Obre el menú principal

La Comissió de la Dignitat és una entitat que neix el juny de 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada per la dictadura franquista, formada entre d'altres per correspondència, llibres, cartells, fotografies i documentació administrativa diversa.[1] Va ser fundada per iniciativa de Toni Strubell, que aglutina al seu entorn moltes figures de la intel·lectualitat catalana: Josep Cruanyes, el M. Hble. Joan Rigol, el professor Henry Ettinghausen, entre d'altres. Va reeixir a recuperar una part dels arxius, però encara no tots. Un altre objectiu en el que la Comissió no ha tingut fins ara tant d'èxit és en l'anul·lació dels processos franquistes contra els vençuts, que en molts casos es van fer sense cap garantia.

Infotaula d'organitzacióComissió de la Dignitat
Dades bàsiques
Tipus organització
Forma jurídica
Creació juny 2002
Organització i govern
Seu Vista-down.png

Lloc web Lloc web oficial
Barcelona
BCN01.JPG
Nom en la llengua original (ca) Barcelona
Dades (Edifici)
Tipus municipi de Catalunya, destí turístic, ciutat portuària, segona ciutat més gran, ciutat més gran, municipi, ciutat de més d'un milió d'habitants i gran ciutat
Part de Àrea Metropolitana de Barcelona
Característiques
Superfície 101,3 km²
Altitud 9 m
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769444444444°E / 41.3825; 2.1769444444444
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La confiscació dels documentsModifica

La confiscació es va fer en els mesos posteriors a l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya després de la guerra espanyola de 1936-39. Es buiden els arxius i les prestatgeries d'entitats de tota mena, de les institucions de la Generalitat, dels ajuntaments, i de molts particulars. Aquesta tasca comença a gran escala a Barcelona, l'endemà mateix de la caiguda de la ciutat, a mans de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos.[2]

Aquesta documentació fou traslladada en vagons de tren a Salamanca, on fou garbellada i classificada per tal de facilitar la tasca de persecució política dels defensors del règim democràtic i els opositors del règim franquista. Com a instrument de repressió feixista va constituir una de les fonts bàsiques d'informació per al Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo creat el 1940, i moltes de les sentències de mort dictades per aquest tribunal foren basades en la documentació confiscada.

Un cop reinstaurat un règim democràtic a l'Estat espanyol, i recuperada la Generalitat de Catalunya, una de les primeres reivindicacions del govern català és el retorn dels seus arxius espoliats. Al llarg dels anys 1980 es cataloga curosament la documentació de la Generalitat. El 17 de març de 1995 el govern del PSOE, presidit per Felipe González, acorda restituir a la Generalitat els documents conservats en el Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil.

La reacció airada de les autoritats salmantines, amb la manifestació popular més gran de la història de la ciutat, fa tirar enrere el govern socialista. Pel Reial decret 426/1999, de 12 de març, el govern espanyol, ja en mans del Partit Popular, intenta blindar el dipòsit de documents a Salamanca, convertint-lo en «Archivo General de la Guerra Civil Española». Malgrat la pressió de diferents partits catalans, el govern espanyol es nega de forma reiterada a retornar els documents robats.

Intervenció de personalitats internacionalsModifica

El 2002 la Comissió va reclamar el fons. Va comptar, entre altres suports, amb l'aval de la comunitat acadèmica internacional, encapçalada per personalitats tan distingides com Noam Chomsky, Francesco Cossiga, Rigoberta Menchú, Danielle Mitterand, Adolfo Pérez Esquivel, Federico Mayor Zaragoza, Nawal el Saadawi o Mario Soares. Juntament amb més de 700 catedràtics i professors universitaris de tot el món, feren costat a la Comissió de la Dignitat en la seva reivindicació l'any 2002.[3]

 
Cartell reclamant el retorn de la documentació confiscada per la dictadura franquista en un acte de l'11 de setembre del 2004, a Barcelona.

Davant la tergiversació del tema per part de bona part dels sectors polítics castellans, la Comissió assumeix la tasca d'anar a Salamanca a explicar les raons de la seva reivindicació basades en el sentiment de dignitat que suposa que un hom recuperi una cosa robada. En un avió noliejat a França, una delegació catalana fa diferents actes públics d'explicació. A poc a poc els sectors més democràtics de la ciutat es van mostrar a favor del retorn, malgrat alguna represàlia professional per part de la premsa local.

Devolució parcialModifica

La victòria del PSOE en les eleccions de 2004, i la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, obre el camí cap a la satisfacció de les aspiracions de la Comissió.[4]

El gener de 2006 es produeix el retorn de bona part dels documents, gairebé tots els de la Generalitat de Catalunya, malgrat els intents de darrera hora de l'Ajuntament de Salamanca d'impedir-ho per la via judicial. Però el nomenament d'un nou ministre de cultura del govern espanyol, César Antonio Molina veurà frustrada un cop més la devolució completa dels lligalls, motiu pel qual es convocaren nous actes i manifestacions. Per això se celebra un gran acte i concert al Palau Sant Jordi (Barcelona) el 21 d'octubre del 2007, en el marc de la campanya «La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers!»,[5] en el qual van col·laborar Maria del Mar Bonet, Raimon i Pep Sala[6] i on van assistir prop de dotze mil persones.[7]

 
Extracte de la sentència de mort del sumari de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940).

ReferènciesModifica

  1. «Comissió de la Dignitat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ettinghausen, Henry «The 'Salamanca Papers' - litmus papers for the state of Spain?» (en anglès). Journal of Catalan Studies, 2003.
  3. Carta de la Comissió de la Dignitat a la responsable de Cultura de la Unió Europea amb ocasió de ser Salamanca Ciutat Europea de la Cultura 2002, 15 de setembre de 2002.
  4. AA.VV.. Comissió de la Dignitat. Volem els papers : la lluita per la repatriació dels "Papers de Salamanca". 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2004, p. 168. ISBN 8497791991. 
  5. «La Comissió de la Dignitat recorda al govern espanyol que mentre no retorni els papers està incomplint una llei». La República, 04-10-2007.
  6. Bianciotto i Clapés, Jordi. «14. La Simfonia i el jazz». A: Maria del Mar Bonet, intensament. Ara llibres, 2017-02-12. ISBN 9788416915064. 
  7. 324cat. «Unes 12.000 persones reclamen el retorn de tots els papers de Salamanca en un acte al Palau Sant Jordi». Notícies. CCMA, 22-10-2007. [Consulta: 8 juny 2019].

Enllaços externsModifica