Epididimita

mineral inosilicat

L'epididimita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom prové del grec del grec επι (epi, a prop), i δίδνμος (didimos, bessó) referint-se a la relació dimòrfica amb l'eudidimita.[1]

Infotaula de mineralEpididimita
Epididymite-20289.jpg
Epididimita de la pedrera Poudrette
(Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canadà)
Fórmula químicaNa2Be2Si6O15·H2O
Epònimepi- (en) Tradueix i bessó Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspegmatita Narssârssuk, Altiplà Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats > Inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DG.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.DG.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/G.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana66.3.1.4
Heys14.3.7
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 12,7334(4) Å; b = 13,6298(5) Å; c = 7,3467(3) Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorincolor
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,544 nβ = 1,544 nγ = 1,546
Birefringènciaδ = 0,002
Angle 2Vmesurat: 22°
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesAl, Fe, Mg, Ca, K
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1893
SímbolEdd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'epididimita és un inosilicat de fórmula química Na2Be2Si6O15·H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls pseudohexagonals, tabulars en {001}, també allargats al llarg de [010], de fins a 6 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epididimita pertany a "09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques" juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jacimentsModifica

L'epididimita és un mineral de fase tardana que es forma en pegmatites de nefelina i sienita.[2] Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, a l'altiplà homònim, (Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, Dinamarca, els Estats Units, Malaui, Noruega, Portugal, Rússia i el Tajikistan.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, egirina, eudialita, elpidita, neptunita, tugtupita, leucofanita, natrolita i analcima.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Epididymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Epididymite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r juliol 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epididimita