Finlàndia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Finlàndia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1961. Va guanyar per primera i única vegada en 2006 amb «Hard Rock Hallelujah» de Lordi. Anteriorment, el seu millor resultat havia estat un sisè lloc amb Marion Rung i el seu «Tom tom tom», en 1973.

Finlàndia
Estació membre
Final Nacional	Uuden Musiikin Kilpailu
Aparicions	57 (48 finals)
Primera aparició	1961
Millor resultat
Final	1r 2006
Semifinal	1r 2006, 2023
Pitjor resultat
Final	25è 2009, 2018
Semifinal	22è 1996
Enllaços externs
Pàgina de Finlàndia en Eurovision.tv
Pàgina en YLE

Abans de la victòria de 2006, Finlàndia era considerada per molts com el millor exemple d'un país amb pobres resultats a Eurovisió. Ha acabat en darrer lloc deu vegades, i ha obtingut "nul points" (zero punts) en 1963, 1965 i 1982. Des de la introducció de les semifinals en 2004, Finlàndia no ha aconseguit classificar-se per a la final en vuit ocasions. Al Festival d'Eurovisió de 2014, el país va obtenir el seu millor resultat en vuit anys, quan Softengine va acabar onzè en la final. En 2015, Finlàndia va quedar última en la seva semifinal amb la cançó més curta de la història del Festival, «Aina mun pitää», que té una durada de tan sols 1 minut i 25 segons. El 2023, van assolir una segona posició, el seu segon millor resultat de la història, amb «Cha Cha Cha» de Käärijä, també guanyant la votació del públic.

Història

En 2006, Lordi va assolir la victòria, amb una cançó radicalment diferent de l'europop que dominava en les propostes de la competència: una cançó de rock heavy, interpretada per un grup de "monstres" i un espectacle visual a l'ús. La banda i la seva cançó «Hard Rock Hallelujah» va trencar rècord en obtenir la puntuació més alta en la història del Festival d'Eurovisió fins aquella data (292 punts).

Des de la creació de les semifinals, Finlàndia ha estat present en la final en les edicions de 2006, 2007, 2008 i 2009 dins de la dècada dels 2000. No obstant això, la passada de 2007, es deu a la seva condició de país amfitrió després de la victòria de Lordi a Grècia l'any anterior. Excepte al festival del 2006, a la resta dels festivals (2007, 2008 i 2009), a pesar del fet que estiguessin en la final, han ocupat males posicions, sobretot en la de 2009 on van quedar en últim lloc, després d'haver estat rescatada pel jurat en la primera semifinal. En 2010 es va quedar a les portes de la final en haver quedat en el lloc 11. En 2011, va quedar 21è en la final malgrat la seva 3a posició de la semifinal. En 2012, no va aconseguir classificar-se a la final amb el lloc 12. En 2013, va aconseguir l'antepenúltima posició (24 de 26) en la final malgrat aconseguir ser novens en la semifinal. En 2014, va obtenir un meritori 3r lloc en la semifinal, però no va convèncer tant en la gran final (11è).

En 2015, amb el grup Pertti Kurikan Nimipäivät, no aconseguiren passar a la final, ja que havien obtingut únicament 11 punts. Es tractava d'una banda punk, els membres de la qual comptaven amb discapacitats intel·lectuals. «Aina mun pitää» és la cançó més curta de la història del concurs (1 minut i 25 segons).

En 2016, Sandhja, guanyadora de l'UMK, va representar el país amb el tema «Sing It Away». No obstant això, no va aconseguir la classificació per a la final, després d'obtenir 51 punts i el quinzè lloc en la semifinal.

De la mateixa manera, en 2017, contra tot pronòstic, Norma John i la seva cançó «Blackbird» tampoc no van aconseguir la passada a la final per al seu país. Van haver de conformar-se amb 92 punts i un dotzè lloc en una primera semifinal molt renyida.

Aquesta ratxa es va trencar amb Saara Aalto en 2018. La cantant va aconseguir, amb el tema «Monsters», passar a la gran final després d'haver quedat en 10a posició en la semifinal (108 punts). A pesar d'això, en la gran final va quedar penúltima (25 de 26) amb 46 punts, únicament per davant de l'amfitriona Portugal. Un any més tard, Darude i Sebastian Rejman, que van interpretar «Look Away», van quedar últims en la seva semifinal (17) amb 23 punts.

Finlàndia va tornar de nou a l'èxit el 2021, amb «Dark Side» de Blind Channel, que va quedar en sisena posició, el seu millor resultat des de Lordi el 2006. Van mantenir la ratxa de classificacions amb «Jezebel» del famós grup de rock The Rasmus, i això va culminar el 2023 amb la segona posició de Käärijä i el seu «Cha Cha Cha».

Finlàndia ha estat 14 vegades entre el TOP-10 en una final.

Idioma

Les cançons finlandeses van ser compostes en anglès entre 2000 i 2009, en 2011, 2013, 2014 i entre 2016 i 2022, a més d'entre 1973 i 1976, (aquests dos últims períodes eren aquells en els quals es permetia que les cançons foren escrites en qualsevol idioma). La resta de cançons han estat interpretades en finès, excepte en 1990 i 2012, amb cançons interpretades en suec, llengua també oficial al país.

Patrons de votació

En els patrons de votació, Finlàndia ha donat i rebut suport tradicionalment per part de les nacions del bàltic, tals com Estònia i Letònia. No obstant això, també té llaços propers amb els països nòrdics. En 2004, els 12 punts de Finlàndia van ser per a Suècia, fet que es va repetir en 2007. La primera vegada que Suècia va donar 12 punts a Finlàndia va ser en 2006 per la cançó de Lordi. En 2007, això es va tornar a repetir quan van donar-li 12 punts a Hanna Pakarinen amb «Leave Me Alone». Finlàndia també ha donat altes puntuacions a Itàlia fins que aquest país es retirés en 1997 per un període de 13 anys.

Participacions

Llegenda

  Guanyador

  Segona posició

  Tercera posició

  Quarta o cinquena posició (Top 5)

  Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó	Final	Punts	Semifinal	Punts
1961	Canes	Laila Kinnunen	«Valoa ikkunassa»	10	6	No va haver-hi semifinals
1962	Luxemburg	Marion Rung	«Tipi-tii»	7	4
1963	Londres	Laila Halme	«Muistojeni laulu»	13	0
1964	Copenhaguen	Lasse Mårtenson	«Laiskotellen»	7	9
1965	Nàpols	Viktor Klimenko	«Aurinko laskee länteen»	15	0
1966	Luxemburg	Ann Christine	«Playboy»	10	7
1967	Viena	Fredi	«Varjoon - suojaan»	12	3
1968	Londres	Kristina Hautala	«Kun kello käy»	16	1
1969	Madrid	Jarkko & Laura	«Kuin silloin ennen»	12	6
No hi va participar en 1970
1971	Dublín	Markku Aro & Koivistolaiset	«Tie uuteen päivään»	8	84	No va haver-hi semifinals
1972	Edimburg	Päivi Paunu & Kim Floor	«Muistathan»	12	78
1973	Luxemburg	Marion Rung	«Tom Tom Tom»	6	93
1974	Brighton	Carita	«Keep me warm»	13	4
1975	Estocolm	Pihasoittajat	«Old Man Fiddle»	7	74
1976	La Haia	Fredi & Ystävät	«Pump-Pump»	11	44
1977	Londres	Monica Aspelund	«Lapponia»	10	50
1978	París	Seija Simola	«Anna rakkaudelle tilasuus»	18	2
1979	Jerusalem	Katri Helena	«Katson sineen taivaan»	14	38
1980	La Haia	Vesa-Matti Loiri	«Huilumies»	19	6
1981	Dublín	Riki Sorsa	«Reggae OK»	16	27
1982	Harrogate	Kojo	«Nuku pommiin»	18	0
1983	Múnic	Ami Aspelund	«Fantasiaa»	11	41
1984	Luxemburg	Kirka	«Hengaillaan»	9	46
1985	Göteborg	Sonja Lumme	«Eläköön elämä»	9	58
1986	Bergen	Kari Kuivalainen	«Never the End»	15	22
1987	Brussel·les	Vicky Rosti & Boulevard	«Sata salamaa»	15	32
1988	Dublín	Boulevard	«Nauravat silmät muistetaan»	20	3
1989	Lausana	Anneli Saaristo	«La dolce vita»	7	76
1990	Zagreb	Beat	«Fri?»	21	8
1991	Roma	Kaija Kärkinen	«Hullu yö»	20	6
1992	Malmö	Pave Maijanen	«Yamma, yamma»	23	4
1993	Millstreet	Katri Helena	«Tule luo»	17	20	Kvalifikacija za Millstreet
1994	Dublín	CatCat	«Bye Bye Baby»	22	11	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996	Oslo	Jasmine	«Niin kaunis on taivas»	23	9	22	26
No hi va participar en 1997
1998	Birmingham	Edea	«Aava»	15	22	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1999
2000	Estocolm	Nina Åström	«A little bit»	18	18	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 2001
2002	Tallinn	Laura Voutilainen	«Addicted to You»	20	24	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 2003
2004	Istanbul	Jari Sillanpää	«Takes 2 To Tango»	No es va classificar		14	51
2005	Kíev	Geir Rönning	«Why?»			18	50
2006	Atenes	Lordi	«Hard Rock Hallelujah»	1	292	1	292
2007	Hèlsinki	Hanna Pakarinen	«Leave Me Alone»	17	53	País amfitrió
2008	Belgrad	Teräsbetoni	«Missä miehet ratsastaa»	22	35	8	79
2009	Moscou	Waldo's People	«Lose Control»	25	22	12	42
2010	Oslo	Kuunkuiskaajat	«Työlki ellää»	No es va classificar		11	49
2011	Düsseldorf	Paradise Oskar	«Da da dam»	21	57	3	103
2012	Bakú	Pernilla Karlsson	«När jag blundar»	No es va classificar		12	41
2013	Malmö	Krista Siegfrids	«Marry me»	24	13	9	64
2014	Copenhaguen	Softengine	«Something better»	11	72	3	97
2015	Viena	Pertti Kurikan Nimipäivät	«Aina mun pitää»	No es va classificar		16	13
2016	Estocolm	Sandhja	«Sing It Away»			15	51
2017	Kíev	Norma John	«Blackbird»			12	92
2018	Lisboa	Saara Aalto	«Monsters»	25	46	10	108
2019	Tel Aviv	Darude ft. Sebastian Rejman	«Look away»	No es va classificar		17	23
2020	Rotterdam	Aksel Kankaanranta	«Looking Back»	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Blind Channel	«Dark Side»	6	301	5	234
2022	Torí	The Rasmus	«Jezebel»	22	38	7	162
2023	Liverpool	Käärijä	«Cha Cha Cha»	2	526	1	177
2024	Malmö	Windows95man	«No Rules!»	19	38	8	63
2025

Festivals organitzats a Finlàndia

Edició	Ciutat seu	Localització	Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2007	Hèlsinki	Hartwall Areena	Jaana Pelkonen i Mikko Leppilampi

Votació de Finlàndia

Fins a 2019, la votació de Finlàndia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final Pos. País Punts 1 Suècia 283 2 Itàlia 175 3 Israel 160 4 Regne Unit 143 5 Noruega 138

Més punts atorgats en semifinals i final Pos. País Punts 1 Suècia 322 2 Israel 209 3 Estònia 204 4 Noruega 180 5 Itàlia 175

Més punts rebuts només en la final Pos. País Punts 1 Suècia 129 2 Noruega 115 3 Islàndia 81 4 Estònia 79 5 Irlanda 74 Regne Unit

Més punts rebuts en semifinals i final Pos. País Punts 1 Suècia 194 2 Noruega 174 3 Estònia 168 4 Islàndia 164 5 Regne Unit 117

12 punts

• Finlàndia ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)

Any	País	Any	País	Any	País	Any	País	Any	País
1975	Itàlia	1981	Suïssa	1987	Irlanda	1993	Noruega	No hi va participar en 1999
1976	Bèlgica	1982	Israel	1988	Luxemburg	1994	Hongria	2000	Letònia
1977	França	1983	Iugoslàvia	1989	Dinamarca	No hi va participar en 1995		No hi va participar en 2001
1978	Alemanya	1984	Itàlia	1990	França	1996	Estònia	2002	França
1979	Israel	1985	Suècia	1991	Itàlia	No hi va participar en 1997		No hi va participar en 2003
1980	Suïssa	1986	Bèlgica	1992		1998	Estònia

Semifinal (2004 - 2015) Any País Any País 2004 Estònia 2010 Estònia 2005 Noruega 2011 Hongria 2006 Bòsnia i Hercegovina 2012 Rússia 2007 Islàndia 2013 Islandia 2008 Noruega 2014 Àustria 2009 Islandia 2015 Bèlgica Semifinal (2016 - 2022) Any Jurat Televot 2016 Països Baixos Estònia 2017 Suècia Portugal 2018 Israel Estònia 2019 Austràlia Islàndia 2021 Bulgària Islàndia 2022 Suècia Estònia Semifinal (2023 -) Any País 2023 Txèquia

Final (2004 - 2015) Any País Any País 2004 Suècia 2010 Alemanya 2005 Noruega 2011 Hongria 2006 Rússia 2012 Suècia 2007 Sèrbia 2013 Noruega 2008 Noruega 2014 Àustria 2009 Estònia 2015 Suècia Final (2016 -) Any Jurat Televot 2016 Suècia Ucraïna 2017 Portugal 2018 Israel Estònia 2019 Suècia Islàndia 2021 Suïssa Islàndia 2022 Suècia Ucraïna 2023 Suècia Noruega

Galeria d'imatges

• 
  Viktor Klimenko a Nàpols (1965)
• 
  Jari Sillanpää a Istanbul (2004)
• 
  Hanna Pakarinen a Hèlsinki (2007)
• 
  Teräsbetoni a Belgrad (2008)
• 
  Waldo's People a Moscou (2009)
• 
  Krista Siegfrids a Malmö (2013)
• 
  Softengine a Copenhaguen (2014)
• 
  Pertti Kurikan Nimipäivät a Viena (2015)
• 
  Sandhja a Estocolm (2016)
• 
  Norma John a Kíev (2017)
• 
  Saara Aalto a Lisboa (2018)
• 
  Darude i Sebastian Rejman a Tel Aviv (2019)

Enllaços externs

• Lloc oficial d'Eurovisió
• Història de la votació finesa