L'analcima és un mineral de la classe dels silicats; dins d'aquests pertany als tectosilicats, concretament a les escapolites. També pertany al grup de les zeolites. L'analcima és l'anàleg de sodi de la pollucita, amb la que forma la sèrie Analcima-Pollucita. També forma una sèrie amb la wairakita. Anomenada així l'any 1797 per Rene Just Haüy, del grec ανάλκιμος (analkimos), "feble" o "sense força", en al·lusió a la debilitat de la càrrega electroestàtica desenvolupada quan el mineral s'escalfa o es frega.

Infotaula de mineralAnalcima
Analcime, Aegirine, Natrolite-225835.jpg
Analcima amb aegirina i natrolita, de Mont Saint-Hilaire, Rouville Co., Québec (mida: 78 mm x 65 mm x 53 mm)
Fórmula químicaNa(AlSi2O6)·H2O
Epònimastènia
Localitat tipusEtna Volcanic complex (en) Tradueix
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.GB.05
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.27
Dana77.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lícúbic; pot ser tetragonal, ortoròmbic o monoclínic depenent del grau d'ordenació
Hàbit cristal·lítípicament en cristalls, en general trapezoedres, també massiu a granular
Colorblanc, groc, vermellós, gris
Maclespolisintètic a [001], [110]
Exfoliació{001} molt imperfecta
Fracturadesigual, subconocïdal
Duresa5 a 5,5
Lluïssorvítria, mat
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcid
Gravetat específica2,24 a 2,29
Densitat2,2 a 2,3
Propietats òptiquesisotròpic; anòmalament biaxial (-)
Índex de refracción = 1.479 - 1.493
Fusibilitat3,5
Altres característiquesfeblement piezoelèctrica; dèbilment electroestàtica quan es frega o s'escalfa
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit, Estatus complementari: publicat abans de 1959 i aprovat
Codi IMAIMA1962 s.p. i IMA1997 s.p.
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

PropietatsModifica

Es classifica generalment com una zeolita, però estructuralment i químicament és més similar als feldespatoides. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en druses o en agregats compactes o terrosos; d'exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris. Té duresa 5,5 i pes específic 2,24. La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d'aigua; d'aquí que sigui rarament pur. Sota l'acció de l'àcid clorhídric pren consistència de gel.[3]

Formació i jacimentsModifica

Es presenta com a mineral primari a les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita, així com a altres roques ígnies alcalines. També es troba farcint cavitats i vesícules associada a prehnita, calcita i a altres zeolites. A Catalunya s'ha trobat analcima a Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp (Tarragona) i a la Roca de Sant Julià, a Montardit de Dalt (Pallars Sobirà, Lleida).[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Analcima
  1. Handbook of Mineralogy, Mineral Data Publishing
  2. 2,0 2,1 «Analcime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 febrer 2014].
  3. Analcima Enciclopèdia Catalana