Cuprotungstita
La cuprotungstita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint coure i tungstè (wolframi).
Cuprotungstita | |
---|---|
Cristalls de cuprotungstita de Gamsberg (Namíbia) | |
Fórmula química | Cu₂(WO₄)(OH)₂ |
Epònim | composició química, coure i tungstè |
Localitat tipus | La Paz, Baja California Sur, Mèxic |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.GB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.02 |
Dana | 48.3.2.1 |
Heys | 27.4.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 8,93Å; c = 14,48Å; |
Grup puntual | 4 2 2 - trapezohedral |
Color | verd maragda, marró, verd oliva, verd festuc |
Duresa | 4 a 5 |
Lluïssor | vítria, cerosa, terrosa |
Color de la ratlla | gris verdós a groc verdós |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 5,4 a 6,98 g/cm³ (mesurada); 7,06 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2,180 nε = 2,100 |
Birefringència | δ = 0,080 |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1869 |
Símbol | Ctgs |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa cuprotungstita és un sulfat de fórmula química Cu₂(WO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls bipiramidals, de fins a 30 micres; també en agregats en glòbuls botrioides, incrustacions, petites venes, compacta o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuprotungstita pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats, amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: lindgrenita, szenicsita, UM1999-38-WO:CrV, fil·lotungstita, rankachita, ferrimolibdita, anthoinita, mpororoïta, obradovicita-KCu, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral secundari rar que es troba comunament com el resultat de l'alteració de la scheelita en un entorn ric en coure. Sol trobar-se associada a altres minerals com la scheelita, la stolzita i la raspita.[2] Va ser descoberta l'any 1869 a La Paz, a Baja California Sur (Mèxic).
Referències
modifica- ↑ «Cuprotungstite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Cuprotungstite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2016].