Claude Rains

Claude Rains (Clapham, 10 de novembre de 1889 - Laconia, 30 de maig de 1967). Se'l pot considerar com el clar exemple dels anomenats "actors secundaris", dels que sovint es recorda el rostre però no el nom, i que són part imprescindible de qualsevol pel·lícula, sovint eclipsant els actors protagonistes.

Claude Rains

(1942)
Biografia
Naixement	10 novembre 1889 Clapham (Regne Unit)
Mort	30 maig 1967 (77 anys) Laconia (Nou Hampshire)
Nacionalitat	Regne Unit Estats Units
Formació	Royal Academy of Dramatic Art
Alçada	169 cm
Activitat
Lloc de treball	Regne Unit
Ocupació	actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor de gènere, actor
Activitat	1920 - 1966
Ocupador	Royal Academy of Dramatic Art
Gènere	Cinema de terror i drama
Alumnes	John Gielgud
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Isabel Jeans (1913-1915) Marie Hemingway (1920-1920) Beatriz Thomas (1924-1935) Frances Propper (1935-1956) Agi Jambor (1959-1960) Rosemary Clark Schrode (1960-1964)
Pare	Fred Rains
Premis
(1951)  Tony al millor actor d'una obra de teatre  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood  premis Donaldson

Biografia

Sent un adolescent va debutar en el teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va perdre la visió d'un ull, però molt aviat es va reincorporar als escenaris. També va treballar com a professor en la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic, on va tenir com a deixebles Laurence Olivier i Vivien Leigh, entre d'altres. Allà va conèixer la que seria una de les seves dones, l'actriu Isabel Jeans.

Quan actuava al teatre, un membre de la productora Universal li va proposar interpretar la que seria la seva segona pel·lícula, després d'una incursió en el cinema el 1920, en una poc coneguda pel·lícula muda. Es tractava de L'home invisible (1933), en què va interpretar el personatge del títol, recolzant-se en la seva veu, ja que el seu rostre només es veu uns segons al final de la pel·lícula. Des d'aleshores, va treballar de forma continuada per al cinema nord-americà.

De les seves actuacions, potser la més recordada és la del clàssic Casablanca, en què feia el paper del cínic prefecte de policia Louis Renault, que interpreta de manera irònica, fent-lo simpàtic i redimint-se en un dels finals més comentats de la història del cinema, caminant al costat de Humphrey Bogart sota la boira.

Però també va treballar en moltes altres pel·lícules. El 1938 va aparèixer amb Errol Flynn en el clàssic d'aventures Robin dels boscos, en el paper de l'usurpador Joan sense Terra. El 1939 va interpretar un senador corrupte en El cavaller sense espasa de Frank Capra i, el 1946, en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Encadenats, interpreta un nazi que té un tràgic final. El 1944 va fer el que potser és el seu únic paper protagonista en la pel·lícula El senyor Skeffington, junt amb Bette Davis.

Com va succeir amb altres actors de caràcter (el cas paradigmàtic seria Thelma Ritter), va ser proposat quatre vegades a l'Oscar però mai no el va guanyar.

Es va acomiadar del cinema amb La història més gran mai explicada interpretant el príncep Herodes el Gran.

Va morir a Laconia, Nou Hampshire, Estats Units, el 30 de maig de 1967.

Pel·lícules

• L'home invisible (The Invisible Man) (1933)
• Gold Is Where You Find It (1938)
• Four Daughters (1938)
• Les aventures de Robin Hood (The Adventures of Robin Hood) (1938)
• Mr. Smith Goes to Washington (1939)
• Em van fer un criminal (They Made Me a Criminal) (1939)
• Juarez (1939)
• El falcó del mar (The Sea Hawk) (1940)
• Casablanca (1942)
• Mr. Skeffington (1944)
• Passatge a Marsella (Passage to Marseille) (1944)
• El diable i jo (Angel on My Shoulder) (1946)
• Notorious (1946)
• On viu el perill (Where Danger Lives) (1950)
• Carregament tancat (Sealed Cargo) (1951)
• Aquesta terra és meva (This Earth Is Mine) (1959)
• Lawrence d'Arabia (Lawrence of Arabia) (1962)
• Twilight of Honor (1963)
• The Greatest Story Ever Told (1965)

Enllaços externs

• Stock Grange Farm Arxivat 2008-01-31 a Wayback Machine..