Obre el menú principal

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966

L'XI Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar a la Ciutat de Luxemburg el 5 de març de 1966, després que la representant de Luxemburg, France Gall, obtingués la victòria amb la cançó «Poupée de cire, poupée de son» en l'edició de 1965.[1][2] Va ser la segona vegada que el país va organitzar el festival, ja que ho havia fet en 1962 després de la seva victòria en 1961.[3] L'esdeveniment va ser conduït per Josiane Shen.

Infotaula d'esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1966
ESC 1966 logo.png
ESC 1965-66 Map.svg
Tipus Festival de la Cançó d'Eurovisió
edició d'un festival
Data 5 març 1966
Número d'edició 11
Localització Villa Louvigny
Estat Luxemburg
Organitzador RTL Group i Unió Europea de Radiodifusió
Presentador Josiane Shen Tradueix
Nombre de participants 18
Participant
Guanyador
Condemna
Emissora original RTL Group

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0313353
Modifica les dades a Wikidata
Vila Louvigny, seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.

Va ser aquell any quan es va instaurar la norma per la qual només es podia portar un tema en l'idioma nacional de cada país. Això va sorgir com a mesura davant la presentació per part de Suècia del tema en anglès, «Absent friend», l'any anterior.[4]

La cantant neerlandesa, Milly Scott, va ser la primera persona de raça negra a participar en el certamen, i també la primera intèrpret en la història del festival que va prescindir del micròfon de peu que tots els seus antecessors havien emprat. Ella va utilitzar un micròfon de mà.

Finalment, Àustria es va coronar campiona de la 11a edició del Festival d'Eurovisió amb Udo Jürgens i la cançó «Merci, chérie» amb 31 punts, qui va aconseguir d'aquesta manera la primera victòria del país en la història del certamen. En segon lloc va quedar Suècia amb Lill Lindfors & Svante Thuresson i «Nygammal vals» amb 16 punts, i Noruega va quedar en tercer lloc amb Åse Kleveland i «Intet er nytt under solen», que a més va ser la primera dona en no portar un vestit en el festival.[2]

Països participantsModifica

Cançó i seleccióModifica

País i TV Títol original de la cançó Artista(es) Procés i data de selecció
Traducció al català Idioma(es)
  Alemanya Occidental

ARD

«Die Zeiger der Uhr» Margot Eskens Elecció interna
Les agulles del rellotge Alemany
  Àustria

ORF

«Merci, chérie» Udo Jürgens† Elecció interna
Gràcies, estimada Alemany i francès
  Bèlgica

RTB

«Un peu de poivre, un peu de sel» Tonia Eurosong, 25-01-1967
Una mica de pebre, una mica de sal Francès
  Dinamarca

DR

«Stop - mens legen er go» Ulla Pia Dansk Melodi Grand Prix 1966, 6-02-1966
Para — mentre tot va bé Danès
  Espanya

TVE

«Yo soy aquél» Raphael Elecció interna
Jo sóc aquell Castellà
  Finlàndia

YLE

«Playboy» Ann Christine Final nacional, 22-01-1967
Finès
  França

RTF

«Chez nous» Dominique Walter Elecció interna
Per nosaltres Francès
  Irlanda

RTÉ

«Come back to stay» Dickie Rock Final nacional
Torna per quedar-te Anglés
  Itàlia

RAI

«Dio, come ti amo» Domenico Modugno[Nota 1] Festival de la Cançó de Sanremo 1966, 29-01-1966
Déu, com t'estimo Italià
  Luxemburg

CLT

«Ce soir je t'attendais» Michèle Torr Elecció interna
Aquesta nit et vaig esperar Francès
  Mònaco

TMC

«Bien plus fort» Tereza Kesojiva
Molt més fort Francès
  Noruega

NRK

«Intet er nytt under solen» Åse Kleveland Melodi Grand Prix 1966, 5-02-1966
No hi ha res de nou sota el sol Noruec
  Països Baixos

NTS

«Fernando en Filippo» Milly Scott Nationaal Songfestival 1966
Fernando i Filippo Neerlandès
  Regne Unit

BBC

«A man without love» Kenneth McKellar† A Song For Europe, 27-01-1966 (cantant triat internament)
Un home sense amor Anglés
  Portugal

RTP

«Ele i Ela» Madalena Iglésias Gran Prémio TV dóna Canção Portuguesa 1966, 15-01-1966
Ell i ella Portuguès
  Suècia

SR

«Nygammal vals» Lill Lindfors & Svante Thuresson Melodifestivalen 1966, 24-02-1966
Nou antic vals Suec
  Suïssa

SRG SSR

«Ne vois-tu pas?» Medeleine Pascal Final nacional, 5-02-1966
No ho veus? Francès
  Iugoslàvia

JRT

«Brez besed» Berta Ambrož† Eurovizija 1967, 23-01-1967
Sense paraules Eslovè
  1. Itàlia: Durant els assajos, Domenico Modugno no estava satisfet amb l'orquestra i va deixar l'escenari enutjat. No se sabia exactament si interpretaria la cançó al festival, però finalment ho va fer.

Artistes que hi tornenModifica

Directors d'orquestraModifica

Els països podien presentar el seu propi director d'orquestra o el del país amfitrió, Jean Rodères.[5]

ResultatsModifica

Encara que el principi de la votació va començar renyit entre Bèlgica, Suècia i Àustria, Bèlgica es va despenjar aviat i Àustria va anar agafant major avantatge sobre Suècia, que acabaria 2a. El podi el va completar Noruega en tercer lloc. Àustria va ser matemàticament guanyadora abans de l'última votació

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01   Alemanya Occidental Margot Eskens «Die Zeiger der Uhr» 10 7
02   Dinamarca Ulla Pia «Stop - mens legen er go» 14 4
03   Bèlgica Tonia «Un peu de poivre, un peu de sel» 4 14
04   Luxemburg Michele Torr «Ce soir je t'attendais» 10 7
05   Iugoslàvia Berta Ambrož «Brez besed» 7 9
06   Noruega Åse Kleveland «Intet er nytt under solen» 3 15
07   Finlàndia Ann-Christine Nyström «Playboy» 10 7
08   Portugal Madalena Iglésias «Ele i Ela» 13 6
09   Àustria Udo Jürgens «Merci, Chérie» 1 31
10   Suècia Lill Lindfors & Svante Thuresson «Nygammal vals» 2 16
11   Espanya Raphael «Yo soy aquel» 7 9
12   Suïssa Madeleine Pascal «Ne vois-tu pas» 6 12
13   Mònaco Tereza «Bien plus fort» 17 0
14   Itàlia Domenico Modugno «Dio, come ti amo» 17 0
15   França Dominique Walter «Chez nous» 16 1
16   Països Baixos Milly Scott «Fernando en Filippo» 15 2
17   Irlanda Dickie Rock «Come Back to Stay» 4 14
18   Regne Unit Kenneth McKellar «A Man Without Love» 9 8

VotacióModifica

Durant la votació, la presentadora va saludar el portaveu del Regne Unit, però es va equivocar i en lloc de dir «Good evening, London» («Bona tarda, Londres» a manera de salutació), va dir «Good night, London» («Bona nit, Londres» a manera de comiat), al que el portaveu va respondre «Good morning, Luxembourg» («Bon dia, Luxemburg»), quan ja eren les 11 de la nit, la qual cosa va fer que a Josiane li donés un atac de riure. Això va provocar que tot el públic en Vila Louvigny va esclatar en riures i aplaudiments.

Votants
                                    Total
Participants Alemanya 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 5 0 1 0 0 0 0 7
Dinamarca 0 0 0 0 1 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
Bèlgica 5 0 0 0 0 0 3 0 1 0 0 0 0 0 5 0 0 14
Luxemburg 0 0 0 0 0 0 0 1 5 0 0 0 0 1 0 0 0 7
Iugoslàvia 3 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 9
Noruega 1 0 0 0 0 0 0 3 3 3 0 0 5 0 0 0 0 15
Finlàndia 0 3 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 7
Portugal 0 1 0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 6
Àustria 0 0 5 5 5 0 0 1 0 1 3 5 3 3 0 0 0 31
Suècia 0 5 0 0 0 5 5 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 16
Espanya 0 0 0 0 1 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 3 9
Suïssa 0 0 0 1 0 0 0 0 5 0 0 3 0 0 0 3 0 12
Mònaco 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Itàlia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
França 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1
Països Baixos 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2
Irlanda 0 0 3 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 3 0 14
Regne Unit 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 8
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

PortaveusModifica

  •   Alemanya Occidental - Werner Veigel (Periodista i presentador de TV)
  •   Dinamarca - Bent Henius
  •   Bèlgica - André Hagon
  •   Luxemburg - Camillo Felgen (Representant de Luxemburg 1960 i 1962)
  •   Iugoslàvia - Dragana Marković
  •   Noruega - Erik Diesen (Personalitat de ràdio i televisió[6])
  •   Finlàndia - Poppe Berg[7]
  •   Portugal - Maria Manuela Furtado
  •   Àustria - Ernst Grissemann
  •   Suècia - Edvard Matz
  •   Suïssa - Alexandre Burger
  •   Espanya - Margarita Nicola
  •   Itàlia - Enzo Tortora (Presentador de TV)
  •   França - Claude Darget
  •   Països Baixos - Herman Brouwer[8]
  •   Irlanda - Frank Hall (Periodista i locutor)
  •   Regne Unit - Michael Aspel (Presentador de TV)

Retransmissió i comentaristesModifica

Països participantsModifica

(BRT): Herman Verelst
(Televizija Zagreb): Mladen Delić
(Televizija Ljubljana): Presaž Terček
  •   Noruega (NRK i NRK P1): Sverre Christophersen
  •   Finlàndia (TV-ohjelma 1): Aarno Walli
  •   Portugal (RTP): Henrique Mendes
  •   Àustria (ORF): Emil Kollpacher
  •   Suècia (Sveriges Radio-TV i SR P3): Sven Lindahl[10]
  •   Espanya (TVE): Federico Gallo
  •   Suïssa (TV DRS): Theodor Haller
(TSR): Georges Hardy
(TSI): Giovanni Bertini
(Radio Éireann): Kevin Roche
  •   Regne Unit (BBC 1): David Jacobs
(BBC Light Programme): John Duhn

Països no participantsModifica

  •   Alemanya Oriental (Deutscher Fernsehfunk)
  •    xecoslovàquia(ČST)
  •   Hongria (RTV)
  •   Marroc (SNRT)
  •   Polònia (TP)
  •   Romania (TVR)
  •   Unió Soviètica (CT USSR)

ReferènciesModifica

  1. «Eurovision Song Contest back in time "1965"». eurovision.tv. Unión Europea de Radiodifusión, 08-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 «Eurovision Song Contest 1966». eurovision.tv. Unión Europea de Radiodifusión. [Consulta: 1r setembre 2016].
  3. «Eurovision Song Contest 1962». eurovision.tv. Unión Europea de Radiodifusión. [Consulta: 1r setembre 2016].
  4. «Eurovision at 60: English songs dominate – and there’s added ‘anti-booing’ technology». theconversation.com. The Conversarion, 23-05-2015. [Consulta: 2 setembre 2016].
  5. «Conductors 1967». andtheconductoris.eu. [Consulta: 16 agost 2016].
  6. Dyrseth, Seppo (OGAE Norway)
  7. «Selostajat ja taustalaulajat läpi vuosien? • Viisukuppila». viisukuppila.fi. [Consulta: 2 setembre 2016].
  8. 8,0 8,1 Teddy Scholten geeft commentaar op het Eurovisie Songfestival. Limburgs Dagblad, 25 de febrero de 1966
  9. 9,0 9,1 Masson, Christian. «1966 - Luxembourg». songcontest.free.fr. [Consulta: 2 setembre 2016].
  10. Melodifestivalen genom tiderna (en sueco). Estocolmo: Premium Publishing AB, 2006, p. 48. ISBN 91-89136-29-2. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966