Eslovènia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Eslovènia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1993. Des de llavors, el país només ha faltat en dues ocasions: en 1994 i en l'edició del 2000.

Eslovènia

EuroEslovenia.svg

Estació membre RTVSLO
Final Nacional EMA
Aparicions 25 (15 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 1995, 2001
Semifinal 1r 1993
Pitjor resultat
Final 25è 2014
Semifinal 21è 2004
Enllaços externs
Pàgina en RTVSLO
Pàgina d'Eslovènia en Eurovision.tv

El país mai no ha guanyat el Festival. De fet, el seu millor resultat al concurs és un setè lloc, aconseguit en 1995 amb Darja Švajger, i en 2001 amb Nuša Derenda. L'altre únic resultat dins del TOP-10 d'una final va ser la desena posició de Tanja Ribič en 1997. Des de la introducció de les semifinals en 2004, Eslovènia no es va classificar per a la final en deu ocasions, però sí que ho va aconseguir en 2007, 2011, 2014, 2015 i 2018.

HistòriaModifica

Abans de 1993, Eslovènia va participar en el Festival d'Eurovisió com a part de Iugoslàvia els anys 1966, 1967, 1970 i 1975.

El festival el retransmet Radiotelevizija Slovenija (RTVSLO) per a tot el país. El procés habitual de selecció de l'intèrpret és una gala televisada anomenada Evrovizijska Melodija (EMA).

Com s'ha indicat prèviament, la seva millor posició han estat dos setens llocs en 1995 i 2001.

L'any 2008, els eslovens van apostar per una de les cantants més famoses al seu país, Rebeka Dremelj, que va estar molt prop d'aconseguir passar a la final. En 2009 i 2010, van tornar a obtenir mals resultats en semifinals, on van aconseguir sengles setzens llocs en la semifinal dels dos anys.

Maja Keuc va ser la representant triada per a l'edició de 2011, amb «Vanilija». Abans que el festival tingués lloc, es va decidir que el tema s'interpretés en anglès i no en eslovè. Per tant, el títol de la cançó va passar a ser «No One». Amb ella es va classificar per a la final per primera vegada en quatre anys després d'obtenir el tercer lloc en la semifinal, amb 112 punts. En la final rebria 96 punts, la qual cosa la va col·locar en tretzè lloc. El televot li va atorgar el vint-i-dosè lloc; el jurat, més benèvol, li va concedir la quarta posició.

Malgrat el bon resultat de 2011, en 2012 i 2013 van tornar els pobres resultats: el país va quedar eliminat en semifinals en penúltim i últim lloc, respectivament.

En 2014, Tinkara Kovač, amb el seu tema «Spet (Round and round)» es va classificar a una final, en la qual va quedar penúltima amb 9 punts, és a dir, el pitjor resultat aconseguit en una final per l'Estat eslovè.

En l'edició de 2015 va ser seleccionat el grup Maraaya amb el tema «Here For You», amb la van aconseguir el cinquè lloc en la semifinal, amb 92 punts, i el catorzè en la final.

En 2016, la cantant ManuElla guanyaria l'EMA amb «Blue and Red», que finalment no va aconseguir passar a la final, en acabar a la catorzena plaça en la seva semifinal, amb 57 punts.

Tampoc va aconseguir passar en 2017, quan Omar Naber, que ja havia representat el país en 2005, va obtenir la dissetena posició en la seva semifinal amb «On My Way». Un any després, Lea Sirk va córrer millor sort amb «Hvala, ne!», encara que va quedar 22a amb 64 punts en la final. En 2019, Zala Kralj i Gašper Šantl també es van classificar amb «Sebi» i van quedar en 15a posició amb 105 punts.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1993   Millstreet 1X Band «Tih deževen dan» 22 9 1 54
    No hi va participar en 1994
    1995   Dublín Darja Švajger «Prisluhni mi» 7 84 No va haver-hi semifinals
    1996   Oslo Regina «Dan najlepših sanj» 21 16 20 30
    1997   Dublín Tanja Ribič «Zbudi se» 10 60 No va haver-hi semifinals
    1998   Birmingham Vili Resnik «Naj bogovi slišijo» 18 17
    1999   Jerusalem Darja Švajger «For a thousand years» 11 50
    No hi va participar en 2000
    2001   Copenhaguen Nuša Derenda «Energy» 7 70 No va haver-hi semifinals
    2002   Tallinn Sestre «Samo ljubezen» 14 33
    2003   Riga Karmen Stavec «Nanana» 23 7
    2004   Istanbul Platin «Stay forever» No es va classificar 21 5
    2005   Kíev Omar Naber «Stop» 12 69
    2006   Atenes Anžej Dežan «Mr nobody» 16 49
    2007   Hèlsinki Alenka Gotar «Cvet z juga» 15 66 7 140
    2008   Belgrad Rebeka Dremelj «Vrag naj vzame» No es va classificar 11 36
    2009   Moscou Quartissimo & Martina Majerle «Love symphony» 16 14
    2010   Oslo Roka Žlindre i Kalamari «Narodnozabavni rock» 16 6
    2011   Düsseldorf Maja Keuc «No one»

    (Matjaž Vlašič / Urša Vlašič)

    13 96 3 112
    2012   Bakú Eva Boto «Verjamem»

    (Vladimir Graić, Hari Mata Hari / Igor Pirkovič)

    No es va classificar 17 31
    2013   Malmö Hannah Mancini «Straight into love»

    (Hannah Mancini, G. Zemljic, I. Margan, M. Rodic / Hannah Mancini, M. Primuzak)

    16 8
    2014   Copenhaguen Tinkara Kovač «Round and round»

    (Raay / Tinkara Kovač, Hannah Mancini, Tina Piš)

    25 9 10 52
    2015   Viena Maraaya «Here for you»

    (Raay, Marjetka Vovk / Charlie Mason, Raay)

    14 39 5 92
    2016   Estocolm ManuElla «Blue and Red»

    (Manuella Brečko, Marjan Hvala / Leon Oblak)

    No es va classificar 14 57
    2017   Kíev Omar Naber «On My Way»

    (Omar Naber, Žiga Pirnat)

    17 36
    2018   Lisboa Lea Sirk «Hvala, ne!»

    (Lea Sirk, Tomy DeClerque)

    22 64 8 132
    2019   Tel Aviv Zala Kralj & Gašper Šantl «Sebi»

    (Gašper Šantl, Zala Kralj)

    15 105 6 167
    2020   Rotterdam Ana Soklič «Voda»
    Festival cancel·lat
    2021   Rotterdam Ana Soklič

    Votació d'EslovèniaModifica

    Fins a 2019, la votació d'Eslovènia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1   Croàcia 125
    2   Suècia 117
    3   Bòsnia i Hercegovina 100
    4   Sèrbia 99
    5   Dinamarca 81
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Sèrbia 185
    2   Croàcia 184
    3   Suècia 177
    4   Bòsnia i Hercegovina 151
    5   Dinamarca 122
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1   Croàcia 81
    2   Bòsnia i Hercegovina 61
    3   Sèrbia 38
    4   Rússia 35
    5   Macedònia del Nord 33
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Croàcia 135
    2   Bòsnia i Hercegovina 110
    3   Sèrbia 97
    4   Montenegro 91
    5   Polònia 83

    12 puntsModifica

    • Eslovènia ha donat 12 punts a:

    Final (1993 - 2003)Modifica

    Any País Any País Any País Any País
    1993   Irlanda 1996   Irlanda 1999   Croàcia 2002   Croàcia
    No hi va participar en 1994 1997   Rússia No hi va participar en 2000 2003   Rússia
    1995   Croàcia 1998   Croàcia 2001   Estònia

    Galeria d'imatgesModifica