Zinkenita

La zinkenita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1826 en una mina del massís de Harz, a l'estat de Saxònia-Anhalt (Alemanya), i fou anomenada així per Gustav Rose en honor de Johann Ludwig Carl Zincken, geòleg de mines alemany. A la zinkenita també se la coneix amb els mots: zinckenita (per ser citat al principi erròniament com Zincken en lloc de Zinken), keeleyita o keelyita.

Infotaula de mineralZinckenita
Zinkenite hartz.jpg
Fórmula química6PbS·7Sb2S3
EpònimJohann Karl Ludwig Zincken Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGraf Jost-Christian mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.35a
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.26 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.8.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí(pseudo)hexagonal
Estructura cristal·linaa = 22.12Å, c = 4.31Å
Grup espacialspace group P6₃ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgris plom a gris fosc amb reflexos blavosos
Exfoliació{1120} imperfecta
Fracturadesigual
Duresa3 a 3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris acer amb reflexos marrons negrosos
Diafanitatopaca
Densitatmesurada: 5,25 a 5,35 g/cm³
Pleocroismefeble
Anisotropiadistint
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolZkn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

És un antimonisulfur anhidre de plom. Es pot considerar formada unint molecularment sulfur de plom amb sulfur d'antimoni. Es tracta d'una espècie rara a la natura encara que sigui molt comuna la unió dels sulfurs metàl·lics amb els antimonurs. Cristal·litza en el sistema hexagonal i pot formar macles mitjançant la unió de molts cristalls. Pot ser extret de les mines de com mena del plom i antimoni. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, coure, ferro i arsènic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zinkenita pertany a "02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb" juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma com un constituent de vetes per alteració hidrotermal associat amb jaciments metàl·lics de sulfurs d'estany i sulfosals. Sol trobar-se associat a altres minerals com: estibina, jamesonita, boulangerita, bournonita, plagionita, fuloppita, cassiterita, estannita, andorita, pirita, esfalerita, calcopirita, arsenopirita o galena.

Reproducció Artificial: Fournet (1834)Modifica

La reproducció artificial de la zinkenita és un cas poc freqüent de síntesi directa a partir dels seus elements constitutius: així va procedir Fournet l'any 1834 en fondre una barreja feta de galena i estibina.[3]

Per via seca i a foc no molt viu del bufador, comença decrepitant amb força claredat per després fondre presentant curiosos fenòmens. Per via humida, el reactiu que descompon el mineral és l'àcid clorhídric, emprant concentrat i calent. En aquesta reacció hi ha abundant despreniment de gas àcid sulfhídric. El sulfoantimoni esdevé clorur d'antimoni i clorur de plom. Al refredar-se aquest darrer, diposita formant un precipitat blanc cristal·lí.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zinkenita
  1. «zinckenita o zinquenita» (en castellà). Enciclonet.
  2. «Zinkenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. Fournet, J. «Sur le rôle de la dissociation dans les phénomènes chimico-géologiques, lue à lácad: imp. de Lyon 24 janvier 1865. (Extrait du bulletin de l'acad. de Lyon.)». Europeana. [Consulta: 24 febrer 2013].