Chivruaiïta
La chivruaiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zorita. Rep el nom de la vall del riu Chivruai, a Rússia, la seva localitat tipus.
 Chivruaiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄(Ti,Nb)₅(Si₆O17)₂(OH,O)₅·13-14H₂O |
| Localitat tipus | Vall del riu Chivruai, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,17 Å; b = 22,98 Å; c = 6,94 Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | cmmm |
| Color | rosa clar a incolor |
| Exfoliació | bona en {100} i {010} |
| Fractura | esglaonada |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,4 g/cm³ (mesurada); 2,42 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,705 nβ = 1,627 nγ = 1,612 |
| Birefringència | δ = 0,093 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 35° a 45°, calculat: 31° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-052 |
| Any d'aprovació | 2004 |
| Símbol | Cvr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La chivruaiïta és un silicat de fórmula química Ca₄(Ti,Nb)₅(Si₆O17)₂(OH,O)₅·13-14H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chivruaïta pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu geològic i mineralògic de l'Institut Geològic de Kola de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la vall del riu Chivruai, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al mont Eveslogtxorr, al massís de Khibini, també a l'óblast de Múrmansk. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chivruaiïta |
- ↑ «Chivruaiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2020].