Scheelita
La scheelita és un mineral de la classe dels sulfats que dona nom i pertany al grup de la scheelita.[2] Va ser anomenada així l'any 1821 per Karl Caesar von Leonhard en honor de Carl Wilhelm Scheele (1742-1786), químic i apotecari suec.
 Scheelita | |
|---|---|
 Scheelita sobre moscovita provinent de Ping Wu, Província de Sichuan, Xina | |
| Fórmula química | Ca(WO₄) |
| Epònim | Carl Wilhelm Scheele  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > wolframats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | pseudooctaedral, massiu, columnar, granular |
| Estructura cristal·lina | a = 5.2429(3) Å, c = 11.3737(6) Å; Z = 4 |
| Color | blanc, groc, marró verdós, vermellós, gris clar |
| Macles | comunes, macles de contacte i de penetració |
| Exfoliació | imperfecta en {101} i {001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a opaca |
| Gravetat específica | 5,9 a 6,1 |
| Densitat | 5,9 a 6,1 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.918 - 1.921 nε = 1.935 - 1.938 |
| Birefringència | δ = 0,017 |
| Pleocroisme | dicroica definida en groc |
| Fluorescència | sota ona curta és blau brillant, blanc blavosa a groc |
| Fusibilitat | amb dificultat |
| Solubilitat | en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sch |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa scheelita és un mineral format per wolframi i calci. Cristal·litza en el sistema tetragonal piramidal. Es troba en cristalls en forma de bipiràmide tetragonal, habitualment de color blanc grisós amb tons groguencs i marronosos. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5. És isostructural amb la powel·lita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[3] La seva aplicació més important és com a mena de wolframi. Aquest n'és un mineral estratègic, ja que un dels usos principals del wolframi és en la indústria bèl·lica, en blindatges, etc. Són especialment apreciades quan el color assoleix una intensa tonalitat taronja.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral primari comunament trobat com a component de zones de metamorfisme de contacte de molt alta temperatura, de filons hidrotermals d'alta temperatura, pegmatites granítiques i vetes hidrotermals de mitja temperatura, i en dipòsits al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wolframita, vesuvianita, tremolita, turmalina, topazi, fluorita, diòpsid, cassiterita i apatita. Actualment els millors exemplars estan sortint de Xuebaoding (Xina), acompanyats per moscovita i alguns casos albita, de vegades en espectaculars combinacions amb fluorita, cassiterita o beril. A Catalunya se n'han trobat petits cristalls a les mines de Costabona (Vallespir), a Queralbs (Ripollès) i a Can Llavor (Susqueda).[4]
Varietats
modificaGrup de la scheelita
modificaEl grup de la scheelita està integrat per cinc espècies.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Powel·lita | Ca(MoO₄) |
| Raspita | Pb(WO₄) |
| Scheelita | Ca(WO₄) |
| Stolzita | Pb(WO₄) |
| Wulfenita | Pb(MoO₄) |
Referències
modifica
- ↑ «Scheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Scheelite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ «Powellite-Scheelite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ Clapés, Lluís «CAN LLAVOR (SERRAT DEL TORN): UN JACIMENT ESTRATIFORME AL MASSÍS DE LES GUILLERIES». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 8-12 [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Cuprian Scheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ «Molybdoscheelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2015].