Édouard Colonne

(S'ha redirigit des de: Concerts Colonne)

Édouard Colonne (Bordeus, 1838 - París, 1910) d'origen israelià, fou un violinista i director d'orquestra francès.

Infotaula de personaÉdouard Colonne
Edouard Colonne par Félix Nadar.JPEG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1838 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1910 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 89 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatoire de Bordeaux Jacques Thibaud (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, concertino, violinista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNarcisse Girard Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIrma Marié (–1886)
Eugénie Vergin (1886–1910) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
31 març 1910funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3031536 Musicbrainz: e81a0c64-f6e7-4306-af40-1e87ea8fbe1d Discogs: 2736275 Find a Grave: 10345748 Modifica el valor a Wikidata

Estudià en el Conservatori de la capital de França, on tingué per professor a Girard i a Souzay per al violí, a Elwart per la composició i Thomas per la fuga i el contrapunt. Aconseguí el primer premi de violí el 1863 i el d'harmonia el 1878. Fou primer violí de l'Òpera, i membre del Quartet Lamoreux, deixant aquell lloc per fundar el Concert National, que poc temps després es convertí en l'Association artistique, inaugurant els concerts dominicals coneguts generalment amb el nom de Concerts Colonne, que primer es verificaven en el teatre de l'Odeón i després en el vast coliseu del Châtelet, en competència amb els que dirigia Jules Pasdeloup.

En aquest es donaren a conèixer al públic parisenc nombroses obres de compositors francesos com Mazeppa, de Paul Puget; el Concerto de violon, la Fantaisie espagnola, alguns fragments del Fiesque i un Concert pour piano, d'Édouard Lalo; la Marie Madeleine i les Scènes pittoresques, de Jules Massenet; el Tasse, de Benjamin Godard; La Tempête, de Jean-Baptiste Duvernoy; la Chevauchée du Cid, de Vincent d'Indy, nombroses obres d'Émile Bernard, Charles-Édouard Lefebvre, Albert Cahen i altres compositors. A l'Asociation artistique li cap la glòria d'haver ressuscitat musicalment Berlioz, ja que en aquells concerts s'executaren íntegrament la Prise de Troie, L'enfance du Crist i més de 100 audicions de La Damnation de Faust, que aconseguí un èxit sense precedents.

En els programes d'aquells concerts, alternant amb les obres dels mestres francesos, figuraren per primera vegada a París, composicions de Txaikovski, de Grieg, de Raff i de Wagner, entre altres l'idil·li i els murmuris de la selva del Sigfried; gran part del primer quadre de l'Das Rheingold (1890), la Cavalcada de les valquíries i el preludi i escena de la consagració del Parsifal.

Alguns mesos abans de la seva mort va haver de cedir la direcció dels concerts al mestre compositor Gabriel Pierné.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Colonne