Àcar

subclasse d'aràcnids
(S'ha redirigit des de: Àcars)

Els àcars (Acari o Acarina) són un tàxon, una subclasse, però van ser considerats durant molt temps un ordre dels aràcnids. Són molt petits, sovint microscòpics. La majoria dels acarines són menuts (per exemple 0,08–1,0 mm), però els Acari més grossos poden arribar a fer de 10–20 mm de llargada. S'estima que se n'han descrit 50.000 espècies (cap a l'any 1999) i que un milió o més d'espècies viuen actualment. L'acaralogia és la ciència que estudia els acaris.[1]

Infotaula d'ésser viuÀcar
Acari Modifica el valor a Wikidata

un àcar Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
SubclasseAcari Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1817

La seva diversitat és enorme i el seu registre fòssil comença al període inicial del Devonià.[2] En els tractaments taxonòmics més recents es consideren una subclasse dels Aràcnids i es compon de 2 a 3 superordres o ordres: Acariformes (o Actinotrichida), Parasitiformes (o Anactinotrichida), i Opilioacariformes; aquest darrer es considera sovint com un subgrup dels Parasitiformes. El monofiletisme dels Acari està obert al debat i les relacions amb altres aràcnids no estan clares.

TaxonomiaModifica

 
Aceria anthocoptes (mida: 50 micròmetres)
 
Cap de Tyrophagus putrescentiae, àcar comú als aliments emmagatzemats, cobert d'espores fúngiques. MER. 1125X.

La filogènia dels Acari està encara sota debat. Per a molts especialistes es subdivideixen en Acariformes (també Actinotrichida) i Parasitiformes (també Anactinotrichida), encara que d'altres també inclouen els Opiliocariformes.[3]

ImportànciaModifica

Entre els paràsits dels vegetals es troben els tetraquínids com Tetrachynus ulmi (aranya roja) i també els eriòfids de les fulles de la vinya, entre d'altres.

La malaltia de la sarna o escabiosi la provoca l'àcar Sarcoptes scabiei que viu a la pell entre l'epidermis i la derma.

En els fol·licles sebacis dels humans viu com a comensal, és a dir s'alimenta però no fa cap dany a l'hoste, l'àcar Demodex folliculorum. Dins d'algunes varietats de formatge viu l'àcar Tyroglyphus casei que intervé en el procés de curat.

ReferènciesModifica

  1. D. E. Walter & H. C. Proctor. Mites: Ecology, Evolution and Behaviour. University of NSW Press, Sydney and CABI, Wallingford, 1999. ISBN 0-86840-529-9. 
  2. Walter, David Evans, Gerald Krantz, and Evert Lindquist. (1996). Acari. The Mites. Version 13 December 1996. Arxivat 7 April 2022[Date mismatch] a Wayback Machine. in The Tree of Life Web Project. Accessed on 30 Mar 2010.
  3. Walter, David E.; Krantz, Gerald; Lindquist, Evert. «Acari» (en anglès). Tree of Life web project. [Consulta: 6 agost 2017].
  • Schmidt, Günther (1993): Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften ISBN 3-89432-405-8

BibliografiaModifica

  • Experimental and Applied Acarology, ISSN 1572-9702 (electronic) 0168-8162 (paper), Springer
  • E. Baker. An Introduction to Acarology. New York: The MacMillan Company, 1952. 
  • T. Woolley. Acarology: Mites and Human Welfare. New York: Wiley Interscience, 1988. ISBN 0-47-104168-8. 
  • R. B. Halliday, D. E. Walter, H. C. Proctor, R. A. Norton & M. J. Colloff. Acarology, Proceedings of the 10th International Congress [5-10 July 1998]. Collingwood, Vic.: CSIRO Publishing, Melbourne, 2001, p. 960 pp. ISBN 0-643-06658-6. 
  • D. E. Walter & H. C. Proctor. Mites in soil, an interactive key to mites and other soil microarthropods. ABRS Identification Series. CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, 2001. 
  • G. W. Krantz. A Manual of Acarology. 2a edició. Universitat Estatal d'Oregon Book Stores, Corvallis, OR, 1978. ISBN 0-882-46064-1. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcar