Viquipèdia

Itàlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Itàlia va participar cada any entre 1956 i 1997, excepte en 1981, 1982, 1986, i de 1994 a 1996. No havia participat en el festival des de 1997 a causa de la falta d'interès per part de la RAI i dels italians, fins que a la fi de 2010 es van confirmar els rumors sobre la tornada d'Itàlia a l'edició de 2011, que es va celebrar a Düsseldorf.

Itàlia

Estació membre
Final Nacional Festival de la cançó de Sanremo
Aparicions 50
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1990, 1964, 2021
Semifinal No va haver-hi semifinals
Pitjor resultat
Final 21è 2014
Semifinal No va haver-hi semifinals
Enllaços externs
Pàgina d'Itàlia en Eurovision.tv

Itàlia s'ha caracteritzat per enviar el festival a molts dels seus cantants més reeixits a nivell internacional, com Umberto Tozzi, Al Bano & Romina Power, Franco Battiato, Domenico Modugno, Nicola di Bari, Gigliola Cinquetti, Ricchi e Poveri i més recentment Jalisse, Marco Mengoni o Il Volo.

Des del seu retorn el 2011, el representant és escollit per un comitè especial al Festival de Sanremo, sense importar la seva secció o resultat que obtingui. El seu retorn va ser més que excepcional, després que no figurés com cap de les favorites, el país va aconseguir un segon lloc amb el tema jazz Madness of love de Raphael Gualazzi amb 189 punts; encara que a la puntuació del jurat seria la de major valoració amb 251 punts però un 11è lloc del televot finalment li llevaria el triomf. El 2012 s'escolliria a la cantant Nina Zilli amb el tema L'amore è femmina amb què arribarien al tercer lloc a les apostes, però al festival tindrien un 9è lloc amb 101 punts, a causa de la mala valoració del televot.

L'any 2013, Marco Mengoni i la seva balada L'essenziale van quedar, amb 126 punts, en el 7è lloc. Després de la seva bona ratxa de resultats, el 2014, Emma Marrone amb La Mia città va aconseguir un insuficient lloc 21è amb solament 33 punts.[1]

En 2015 Il Volo, guanyador de Sanremo, va aconseguir el tercer lloc amb 292 punts sent la favorita del televot però no del jurat. En 2016 va ser triada la subcampiona del festival de Sanremo, Francesca Michielin; encara que les apostes la situaven en el top 10, va haver de conformar-se amb la 16a posició amb 124 punts.

En 2017, Francesco Gabbanni, a les poques hores de guanyar Sanremo, es va posar com a favorit en les apostes, sense rivalitat alguna al llarg de la carrera cap al festival. Però, per sorpresa, va ser setè per al jurat i sisè per al televot, de manera que va aconseguir finalment el 6è lloc, amb 334 punts.

En 2018, la parella Ermal Meta-Fabrizio Moro, guanyadora de Sanremo, solament valorada per lluitar per un lloc entre els 10, va aconseguir un inesperat 5è lloc, amb el televot què va arrabassar de forma contundent els pocs punts del jurat, amb un total de 408 punts. Millor sort encara va córrer Mahmood en 2019 amb el tema Soldi, ja que va quedar en 2a posició amb 472 punts, la major puntuació aconseguida pel país fins ara. Després del bon palmarès dels últims anys, en 2021 va arribar l'esperada victòria de la mà de Måneskin.

Malgrat la seva llarga absència, és el país més reeixit del Big Five fins avui, amb 7 Top 10 (2011, 2012, 2013, 2015, 2017, 2018 i 2019) i una victòria (2021) d'un total de 10 participacions des de la seva incorporació a aquest grup.

En 31 ocasions, ha estat Itàlia en el TOP-10 dins de la final.[2]

Història

modifica

Censura de 1974

modifica

Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 en la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió transcorreria més d'un mes abans del dia de la votació i a pesar que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "Sì", i que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al "SÍ" en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment els partidaris del "NO" es van alçar amb la victòria arribant a aconseguir el 59,30% dels vots, amb el que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

Comentaristes i portaveus

modifica

Al llarg de la història del Festival, diferents locutors i portaveus han retransmès les gales i les votacions d'Itàlia. Entre ells estan Nunzio Filogamo, Nicoletta Orsomando, Raffaella Carrà i Mike Bongiorno.

Participants

modifica
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1956   Lugano Tonina Torrielli «Amami se vuoi» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
Franca Raimondi «Aprite le finestre»
1957   Frankfurt del Main Nunzio Gallo «Corde della mia chitarra» 6 7
1958   Hilversum Domenico Modugno «Nel blu dipinto di blu» 3 13
1959   Canes Domenico Modugno «Piove (Ciao, ciao, bambina)» 6 9
1960   Londres Renato Rascel «Romantica» 8 5
1961   Canes Betty Curtis «Al di là» 6 12
1962   Luxemburg Claudio Villa «Addio, addio» 9 3
1963   Londres Emilio Pericoli «Uno per tutte» 3 37
1964   Copenhaguen Gigliola Cinquetti «Non ho l'età» 1 49
1965   Nàpols Bobby Solo «Se piangi, se ridi» 5 15
1966   Luxemburg Domenico Modugno «Dio come ti amo» 17 0
1967   Viena Claudio Villa «Non andare più lontano» 11 4
1968   Londres Sergio Endrigo «Marianne» 10 7
1969   Madrid Iva Zanicchi «Due grosse lacrime bianche» 14 5
1970   Amsterdam Gianni Morandi «Occhi di ragazza» 9 5
1971   Dublín Massimo Ranieri «L'amore è un attimo» 5 91
1972   Edimburg Nicola di Bari «I giorni dell'arcobaleno» 6 92
1973   Luxemburg Massimo Ranieri «Chi sarà con te» 13 74
1974   Brighton Gigliola Cinquetti «Sì» 2 18
1975   Estocolm Wess & Dori Ghezzi «Era» 3 115
1976   La Haia Al Bano & Romina Power «We'll live it all again» 7 69
1977   Londres Mia Martini «Liberà» 13 33
1978   París Ricchi e poveri «Questo amore» 12 53
1979   Jerusalem Matia Bazar «Raggio di luna» 15 27
1980   La Haia Alan Sorrenti «Non so che darei» 6 87
No hi participà entre 1981 i 1982
1983   Múnic Riccardo Fogli «Per Lucia» 11 41 No va haver-hi semifinals
1984   Luxemburg Alice & Franco Battiato «I treni di Tozeur» 5 70
1985   Göteborg Al Bano & Romina Power «Magic oh magic» 7 78
No hi participà en 1986
1987   Brussel·les Umberto Tozzi & Raf «Gente di mare» 3 103 No va haver-hi semifinals
1988   Dublín Luca Barbarossa «Ti scrivo» 13 52
1989   Lausana Anna Oxa & Fausto Leali «Avrei voluto» 10 56
1990   Zagreb Toto Cutugno «Insieme: 1992» 1 149
1991   Roma Peppino Di Capri «Comme è ddoce 'o mare» 7 89
1992   Malmö Mia Martini «Rapsodia» 4 111
1993   Millstreet Enrico Ruggeri «Sole d'Europa» 12 45 Kvalifikacija za Millstreet
No hi participà entre 1994 i 1996
1997   Dublín Jalisse «Fiumi di parole» 4 114 No va haver-hi semifinals
No hi participà entre 1998 i 2010
2011   Düsseldorf Raphael Gualazzi «Madness of love» 2 189 Membre del Big 5
2012   Bakú Nina Zilli «L'amore è femmina» 9 101
2013   Malmö Marco Mengoni «L'essenziale» 7 126
2014   Copenhaguen Emma Marrone «La mia città» 21 33
2015   Viena Il Volo «Grande amore» 3 292
2016   Estocolm Francesca Michielin «No degree of separation» 16 124
2017   Kíev Francesco Gabbani «Occidentali's Karma» 6 334
2018   Lisboa Ermal Meta i Fabrizio Moro «Non mi avete fatto niente» 5 308
2019   Tel-Aviv Mahmood «Soldi» 2 472
2020   Rotterdam Diodato «Fai rumore» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Måneskin «Zitti e buoni» 1 524
2022   Torí Mahmood i Blanco «Brividi» 6 268 País amfitrió
2023   Liverpool Marco Mengoni «Due vite» 4 350 Membre del Big 5
2024   Malmö Angelina Mango «La Noia» 7 268
2025   Basilea

Festivals organitzats a Itàlia

modifica
Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1965 Nàpols Auditorium RAI Renata Mauro
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 Roma Teatro 15 di Cinecittà Gigliola Cinquetti i Toto Cutugno
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2022 Torí Pala Alpitour Alessandro Cattelan, Laura Pausini i Mika

Votació d'Itàlia

modifica

Fins 2019, la votació d'Itàlia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1   França 147
2   Regne Unit 130
3   Espanya 120
4   Irlanda 118
5   Alemanya 107
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1   França 147
2   Regne Unit 130
3   Irlanda 128
4   Espanya 120
5   Suïssa 119
Més punts rebuts
Pos. País Punts
1   Espanya 232
2   Portugal 218
3   Suïssa 195
4   Finlàndia 184
5   França 174

12 punts

modifica
  • Itàlia ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)

modifica
Any País Any País Any País
1975   Suïssa 1983   Luxemburg 1990   Àustria
1976   Irlanda 1984   Irlanda 1991   França
1977   Mònaco 1985 1992   Grècia
1978   Luxemburg No hi va participar en 1986 1993   Irlanda
1979   Espanya 1987   Irlanda No hi va participar entre 1994 i 1996
1980   Alemanya 1988   Regne Unit 1997   Estònia
No hi va participar entre 1981 i 1982 1989   Àustria No hi va participar entre 1998 i 2003

Semifinal (2004 - 2015)

modifica
Any País
No hi va participar entre 2004 i 2010
2011   Romania
2012   Albània
2013   Ucraïna
2014   Àustria
2015   Israel

Semifinal (2016 -)

modifica
Any Jurado Televot Conjunt
2016   Austràlia   Ucraïna   Ucraïna
2017   Azerbaidjan   Moldàvia   Moldàvia
2018   Noruega   Romania   Dinamarca
2019   Dinamarca   Albània   Albània
2021

Final (2004 - 2015)

modifica
Any País
No hi va participar entre 2004 i 2010
2011   Romania
2012   Albània
2013   Dinamarca
2014   Àustria
2015   Suècia

Final (2016 -)

modifica
Any Jurado Televot Conjunt
2016   Espanya   Ucraïna   Ucraïna
2017   Azerbaidjan   Moldàvia   Moldàvia
2018   Noruega   Albània   Dinamarca
2019   Dinamarca   Albània   Dinamarca
2021

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Emma» (en anglès). Eurovisiótv. [Consulta: 20 novembre 2014].
  2. ↑ «Participants through the years» (en anglès). Eurovision tv. [Consulta: 20 novembre 2014].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Itàlia_al_Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió&oldid=33976572»