Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Alemanya és l'únic país que ha participat en tots els Festivals de la Cançó d'Eurovisió des dels seus inicis en 1956. Cal destacar que només en 1996 no va estar en la final, però sí en la ronda preclassificatòria (semifinal no televisada), amb Leon i la cançó Blauer Planet (24è i 24 punts). És l'Estat que ha tingut més representacions en tota la història del festival.

Alemanya

Estació membre ,
Final Nacional Unser Star/Song/Lied für... (ciutat seu/país/any)
Aparicions 69 (68 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1982, 2010
Semifinal 24è 1996
Pitjor resultat
Final 27è 2015
Semifinal 24è 1996
Enllaços externs
Pàgina d'Alemanya en Eurovision.tv

Tot i que els participants alemanys han tingut èxit limitat (Alemanya només ha guanyat el festival dues vegades), l'interès públic es manté alt i el festival és un dels esdeveniments més vistos de l'any. La semifinal del Festival de la Cançó d'Eurovisió és transmesa per la NDR i la final, per l'ARD. En els anys recents, Alemanya ha destacat per la seva adopció d'estils musicals no tan típics com els que s'associen normalment amb Eurovisió; com el country (2006), el swing (2007) o l'electropop (2011).

En 34 ocasions, Alemanya ha estat en el TOP-10 i només 6 vegades, ha estat última (sense tenir en compte la seva eliminació en la ronda de classificació en 1996).

Festivals destacats

modifica

Festival d'Eurovisió de 1982

modifica

La primera guanyadora alemanya del Festival fou l'estrella adolescent Nicole Hohloch, que va interpretar la cançó Ein bißchen Frieden, escrita per Ralph Siegel.[1] La cançó es va mantenir en el número 1 de la Llista de Popularitat alemanya cinc setmanes i va romandre entre les deu cançons més populars setze setmanes més. El festival se celebrà al Regne Unit i Nicole hi va guanyar amb 161 punts, un marge de 61 punts per damunt del segon participant, d'Avi Toledano (Israel). Siegel ha escrit 12 de les cançons interpretades per cantants alemanys.

Festival d'Eurovisió de 1996

modifica

El 1996 fou l'únic any en què Alemanya no va participar en la final del Festival (sí en la ronda preclassificatòria).[2] A causa de la gran quantitat de participants en 1996, s'hagué de realitzar una preselecció per part de l'organització sobre la qualitat dels temes de cada país. A pesar que no es tenen dades oficials sobre la seva realització, Alemanya quedà amb 24 punts, a 3 de l'última classificada (Finlàndia, de manera que no pogué participar en la Gran Final. El seu tema era «Blauer Planet», interpretat prr Leon.

Festival d'Eurovisió de 1998

modifica

El punt més elevat del festival a Alemanya pot haver estat l'edició de 1998. Guildo Horn va començar la seva campanya per ser nominat com un cantant controvertit pel seu estil. Va ser criticat per la seva falta de serietat i la seva imatge. No obstant això, l'opinió pública aviat va canviar i Horn va guanyar la preselecció alemanya amb més del 60% dels vots. Mentre s'apropava el moment d'actuar al Festival d'Eurovisió, la "Guido-mania" es va estendre encara més a través d'Alemanya i l'esdeveniment va ser material de primera pàgina fins a la data del festival. Horn es va fer destacar també en altres països i la controvèrsia que havia trobat a Alemanya va ressorgir a través d'Europa.

Horn va interpretar junt la seva formació, Orthopädischen Strümpfe, cantant «Guildo hat Euch lieb!», escrita per Stefan Raab. Encara que el setè lloc va ser decebedor per a molts a Alemanya, va ser un ressorgiment per Eurovisió al país i va ser el començament per a quatre finals consecutives entre els primers deu. Des de llavors, Raab ha participat en altres dos Festivals. Dos anys després d'escriure «Guildo Hat Euch Lieb!», hi va aparèixer amb «Wadde Hadde Dudde Dona?», tema humorístic que va interpretar ell mateix. Quatre anys més tard, va escriure la cançó de Max, «Can't Wait Until Tonight».

Festival d'Eurovisió de 2010: Lena Meyer-Landrut

modifica

Alemanya va aconseguir en aquesta edició la seva segona victòria al festival de la mà de la jove Lena Meyer-Landrut amb 246 punts, amb la cançó Satellite.[3]

Participacions

modifica
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1956   Lugano Walter Andreas Schwarz «Im Wartesaal zum großen Glück» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
Freddy Quinn «So geht das jede Nacht»
1957   Frankfurt del Main Margot Hielscher «Telefon, Telefon» 4 8
1958   Hilversum Margot Hielscher «Für zwei Groschen Musik» 7 5
1959   Canes Alice & Ellen Kessler «Heute Abend wollen wir tanzen geh'n» 8 5
1960   Londres Wyn Hoop «Bonne nuit ma chérie» 4 11
1961   Canes Lale Andersen «Einmal sehen wir uns wieder» 13 3
1962   Luxemburg Conny Froboess «Zwei kleine Italiener» 6 9
1963   Londres Heidi Brühl «Marcel» 9 5
1964   Copenhaguen Nora Nova «Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne» 13 0
1965   Nàpols Ulla Wiesner «Paradies, wo bist du?» 15 0
1966   Luxemburg Margot Eskens «Die Zeiger der Uhr» 10 7
1967   Viena Inge Brück «Anouschka» 8 7
1968   Londres Wencke Myhre «Ein Hoch der Liebe» 6 11
1969   Madrid Siw Malmkvist «Primaballerina» 9 8
1970   Amsterdam Katja Ebstein «Wunder gibt es immer wieder» 3 12
1971   Dublín Katja Ebstein «Diese Welt» 3 100
1972   Edimburg Mary Roos «Nur die Liebe läßt uns leben» 3 107
1973   Luxemburg Gitte «Junger Tag» 8 85
1974   Brighton Cindy & Bert «Die Sommermelodie» 14 3
1975   Estocolm Joy Fleming «Ein Lied kann eine Brücke sein» 17 15
1976   La Haia Les Humphries Singers «Sing Sang Song» 15 12
1977   Londres Silver Convention «Telegram» 8 55
1978   París Ireen Sheer «Feuer» 6 84
1979   Jerusalem Dschinghis Khan «Dschinghis Khan» 4 86
1980   La Haia Katja Ebstein «Theater» 2 128
1981   Dublín Lena Valaitis «Johnny Blue» 2 132
1982   Harrogate Nicole «Ein bißchen Frieden» 1 161
1983   Múnic Hoffmann & Hoffmann «Rücksicht» 5 94
1984   Luxemburg Mary Roos «Aufrecht geh'n» 13 34
1985   Göteborg Wind «Für alle» 2 105
1986   Bergen Ingrid Peters «Über die Brücke geh'n» 8 62
1987   Brussel·les Wind «Laß die Sonne in dein Herz» 2 141
1988   Dublín Maxi & Chris Garden «Lied für einen Freund» 14 48
1989   Lausana Nino de Angelo «Flieger» 14 46
1990   Zagreb Chris Kempers & Daniel Kovac «Frei zu leben» 9 60
1991   Roma Atlantis 2000 «Dieser Traum darf niemals sterben» 18 10
1992   Malmö Wind «Träume sind für alle da» 16 27
1993   Millstreet Münchener Freiheit «Viel zu weit» 18 18 Kvalifikacija za Millstreet
1994   Dublín Mekado «Wir geben 'ne Party»' 3 128 No va haver-hi semifinals
1995   Dublín Stone & Stone «Verliebt in Dich» 23 1
1996   Oslo Leon «Blauer Planet» No es va classificar 24 24
1997   Dublín Bianca Shomburg «Zeit» 19 22 No va haver-hi semifinals
1998   Birmingham Guildo Horn «Guildo hat Euch lieb!» 8 74
1999   Jerusalem Sürpriz «Reise nach Jerusalem - Kudüs'e seyahat» 3 140
2000   Estocolm Stefan Raab «Wadde hadde dudde da?» 5 96
2001   Copenhaguen Michelle «Wer Liebe lebt» 8 66
2002   Tallinn Corinna May «I Can't Live without Music» 21 17
2003   Riga Lou «Let's Get Happy» 12 53
2004   Istanbul Max «Can't Wait Until Tonight» 8 93 Membre del Big 4
2005   Kíev Gracia «Run & Hide» 24 4
2006   Atenes Texas Lightning «No No Never» 15 36
2007   Hèlsinki Roger Cicero «Frauen regier'n die Welt» 19 49
2008   Belgrad No Angels «Disappear» 23 14
2009   Moscou Alex Christensen i Oscar Loya «Miss Kiss Kiss Bang» 20 35
2010   Oslo Lena Meyer-Landrut «Satellite» 1 246
2011   Düsseldorf Lena Meyer-Landrut «Taken By a Stranger» 10 107 País amfitrió
2012   Bakú Roman Lob «Standing Still» 8 110 Membre del Big 5
2013   Malmö Cascada «Glorious» 21 18
2014   Copenhaguen Elaiza «Is it right» 18 39
2015   Viena Ann Sophie «Black Smoke» 27 0
2016   Estocolm Jamie-Lee Kriewitz «Ghost» 26 11
2017   Kíev Levina «Perfect life» 25 6
2018   Lisboa Michael Schulte «You Let Me Walk Alone» 4 340
2019   Tel-Aviv S!sters «Sister» 25 24
2020   Rotterdam Ben Dolic «Violent Thing» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Jendrik Sigwart «I Don't Feel Hate» 25 3
2022   Torí Malik Harris «Rockstars» 25 6
2023   Liverpool Lord of the Lost «Blood & Glitter» 26 18
2024   Malmö Isaak «Always on the Run» 12 117
2025   Basilea

Festivals organitzats a Alemanya

modifica
Llegenda
  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior
Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 Frankfurt del Main Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks Anaid Iplicjian
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1983 Múnic Rudi-Sedlmayer-Halle Marlene Charell
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011 Düsseldorf ESPRIT arena Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. Rice, Jo. The Guinness Book of 500 Number One Hits. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1982, p. 224-5. ISBN 0-85112-250-7. 
  2. Raykoff, Ivan; Tobin, Robert Deam. A Song for Europe: Popular Music and Politics in the Eurovision Song Contest (en anglès). Ashgate Publishing, 2007, p. 140. ISBN 0754658791. 
  3. Schacht, Andreas. «Germany wins: See full results» (en anglès). eurovision.tv, 30-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2012].

Enllaços externs

modifica