Obre el menú principal

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap. Actualment constitueix el segon quarter de l'Escut de l'Aragó, la descripció i l'ús del qual està regulat per la "Llei sobre l'ús de la Bandera i Escut d'Aragó" (Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984) en l'article 4rt:[nota 1][1]

Infotaula d'escutCreu d'Aïnsa
Cross of Íñigo Arista Arms.svg
Detalls
Tipus creu
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Aquest escut es documenta per primera vegada l'any 1344 en les Ordinacions de Casa i Cort que manà redactar Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós".[2] L'escut simbolitza els antics reis d'Aragó i de Pamplona de la Dinastia Ximena.

Els seus precedents heràldics es remunten al segle X al Regne de Pamplona, i aparagueren al Regne d'Aragó aparegueren durant el regnat de Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063-1094), rei d'Aragó i Pamplona.

Contingut

OrigenModifica

AntecedentsModifica

 
Signum Regis de
Ramir I d'Aragó (1000-1063),
primer rei d'Aragó i
fill del Rei de Navarra

L'antecedent preheràldic d'aquest escut és el signum regis (senyal reial) del rei Ramir I d'Aragó (1000-1063). El signum regis era un senyal propi i identificatiu que feia les funcions de firma en els documents. Ramir I d'Aragó era fill del rei de Pamplona Sanç III de Navarra i es convertí en el primer rei d'Aragó l'any 1035, quan heretà del seu pare el Comtat d'Aragó, aconseguint després el Comtat de Ribagorça i Sobrarbe per crear el Regne d'Aragó; pertanyia per tant, a la Dinastia Ximena, una dinastia navarresa que governà el Regne de Pamplona i tenia com a antecessor a Ènnec Arista. El símbol de la creu patent amb el braç inferior apuntat apareix en diverses monedes i en la simbologia pròpia d'aquesta dinastia navarresa.

CreacióModifica

L'escut de la creu és documentat per primera vegada l'any 1344 en les Ordinacions de Casa i Cort que manà redactar el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós". Historiadors aragonesos contemporànis com Alberto Montaner Frutos, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas i Rafael Conde y Delgado de Molina donen la hipòtesi que l'escut en fou creat a mitjans del segle XIV[2] pel mateix rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós".

Per contra, un altre historiador aragonès contemporani, Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, dóna la hipòtesi que la creu no era només un símbol pre-heràldic, sinó que efectivament corresponia a l'escut dels reis d'Aragó des dels temps de Ramir I d'Aragó, i que la seva firma, el Signum Regis, seria un fidel reflex del seu escut d'armes reial.[3]

Significació: "senyal antich Darago"Modifica

La dinastia navarresa del Regne d'Aragó continuà governant el Regne d'Aragó i l'any 1137, la reina Peronella d'Aragó es casà amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El segle XIV, ço és uns 200 anys després d'aquest matrimoni, el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"" creia que la Senyera Reial dels Quatre Pals era originària dels Comtes de Barcelona.[4] Historiadors aragonesos contemporànis com Alberto Montaner Frutos i Rafael Conde y Delgado de Molina donen la hipòtesi que Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", buscant un símbol que representés a la Dinastia Ximena per poder plasmar gràficament la seva doble ascendència i legitimitat, escollí el signum regis de Ramir I d'Aragó, el primer rei d'Aragó,[4][2] anomenant-lo "senyal antich Darago".[5] D'aquesta manera el rei tingué dos emblemes, un per la dignitat de ser descendent dels antics reis d'Aragó de la Dinastia Ximena, i l'altre dinàstic, que ell adjudicava als comtes de la Dinastia Barcelonina.[4]

Per la seva part, l'historiador aragonès Ignacio de Torres-Solanot y García de Buestelo coincideix que fou el rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"" qui l'adoptà, però matisa que l'adoptà perquè efectivament era l'escut d'armes dels antics reis aragonesos de la Dinastia Ximena.

 
 
 
 
 
Ramon Berenguer I
(el Vell)
 
 
 
 
 
Ramir Sanxes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer II
(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
Sanç I d'Aragó i Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer III
(el Gran)
 
 
Ramir II d'Aragó
(el Monjo)
 
Alfons I d'Aragó i Pamplona
(el Batallador)
 
Pere I d'Aragó i Pamplona
(el d'Osca)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer IV
(el Sant)
 
 
Peronella I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Llegenda d'Enneco AriestaModifica

Escut de l'AragóModifica

Article principal: Escut de l'Aragó

La Creu d'Aïnsa figura en el segon quarter de l'Escut de l'Aragó, i també és l'emblema de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza.

Al Reial Monestir de Sant Joan de la Penya, prop de Jaca, hi ha enterrats diversos reis d'Aragó. El segle XVIII, el rei Carles III de Castella i manà construir un Panteó Reial on es representessin els símbols de la Història d'Aragó, figurant-hi la creu d'Enneco Ariesta.

Escut del País ValenciàModifica

Article principal: Escut del País Valencià

La Creu d'Aïnsa també figura en el blasonament de l'escut del Regne Valencià i està regulat per l'article 6 del títol III (de l'emblema) de la llei número 8 del Govern Valencià sobre la Regulació de símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització. Fa així:

L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", representativa de l'històric Regne de València, tal com tot seguit es blasona:

  • Escut: inclinat a la destra, d'or, amb quatre pals de gules.
  • Timbre: Elm d'argent coronat, mantellet que en penja d'atzur, amb una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent, folrat de gules; per cimera, un drac naixent d'or alat, linguat de gules i dentat d'argent.

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. (castellà) Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984: De conformidad con lo dispuesto en el apartado 2 del artículo 3.o del Estatuto de Autonomía, el Escudo de Aragón es, estructuralmente, un escudo español, cuartelado en cruz e integrado de los siguientes elementos: — Primer cuartel, sobre campo de oro, una encina desarraigada, con siete raigones, en sus colores naturales, coronada por cruz latina cortada y de gules. — Segundo, sobre campo de azur, cruz patada de plata, apuntada en el brazo inferior y adiestrada en el cantón del jefe. — Tercero, sobre campo de plata, una cruz de San Jorge, de gules, cantonada de cuatro cabezas de moro, de sable y encintadas de plata. — Cuarto, sobre campo de oro, cuatro palos gules iguales entre si y a los espacios del campo. — Todo el escudo, timbrado de corona real abierta de ocho florones, cuatro de ellos visibles, con perlas, y ocho flores de lis, cinco visibles, con rubíes y esmeraldas en el aro, en proporción con el escudo de dos y medio a seis.

ReferènciesModifica

  1. Dossier: Los símbolos de las Comunidades Autónomas
  2. 2,0 2,1 2,2 Montaner Frutos, Alberto: "El señal del rey de Aragón: Historia y significado"
  3. Ignacio de Torres-Solanot y García de Bustelo, Barras de Aragón, Zaragoza, Torres-Solanot, 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 "La bula de plomo de los reyes de Aragón y la cruz «de Alcoraz»"
  5. "Blasón de Aragón: el escudo y la bandera"

BibliografiaModifica

Edat MitjanaModifica

  • (llatí) (aragonès) i (català) Aragó, Pere IV d'. Crònica de Sant Joan de la Penya, segle XIV. 

Edat ModernaModifica

Edat ContemporàniaModifica

Enllaços externsModifica