Iugoslàvia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Iugoslàvia va participar al Festival de la Cançó d'Eurovisió 27 vegades: cada any entre 1961 i 1992, excepte entre 1977 i 1980, així com en 1985. Les preseleccions eren organitzades per les televisions de les repúbliques constituents i les províncies autònomes,[1][2] i va guanyar una sola vegada, en 1989, poc abans que comencés la seva desintegració.[3]

Iugoslàvia

EuroYugoslavia.svg

Estació membre JRT
Final Nacional Jugovizija
Aparicions 27
Primera aparició 1961
Millor resultat
Final 1r 1989
Semifinal
Pitjor resultat
Final 21è 1991
Semifinal
Enllaços externs
Pàgina de Iugoslàvia en Eurovision.tv

En un total d'11 ocasions, va quedar Iugoslàvia dins del TOP-10 en la gran final.

Des de 1993 van començar a concursar alguns dels acabats d'independitzar estats, com Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, i Iugoslàvia va declinar participar. Hi tornaria, ja com a Sèrbia i Montenegro, en 2004.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu República iugoslava participant Llengua Artista Cançó

(Música / Lletra)

Lloc Punts
1961   Canes   Sèrbia Serbocroat Ljiljana Petrović «Neke davne zvezde» (Неке давне звезде) 8 9
1962   Luxemburg   Sèrbia Serbocroat Lola Novaković «Ne pali svetla o sumrak» (Не пали светло у сумрак) 4 10
1963   Londres   Croàcia Serbocroat Vice Vukov «Brodovi» (Бродови) 11 3
1964   Copenhaguen   Bòsnia i Hercegovina Serbocroat Sabahudin Kurt «Život je sklopio krug» (Живот је склопио круг) 13 0
1965   Nàpols   Bòsnia i Hercegovina Serbocroat Vice Vukov «Čižnja» (Чежња) 12 2
1966   Luxemburg   Eslovènia Eslovè Berta Ambrož «Brez besed» 7 9
1967   Viena   Eslovènia Eslovè Lado Leskovar «Vse roži sveta» 8 7
1968   Londres   Croàcia Serbocroat Dubrovački Trubaduri «Jedan dan» (Један дан) 7 8
1969   Madrid   Croàcia Serbocroat Ivan & M's «Pozdrav svijetu» (Поздрав свијету) 13 5
1970   Amsterdam   Eslovènia Eslovè Eva Sršen «Pridi, dala ti bom cvet» 11 4
1971   Dublín   Croàcia Serbocroat Kruno Slabinac «Tvoj dječak je el teužan» (Твој дјечак је тужан) 14 68
1972   Edimburg   Croàcia Serbocroat Tereza «Muzika i ti» (Музика и ти) 9 87
1973   Luxemburg   Bòsnia i Hercegovina Serbocroat Zdravko Čolić «Gori vatra» (Гори ватра) 15 65
1974   Brighton   Sèrbia Serbocroat Korni «Moja generacija» (Моја генерација) 12 6
1975   Estocolm   Eslovènia Eslovè Pepel In Kri «Dan ljubezni» 13 22
1976   La Haia   Bòsnia i Hercegovina Serbocroat Ambasadori «Ne mogu skriti svoj bol» (Не могу скрити своју бол) 17 10
No hi va participar entre 1977 i 1980
1981   Dublín   Bòsnia i Hercegovina Serbocroat Seid Memić-Vajta «Lejla» (Лејла) 15 35
1982   Harrogate   Sèrbia Serbocroat Aska «Halo, halo» (Хало, хало) 14 21
1983   Munic   Montenegro Serbocroat Daniel «Džuli» (Џули) 4 125
1984   Luxemburg   Montenegro Serbocroat Izolda & Vlado «Ciao amore» 18 26
1985   Göteborg   Croàcia Serbocroat Zorica Kondža feat. Josip Genda «Pokora» (Покора) Retirat[nota 1]
1986   Bergen   Croàcia Serbocroat Doris Dragović «Željo moja» (Жељо моја) 11 49
1987   Brussel·les   Croàcia Serbocroat Novi Fosili «Ja sam za ples» (Ја сам за плес) 4 92
1988   Dublín   Croàcia Serbocroat Srebrna Krila «Mangup» (Мангуп) 6 87
1989   Lausana   Croàcia Serbocroat Riva «Rock Me» 1 137
1990   Zagreb   Croàcia Serbocroat Tajči «Hajde da ludujemo» (Хајде да лудујемо) 7 81
1991   Roma   Sèrbia Serbocroat Bebi Dol «Brazil» (Бразил) 21 1
1992[nota 2]   Malmö   República Federal de Iugoslàvia Serbocroat Extra Nena «Ljubim et pesmama» (Љубим те песмама) 13 44

12 puntsModifica

  • Iugoslàvia va donar 12 punts a:
Any País Any País
1975   Regne Unit 1986   Turquia
1976   França 1987   Itàlia
No hi va participar entre 1977 i 1980 1988   França
1981   Suïssa 1989   Suècia
1982   Alemanya 1990   França
1983   Luxemburg 1991   Israel
1984   Xipre 1992
No hi va participar en 1985

NotesModifica

  1. Iugoslàvia va tenir la intenció de participar en el Festival de 1985. No obstant això, durant el dia de record i dol convocat en commemoració del cinquè aniversari de la mort de Josip Broz Tito no estava permesa la retransmissió de cap programa musical. A la vista dels esdeveniments, la JRT es va veure forçada a retirar-se.
  2. En 1992, malgrat participar sota el nom de "Iugoslàvia", l'àrea representada al concurs és tan sols la de Sèrbia i Montenegro.

ReferènciesModifica

  1. «Archived copy». Arxivat de l'original el 3 abril 2008. [Consulta: 15 octubre 2008].
  2. Jugovizija statistics by year Arxivat 26 February 2008[Date mismatch] a Wayback Machine., Eurodalmatia official ESC fan club, Dalmatia, Croatia
  3. Rock me baby! Looking back at Yugoslavia at Eurovision

Vegeu tambéModifica