Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Croàcia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 29 vegades des del seu debut en 1993. La candidatura es tria al festival Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. Dora es va celebrar per primera vegada el 1993, després que Croàcia aconseguís la independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Croàcia

Estació membre
Final Nacional Dora
Aparicions 29 (20 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 2n 2024
Semifinal 1r 2024
Pitjor resultat
Final 23è 2016
Semifinal 19è 1996
Enllaços externs
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv
Pàgina de HRT

Fins al 2014, juntament amb Suècia, Malta i els països del Big Five (a excepció d'Alemanya i Itàlia), Croàcia va ser un dels pocs països que no va faltar a cap festival des de 1993, any en què es va introduir la relegació dels països amb els resultats més baixos cada any. Va mantenir la presència ininterrompuda des del seu debut al festival, la qual cosa convertia a Croàcia en un dels dos països (amb Espanya) que no havien faltat mai al festival des de la seva primera aparició (sense tenir en compte els països que van debutar més tard, com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, entre d’altres). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

Tampoc va participar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, el 26 de novembre de 2015 es va anunciar que Croàcia tornaria al concurs per a l'edició del 2016.[1] També es va fer saber que la participant seria possiblement la guanyadora de la primera temporada de The Voice – Najljepši glas Hrvatske.[2] Nina Kraljić va guanyar The Voice i va ser seleccionada per a representar Croàcia amb la cançó seleccionada internament Lighthouse. La candidatura es va classificar per a la final d'Eurovisió, convertint-se en la primera vegada que Croàcia arribava a la final des del 2009. Després de l'exitós retorn el 2016, HRT va confirmar el 17 de setembre de 2016 que també participarien el 2017.[3] Jacques Houdek, el coach (mentor) de Nina Kraljić a The Voice, va ser seleccionat internament per representar el país el 17 de febrer de 2017, exactament cinc mesos després de confirmar la participació. Franka Batelić també va ser seleccionada internament per a representar el país al concurs de 2018.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar entre els deu millors d'una gala final.

Història

modifica

Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer el 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

Participacions

modifica
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1993   Millstreet Put «Don't ever cry» 15 31 3 51
1994   Dublín Tony Cetinski «Nek'tu bude ljubav sva» 16 27 No va haver-hi semifinals
1995   Dublín Magazin i Lidija Horvath «Nostalgija» 6 91
1996   Oslo Maja Blagdan «Sveta ljubav» 4 98 19 30
1997   Dublín E.N.I. «Probudi me» 17 24 No va haver-hi semifinals
1998   Birmingham Danijela Martinović «Neka me ne svane» 5 131
1999   Jerusalem Doris Dragović «Marija Magdalena» 4 118
2000   Estocolm Goran Karan «Kada zaspu andeli» 9 70
2001   Copenhaguen Vanna Ranilović «Strings of my heart» 10 42
2002   Tallinn Vesna Pisarović «Everything I want» 11 44
2003   Riga Claudia Beni «Više nisam tvoja» 15 29
2004   Istanbul Ivan Mikulić «You are the only one» 13 50 9 72
2005   Kíev Boris Novković «Vukovi umiru sami» 11 115 4 169
2006   Atenes Severina Vučković «Moja štikla» 12 56 Top 11 de l'any anterior
2007   Hèlsinki Dado Topić i Dragonfly «Vjerujem o ljubav» No es va classificar 16 54
2008   Belgrad Kraljevi Ulice & 75 cents «Romanca» 21 44 4 112
2009   Moscou Igor Cukrov & Andrea Šušnjara «Lijepa Tena» 18 45 13 33
2010   Oslo Feminnem «Lako je sve» No es va classificar 13 33
2011   Düsseldorf Daria Kinzer «Celebrate» 15 41
2012   Bakú Nina Badrić «Nebo» 12 42
2013   Malmö Klapa s Mora «Mižerja» 13 38
No hi va participar entre 2014 i 2015
2016   Estocolm Nina Kraljić «Lighthouse» 23 73 10 133
2017   Kíev Jacques Houdek «My Friend» 13 128 8 141
2018   Lisboa Franka Batelić «Crazy» No es va classificar 17 63
2019   Tel Aviv Roko Blažević «The dream» 14 64
2020   Rotterdam Damir Kedžo «Divlji vjetre» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Albina «Tick-Tock» No es va classificar 11 110
2022   Torí Mia Dimšić «Guilty Pleasure» 11 75
2023   Liverpool Let 3 «Mama ŠČ!» 13 123 8 76
2024   Malmö Baby Lasagna «Rim Tim Tagi Dim» 2 547 1 177
2025  

Participació com a part de Iugoslàvia

modifica

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts
1963   Londres Vice Vukov «Brodovi» 11 3
1965   Nàpols Vice Vukov «Čežnja» 12 2
1968   Londres Dubrovački Trubaduri «Jedan dan» 7 8
1969   Madrid Ivan & 3M «Pozdrav svijetu» 13 5
1971   Dublín Kićo Slabinac «Tvoj dječak je tužan» 14 68
1972   Edimburg Tereza Kesovija «Muzika i ti» 9 87
1986   Bergen Doris Dragović «Željo moja» 11 49
1987   Brussel·les Novi fosili «Ja sam za ples» 4 92
1988   Dublín Srebrna krila «Mangup» 6 87
1989   Lausana Riva «Rock me» 1 137
1990   Zagreb Tajči «Hajde da ludujemo» 7 81

Curiositats

modifica
  • La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
  • En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
  • El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

Galeria d'imatges

modifica

Enllaços externs

modifica
  1. Jiandani, Sanjay (Sergio). «Croatia: HRT confirms participation in Eurovision 2016» (en anglès). ESCToday.
  2. Premec, Tina. «Za Najskuplji Show HTV-a Prijavilo Se Više od 1000 Ljudi 'Koliko smo ga platili? To je tajna'» (en croat). Jutarnji list, 06-10-2014. [Consulta: 10 maig 2024].
  3. «Croatia confirms Eurovision 2017 participation» (en anglès britànic), 17-09-2016. [Consulta: 10 maig 2024].