Constel·lació del Cotxer
El Cotxer (Auriga[1]) és una constel·lació de l'hemisferi nord. És una de les 48 constel·lacions esmentades per Ptolemeu, i també una de les 88 constel·lacions modernes. La seva estrella més brillant és Capella —una de les més brillants— associada amb el mite d'Amaltea.
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Auriga |
|---|---|
| Abreviatura | Aur |
| Genitiu | Aurigae |
| Simbologia | el Cotxer |
| Ascensió recta | 04h 37m 54s <--> 07h 30m 56s h |
| Declinació | +27° 53′ 29″ <--> +56° 09′ 53″° |
| Àrea | 657 graus quadrats Posició 21a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 4 |
| Estrella més brillant | Capella (α Aur) (Magnitud aparent 0,08) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +90° i −40° Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat | |
Trets notablesModifica
Hi trobam dues estrelles binàries peculiars, ε Aurigae i ζ Aurigae.ε Aurigae és una de les més grans estrelles binàries. Té un període orbital d'uns 27 anys amb un eclipsi d'una durada d'uns 18 mesos. La companya visible és una estrella groga (classe F) supergeganta. El tipus de l'altra estrella és desconegut.
Ambdós sistemes presenten un poc freqüent escenari d'evolució dels estels binaris, ja que els dos components estan en un període evolutiu actiu.
Estrelles principalsModifica
Capella (α Aurigae)Modifica
L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Cotxer, Capella (α Aurigae) és una estrella gegant groga de magnitud aparent 0,08, la sisena més brillant del cel, i l'estrella de primera magnitud més apropada al pol nord celeste.
Capella no és molt lluny; a 42 anys-llum de la Terra, forma part de les 100 més pròximes al nostre sistema. El que la caracteritza és que es tracta d'una estrella doble, dues estrelles grogues de la classe G, cadascuna 10 vegades més grossa que el Sol, dues gegantes separades 0,60 ua.
El seu nom vol dir «cabrella» en llatí i es tracta de la cabra que el cotxer porta sobre l'espatla. A la mitologia grega, s'assimila amb Amaltea.
AE AurigaeModifica
AE Aurigae, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 5,99, distant uns 1.400 anys-llum, és una de les tres «estrelles fugitives» («runaway stars» en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són µ Columbae i 53 Arietis, les tres semblen desplaçar-se a velocitat d'uns 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió (constel·lació) i més precisament de ι Orionis. Segons una teoria, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat degut a l'explosió en supernova d'un dels seus membres fa uns 3 milions d'anys, projectant a les altres tres estrelles en direccions diferents.
Altres estrellesModifica
Menkalinan (β Aur), que en àrab significa l'espatla del cotxer és una estrella múltiple i variable de la magnitud aparent 1,90.
Almaaz (ε Aur), Hoedus I (ζ Aur) i Hoedus II (η Aur) s'anomenen les cabretes. Almaaz és una de les estrelles dobles més estranyes: el seu període orbital és de 27 anys, amb un eclipsi de 18 mesos. El company visible és una supergeganta groga; el tipus de l'altra estrella és desconegut. Hoedus I és una estrella binària, amb un període de 970 dies, composta per una supergeganta i una estrella blava de la seqüència principal.
Objectes celestesModifica
Al cotxer hi podem trobar també molts de cúmuls oberts: M36, M37, i NGC 2281.
HistòriaModifica
El cotxer forma part de les 48 constel·lacions del repertori de Ptolemeu, anomenat l'Almagest, com ja s'ha esmentat.
Aquesta constel·lació representa un home portant sobre l'esquena una cabra, seguit de dos o tres cabrits. És possible que la seva denominació sigui procedent dels babilonis que la denominaven el Cotxe (Rubiki ?) Els grecs l'havien assimilat a Erictoni (No s'ha de confondre amb Erecteu. Una altra ortografia per Erictoni, podria ser Erictó) heroi atenenc que hauria inventat el carro amb quatre cavalls.
Estrelles notables i d'anomenadaModifica
| DB | F | Noms i altres designacions | magnitud aparent | magnitud absoluta | Distància en anys-llum | Tipus espectral | Comentaris |
| α | 13 | Capella, Alpha Aurigae, Alhajoth, Alhaior, Althaiot, Alhaiset, Alhatod, Alhojet, Alanac, Alanat, Alioc | 0,08 | -0,48 | 42 | M1:comp |
|
| β | 34 | Beta Aurigae, Menkalinan, Menkalina | 1,90 | -0,1 | 82,1 | A2V |
|
| θ | 37 | Theta Aurigae, Bogardus, Mahasim | 2,65 | -0,98 | 173 | A0p Si |
|
| ι | 3 | Iota Aurigae, Kabdhilinan, Hassaleh | 2,69 | -3,29 | 512 | K3IIvar |
|
| ε | 7 | Èpsilon Aurigae, Almaaz, Maaz, Al Anz | 3,03 | -5,95 | 2000 | F01a |
|
| η | 10 | Eta Aurigae, Haedus II, Hoedus II, Maha-Sim | 3,18 | -0,96 | 219 | B3 V |
|
| ζ | 8 | Dseta Aurigae, Sadatoni, Saclateni, Haedus I, Hoedus I | 3,69 | -3,22 | 790 | K4II comp |
|
| δ | 33 | Delta Aurigae, Prijipati | 3,72 | 0,55 | 140 | K0III |
|
| ν | 32 | Ni Aurigae | 3,97 | -0,13 | 215 | K0III | |
| π | 35 | Pi Aurigae | 4,30 | 840 | |||
| κ | 44 | Kappa Aurigae | 4,32 | 169 | |||
| τ | 29 | Tau Aurigae | 4,51 | 213 | |||
| 16 | 16 Aurigae | 4,54 | |||||
| λ | 15 | Lambda Aurigae | 4,69 | 79,1 | |||
| χ | 25 | Chi Aurigae | 4,71 | >2000 | |||
| υ | 31 | Upsilon Aurigae | 4,72 | 475 | |||
| 2 | 2 Aurigae | 4,79 | |||||
| ψ² | 50 | Psi2 Aurigae | 4,80 | 433 | |||
| μ | 11 | Mu Aurigae | 4,82 | 162 | |||
| 1 | 1 Aurigae | 4,89 | |||||
| 63 | 63 Aurigae | 4,91 | |||||
| ψ¹ | 46 | Psi1 Aurigae | 4,92 | >2000 | |||
| 4 | 4 Aurigae | 4,93 | |||||
| ξ | 30 | Xi Aurigae | 4,96 | 241 | |||
| 9 | 9 Aurigae | 4,98 | |||||
| ψ7 | 58 | Psi7 Aurigae | 4,99 | 364 | |||
| 14 | 14 Aurigae | 5,01 | |||||
| σ | 21 | Sigma Aurigae | 5,02 | 514 | |||
| ψ4 | 55 | Psi4 Aurigae | 5,04 | 306 | |||
| 19 | 19 Aurigae | 5,05 | |||||
| φ | 24 | Phi Aurigae | 5,08 | 401 | |||
| 65 | 65 Aurigae | 5,12 | |||||
| ρ | 20 | Rho Aurigae | 5,22 | 642 | |||
| ψ⁶ | 57 | Psi6 Aurigae | 5,22 | 424 | |||
| 66 | 66 Aurigae | 5,23 | |||||
| ψ⁵ | 56 | Psi5 Aurigae | 5,24 | 53,9 | |||
| 49 | 49 Aurigae | 5,26 | |||||
| ψ3 | 52 | Psi3 Aurigae | 5,34 | 760 | |||
| 45 | 45 Aurigae | 5,34 | |||||
| 40 | 40 Aurigae | 5,35 | |||||
| 26 | 26 Aurigae | 5,40 | |||||
| UU Aurigae | 5,40 | 1810 | |||||
| ο | 27 | Omicron Aurigae | 5,46 | 482 | |||
| 41 | 41 Aurigae | 5,64 |
| ||||
| 51 | 51 Aurigae | 5,70 | |||||
| 36 | 36 Aurigae | 5,71 | |||||
| 48 | RT Aurigae | 5,75 | 1560 | ||||
| 53 | 53 Aurigae | 5,76 | |||||
| WW Aurigae | 5,82 | 275 | |||||
| ψ9 | Psi9 Aurigae | 5,85 | 826 | ||||
| 64 | 64 Aurigae | 5,87 | |||||
| 47 | 47 Aurigae | 5,88 | |||||
| 39 | 39 Aurigae | 5,90 | |||||
| 5 | 5 Aurigae | 5,95 | |||||
| AE Aurigae | 5,99 | 1460 | |||||
| 54 | 54 Aurigae | 6,02 | |||||
| 62 | 62 Aurigae | 6,02 | |||||
| 38 | 38 Aurigae | 6,08 | |||||
| 59 | 59 Aurigae | 6,10 | |||||
| 17 | AR Aurigae | 6,15 | 398 | ||||
| 60 | 60 Aurigae | 6,32 | |||||
| 43 | 43 Aurigae | 6,33 | |||||
| 22 | 22 Aurigae | 6,45 | |||||
| ψ8 | 61 | Psi8 Aurigae | 6,46 | 830 | |||
| 6 | 6 Aurigae | 6,46 | |||||
| 42 | 42 Aurigae | 6,53 | |||||
| 18 | 18 Aurigae | 6,49 | |||||
| 12 | 12 Aurigae | 6,9 | |||||
| HD 45350 | 7,88 | 160 |
| ||||
| HD 49674 | 8,10 | 134 |
| ||||
| γ | Gamma Aurigae |
|
Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
NotesModifica
- ↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Plana sobre Erictoni, aquesta plana descarrega publicitat Arxivat 2007-06-13 a Wayback Machine.
- Plana de Mallorcawb sobre les constel·lacions Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- Apod: AE Aurigae Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
