Comarques xurres

Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.[1] Comprén les comarques següents:

Les comarques xurres respecte al País Valencià

Existixen uns pobles històricament xurros però actualment pertanyents a comarques que no es consideren xurres, com ara Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel.

Estes comarques formaren part del Regne de València des de la seua creació. Eren, principalment, de repobladors i parla aragonesa. Totes limiten amb Aragó, llevat de la Foia de Bunyol. Amb el temps, l'aragonés s'assimilà amb el castellà, cosa que explica que siguen actualment de parla castellana (però de costums aragonesos). Actualment es parla un castellà amb modismes aragonesos i barrejat amb paraules catalanes anomenat castellà xurro. Als habitants de les comarques xurres se'ls anomena xurros.

La Plana d'Utiel, contigua a les anteriors, també és de parla castellana però no es considera una comarca xurra, ja que fou segregada de Castella al segle xix i incorporada a la província de València de recent creació. Tampoc es consideren xurres les comarques castellanoparlants meridionals (el Baix Segura i l'Alt Vinalopó i alguns municipis del Vinalopó Mitjà), d'influència castellanomurciana.


Les principals localitats, amb més de 8.000 habitants, són: Xiva, Bunyol, Sogorb i Xest.

Comarques Xurres (2005)
Comarca     Població     Extensió     Densitat
Foia de Bunyol 42.257 817,30 51,70
Alt Palància 25.367 964,90 23,64
Els Serrans 17.393 1.358,70 12,80
Racó d'Ademús 2.638 370,10 7,13
Alt Millars 4.055 667,4 6,08
Total 91.710 4178,4 21,95

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Coord.: 39° 37′ 44.26″ N, 0° 48′ 36.87″ O / 39.6289611°N,0.8102417°O / 39.6289611; -0.8102417