La cosalita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la mina mexicana de Cosalá, Sinaloa, on va ser descoberta el 1868.

Infotaula de mineralCosalita
Fórmula químicaPb₂Bi₂S₅
EpònimCosalá Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.5.9.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, massiva
Estructura cristal·linaa = 19.09Å, b = 23.87Å, c = 4.055Å
Colorgris plom, gris fosc
Exfoliacióbona
Fracturadesigual
Duresa (Mohs)2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitatmesurada: 6,86 a 6.99 g/cm³, calculada: 7,12 g/cm³
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCos Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La cosalita és un sulfur de plom i bismut, amb fórmula Pb₂Bi₂S₅. Sembla contenir coure com a constituent essencial.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i la seva lluentor és metàl·lica. Generalment es troba de manera massiva, però el seu hàbit inclou cristalls prismàtics allargats, freqüentment amb formes similars a agulles i capil·lars, o de manera fibrosa o en forma de plomes.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cosalita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jaciments

modifica

Es pot trobar en filons hidrotermals a temperatura moderada, en dipòsits de contacte metasomàtics, en reemplaçaments epitermals i en pegmatites. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Vall de Ribes (Ribes de Freser, Ripollès).[3]

Varietats

modifica

Es coneixen tres varietats de la cosalita:

  • Argentocosalita, una varietat que conté plata, amb fórmula Pb2-x(Ag,Cu)2xBi₂S₅, trobada a la prefectura de Ganzhou, a la Xina.[4]
  • Argentocuprocosalita, una varietat que conté coure i plata, amb fórmula (Pb,Cu,Ag)₂Bi₂S₅.[5]
  • Cosalita antimonial, una varietat que conté antimoni, trobada a l'estat de Caríntia, Àustria.[6]

Referències

modifica
  1. «Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  2. Clark, A. Dept. of Mineralogy, Natural History Museum, London. Hey's Chemical Index of Minerals (en anglès). tercera. Chapman & Hall, 1993 [Consulta: 6 juny 2014]. 
  3. «Cosalite from Vall de Ribes mining district, Ribes de Freser, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
  4. «Argentocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  5. «Argentocuprocosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].
  6. «Antimonian Cosalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juny 2014].