Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

El representant croat al Festival de la Cançó d'Eurovisió és seleccionat al festival pop Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. La primera vegada que Dora va tenir lloc va ser en 1993, després que Croàcia aconseguís la seva independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Croàcia

Estació membre
Final Nacional Dora
Aparicions 27 (18 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 4t 1996
4t 1999
Semifinal 3r 1993
Pitjor resultat
Final 23è 2016
Semifinal 19è 1996
Enllaços externs
Pàgina de HRT
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv

Fins a 2014 era, juntament amb Suècia, Malta, i els països del Big Five (excepte Alemanya i Itàlia), un dels pocs països que no havia faltat a cap festival des de 1993, quan els països amb els resultats més baixos cada any quedaven relegats, i l'any del seu debut al festival, la qual cosa el feia un dels dos països que no ha faltat al festival des de la seva primera aparició (l'altre és Espanya), sense comptar els països que havien debutat més tard com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, etc.). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

També, Croàcia es va absentar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, a inicis de 2016 la cadena pública croata, la HRT, va anunciar un possible retorn, amb la possibilitat d'enviar com a representant la guanyadora d'aquest programa, així com Emilija Kokić, l'única guanyadora croata d'Eurovisió, a pesar del fet que va guanyar sota Iugoslàvia l'any 1989. Finalment, va confirmar la seva participació a Estocolm.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar en el TOP-10 dins d'una gran final.

HistòriaModifica

Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer al 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó

(Música / Lletra)

Final Punts Semifinal Punts
1993   Millstreet Put «Don't ever cry» 15 31 3 51
1994   Dublín Tony Cetinski «Nek'tu bude ljubav sva» 16 27 No va haver-hi semifinals
1995   Dublín Magazin i Lidija Horvath «Nostalgija» 6 91
1996   Oslo Maja Blagdan «Sveta ljubav» 4 98 19 30
1997   Dublín E.N.I. «Probudi me» 17 24 No va haver-hi semifinals
1998   Birmingham Danijela Martinović «Neka me ne svane» 5 131
1999   Jerusalem Doris Dragović «Marija Magdalena» 4 118
2000   Estocolm Goran Karan «Kada zaspu andeli» 9 70
2001   Copenhaguen Vanna Ranilović «Strings of my heart» 10 42
2002   Tallinn Vesna Pisarović «Everything I want» 11 44
2003   Riga Claudia Beni «Više nisam tvoja» 15 29
2004   Istanbul Ivan Mikulić «You are the only one» 13 50 9 72
2005   Kíev Boris Novković «Vukovi umiru sami» 11 115 4 169
2006   Atenes Severina Vučković «Moja štikla» 12 56 Top 11 de l'any anterior
2007   Hèlsinki Dado Topić i Dragonfly «Vjerujem o ljubav» No es va classificar 16 54
2008   Belgrad Kraljevi Ulice & 75 cents «Romanca»

(Miren Hadži Veljković)

21 44 4 112
2009   Moscou Igor Cukrov & Andrea Šušnjara «Lijepa Tena»

(Tonci Huljić / Vjekoslava Huljić)

18 45 13 33
2010   Oslo Feminnem «Lako je sve»

(Branimir Mihaljević / Pamela Ramljak, Neda Parmać)

No es va classificar 13 33
2011   Düsseldorf Daria Kinzer «Celebrate»

(Boris Djurdjevic / Boris Djurdjevic, Marina Mudrinić)

15 41
2012   Bakú Nina Badrić «Nebo»

(Nina Badrić)

12 42
2013   Malmö Klapa s Mora «Mižerja»

(G. Topolovac)

13 38
No hi va participar entre 2014 i 2015
2016   Estocolm Nina Kraljić «Lighthouse»

(Andreas Grass, Nikola Paryla)

23 73 10 133
2017   Kíev Jacques Houdek «My Friend»

(Jacques Houdek, Siniša Reljić, Tony Malm / Jacques Houdek, Ines Prajo, Arjana Kunštek, Fabrizio Laucella)

13 128 8 141
2018   Lisboa Franka Batelić «Crazy»

(Branimir Mihaljević / Franka Batelić)

No es va classificar 17 63
2019   Tel Aviv Roko Blažević «The dream»

(Jacques Houdek, Andrea Ćurić i Charlie Mason)

14 64
2020   Rotterdam Damir Kedžo «Divlji vjetre»
Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Albina «Tick-Tock»
No es va classificar 11 110
2022   Torí Mia Dimšić «Guilty Pleasure»
11 75
2023   Liverpool Let 3 «Mama ŠČ!»

Votació de CroàciaModifica

Fins a 2019, la votació de Croàcia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1   Bòsnia i Hercegovina 144
2   Sèrbia 88
3   Malta 82
4   Eslovènia 81
5   Rússia 75
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1   Bòsnia i Hercegovina 194
2   Macedònia del Nord 157
3   Sèrbia 156
4   Eslovènia 135
5   Malta 113
  Rússia
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1   Eslovènia 125
2   Bòsnia i Hercegovina 115
3   Macedònia del Nord 77
4   Malta 71
5   Turquia 51
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1   Eslovènia 192
2   Bòsnia i Hercegovina 186
3   Macedònia del Nord 152
4   Àustria 117
5   Suïssa 101

Participació com a part de IugoslàviaModifica

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó

(Música / Lletra)

Final Punts
1963   Londres Vice Vukov «Brodovi» 11 3
1965   Nàpols Vice Vukov «Čežnja» 12 2
1968   Londres Dubrovački Trubaduri «Jedan dan» 7 8
1969   Madrid Ivan & 3M «Pozdrav svijetu» 13 5
1971   Dublín Kićo Slabinac «Tvoj dječak je tužan» 14 68
1972   Edimburg Tereza Kesovija «Muzika i ti» 9 87
1986   Bergen Doris Dragović «Željo moja» 11 49
1987   Brussel·les Novi fosili «Ja sam za ples» 4 92
1988   Dublín Srebrna krila «Mangup» 6 87
1989   Lausana Riva «Rock me» 1 137
1990   Zagreb Tajči «Hajde da ludujemo» 7 81

CuriositatsModifica

  • La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
  • En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
  • El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

12 puntsModifica

  • Croàcia ha donat 12 punts a:

Galeria d'imatgesModifica

Enllaços externsModifica