Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió
El representant croat al Festival de la Cançó d'Eurovisió és seleccionat al festival pop Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. La primera vegada que Dora va tenir lloc va ser en 1993, després que Croàcia aconseguís la seva independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.
Croàcia | |
---|---|
Estació membre | ![]() |
Final Nacional | Dora |
Aparicions | 27 (18 finals) |
Primera aparició | 1993 |
Millor resultat | |
Final | 4t 1996 4t 1999 |
Semifinal | 3r 1993 |
Pitjor resultat | |
Final | 23è 2016 |
Semifinal | 19è 1996 |
Enllaços externs | |
Pàgina de HRT | |
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv |
Fins a 2014 era, juntament amb Suècia, Malta, i els països del Big Five (excepte Alemanya i Itàlia), un dels pocs països que no havia faltat a cap festival des de 1993, quan els països amb els resultats més baixos cada any quedaven relegats, i l'any del seu debut al festival, la qual cosa el feia un dels dos països que no ha faltat al festival des de la seva primera aparició (l'altre és Espanya), sense comptar els països que havien debutat més tard com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, etc.). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.
També, Croàcia es va absentar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, a inicis de 2016 la cadena pública croata, la HRT, va anunciar un possible retorn, amb la possibilitat d'enviar com a representant la guanyadora d'aquest programa, així com Emilija Kokić, l'única guanyadora croata d'Eurovisió, a pesar del fet que va guanyar sota Iugoslàvia l'any 1989. Finalment, va confirmar la seva participació a Estocolm.
En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar en el TOP-10 dins d'una gran final.
HistòriaModifica
Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.
Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.
La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.
El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.
Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer al 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.
ParticipacionsModifica
- Llegenda
Any | Seu | Artista | Cançó
(Música / Lletra) |
Final | Punts | Semifinal | Punts |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1993 | Millstreet | Put | «Don't ever cry» | 15 | 31 | 3 | 51 |
1994 | Dublín | Tony Cetinski | «Nek'tu bude ljubav sva» | 16 | 27 | No va haver-hi semifinals | |
1995 | Dublín | Magazin i Lidija Horvath | «Nostalgija» | 6 | 91 | ||
1996 | Oslo | Maja Blagdan | «Sveta ljubav» | 4 | 98 | 19 | 30 |
1997 | Dublín | E.N.I. | «Probudi me» | 17 | 24 | No va haver-hi semifinals | |
1998 | Birmingham | Danijela Martinović | «Neka me ne svane» | 5 | 131 | ||
1999 | Jerusalem | Doris Dragović | «Marija Magdalena» | 4 | 118 | ||
2000 | Estocolm | Goran Karan | «Kada zaspu andeli» | 9 | 70 | ||
2001 | Copenhaguen | Vanna Ranilović | «Strings of my heart» | 10 | 42 | ||
2002 | Tallinn | Vesna Pisarović | «Everything I want» | 11 | 44 | ||
2003 | Riga | Claudia Beni | «Više nisam tvoja» | 15 | 29 | ||
2004 | Istanbul | Ivan Mikulić | «You are the only one» | 13 | 50 | 9 | 72 |
2005 | Kíev | Boris Novković | «Vukovi umiru sami» | 11 | 115 | 4 | 169 |
2006 | Atenes | Severina Vučković | «Moja štikla» | 12 | 56 | Top 11 de l'any anterior | |
2007 | Hèlsinki | Dado Topić i Dragonfly | «Vjerujem o ljubav» | No es va classificar | 16 | 54 | |
2008 | Belgrad | Kraljevi Ulice & 75 cents | «Romanca»
(Miren Hadži Veljković) |
21 | 44 | 4 | 112 |
2009 | Moscou | Igor Cukrov & Andrea Šušnjara | «Lijepa Tena»
(Tonci Huljić / Vjekoslava Huljić) |
18 | 45 | 13 | 33 |
2010 | Oslo | Feminnem | «Lako je sve»
(Branimir Mihaljević / Pamela Ramljak, Neda Parmać) |
No es va classificar | 13 | 33 | |
2011 | Düsseldorf | Daria Kinzer | «Celebrate»
(Boris Djurdjevic / Boris Djurdjevic, Marina Mudrinić) |
15 | 41 | ||
2012 | Bakú | Nina Badrić | «Nebo»
(Nina Badrić) |
12 | 42 | ||
2013 | Malmö | Klapa s Mora | «Mižerja»
(G. Topolovac) |
13 | 38 | ||
No hi va participar entre 2014 i 2015 | |||||||
2016 | Estocolm | Nina Kraljić | «Lighthouse»
(Andreas Grass, Nikola Paryla) |
23 | 73 | 10 | 133 |
2017 | Kíev | Jacques Houdek | «My Friend»
(Jacques Houdek, Siniša Reljić, Tony Malm / Jacques Houdek, Ines Prajo, Arjana Kunštek, Fabrizio Laucella) |
13 | 128 | 8 | 141 |
2018 | Lisboa | Franka Batelić | «Crazy»
(Branimir Mihaljević / Franka Batelić) |
No es va classificar | 17 | 63 | |
2019 | Tel Aviv | Roko Blažević | «The dream»
(Jacques Houdek, Andrea Ćurić i Charlie Mason) |
14 | 64 | ||
2020 | Rotterdam | Damir Kedžo | «Divlji vjetre» |
Festival cancel·lat | |||
2021 | Rotterdam | Albina | «Tick-Tock» |
No es va classificar | 11 | 110 | |
2022 | Torí | Mia Dimšić | «Guilty Pleasure» |
11 | 75 | ||
2023 | Liverpool | Let 3 | «Mama ŠČ!» |
Votació de CroàciaModifica
Fins a 2019, la votació de Croàcia ha estat:
|
|
|
|
Participació com a part de IugoslàviaModifica
El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.
- Llegenda
Any | Seu | Artista | Cançó
(Música / Lletra) |
Final | Punts |
---|---|---|---|---|---|
1963 | Londres | Vice Vukov | «Brodovi» | 11 | 3 |
1965 | Nàpols | Vice Vukov | «Čežnja» | 12 | 2 |
1968 | Londres | Dubrovački Trubaduri | «Jedan dan» | 7 | 8 |
1969 | Madrid | Ivan & 3M | «Pozdrav svijetu» | 13 | 5 |
1971 | Dublín | Kićo Slabinac | «Tvoj dječak je tužan» | 14 | 68 |
1972 | Edimburg | Tereza Kesovija | «Muzika i ti» | 9 | 87 |
1986 | Bergen | Doris Dragović | «Željo moja» | 11 | 49 |
1987 | Brussel·les | Novi fosili | «Ja sam za ples» | 4 | 92 |
1988 | Dublín | Srebrna krila | «Mangup» | 6 | 87 |
1989 | Lausana | Riva | «Rock me» | 1 | 137 |
1990 | Zagreb | Tajči | «Hajde da ludujemo» | 7 | 81 |
CuriositatsModifica
- La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
- En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
- El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".
12 puntsModifica
- Croàcia ha donat 12 punts a:
Semifinal (1993 - 2015)Modifica
Semifinal (2016 - )Modifica
|
Final (1993 - 2015)Modifica
Final (2016 - )Modifica
|