Damo Suzuki
Damo Suzuki (ダモ鈴木 en kanji japonés, 16 de gener de 1950 – 9 de febrer de 2024)[1] va ser un cantant nipó resident a Colònia (Alemanya), on va ser membre del grup de música Can entre 1970 i 1973.
 En viu l'any 2008 a l'OCCC de València | |
| Nom original | (ja) ダモ鈴木  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 鈴木健二 (Suzuki Kenji) 16 gener 1950 Japó |
| Mort | 9 febrer 2024 (74 anys) |
| Dades personals | |
| Residència | Colònia (Alemanya) |
| Nacionalitat | japonesa |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Activitat | de 1967 a 1974 i de 1983 a l'actualitat |
| Gènere | música contemporània |
| Moviment | krautrock |
| Estil | improvisació |
| Influències en | |
| Instrument | veu |
| Segell discogràfic | Fruits de Mer Records (en)  |
| Grup de música | Can, Damo Suzuki's Network |
| Artistes relacionats | Amon Düül, Dunkelziffer, Hawkwind, La Düsseldorf, Omar Rodríguez-López, Passierzettel |
| Lloc web | DamoSuzuki.com |
     | |
Nascut Kenji Suzuki, la seua germana major volia que fóra músic i cada natalici li regalava un instrument musical. L'any 1967, amb dèsset anys, Suzuki vivia en una comuna hippie a Suècia i en acabant viatjà sis mesos per Alemanya, França, Suïssa i Finlàndia com a artista de carrer i va viure a Wexford (Irlanda) i a Seven Sisters (Londres)[2] i, a punt de tornar-se'n al Japó, va trobar una faena molt ben pagada com a guitarrista en un musical a Múnic, però després de tres mesos fent el mateix cada dia, es desfogava eixint al carrer per a fer algun espectacle o pegar un crit. Així cridà l'atenció dels Can i el fitxaren com a cantant —en substitució de l'afroamericà Malcolm Mooney- pel seu aspecte «alienígena», ja que llavors era difícil vore japonesos per Europa.[2]
L'any 1974 va conéixer la seua futura muller i va deixar la música i es va fer testimoni de Jehovà per a casar-se amb ella, però uns anys després li varen diagnosticar un càncer que el mataria en sis o set anys,[3] del qual va ser operat amb èxit sense cap de transfusió de sang: Suzuki estigué mig any sense poder caminar i, en recuperar-se, va sentir la necessitat de tornar a fer música en directe. D'ençà, ha actuat en solitari (com a Damo Suzuki Band o Damo Suzuki & Friends) o amb altres grups com Dunkelziffer o Passierzettel i, des de 1997, com a Damo Suzuki's Network («la xàrcia de Damo Suzuki») amb músics locals dels llocs on actua: a València, l'any 2008, va actuar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània acompanyat pel grup Zener i els músics Rubén Garcia i Marcos Junquera[4] en un concert improvisat d'una hora i mitja sense descans.[5]
Discografia modifica
- Can: Soundtracks (1970)
- Can: Tago Mago (1971)
- Can: Ege Bamyasi (1972)
- Can: Future Days (1973)
- Can: Unlimited Edition (1976)
- Dunkelziffer: In The Night (1984)
- Dunkelziffer: III (1986)
- Can: The Peel Sessions 1995)
- Dunkelziffer: Live 1985 1997)
- Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 30.04.97 (1997)
- Damo Suzuki's Network: Tokyo on Air West 02.05.97 (1997)
- Damo Suzuki's Network: Osaka Muse Hall 04.05.97 (1997)
- Damo Suzuki Band: V.E.R.N.I.S.S.A.G.E. (1998)
- Damo Suzuki Band: P.R.O.M.I.S.E. (1998)
- Damo Suzuki's Network: Seattle (1999)
- Damo Suzuki's Network: Odyssey (2000)
- Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.1 (2000)
- Damo Suzuki's Network: Metaphysical Transfer (2001)
- Damo Suzuki's Network: JPN ULTD Vol.2 (2002)
- Cul De Sac / Damo Suzuki: Abhayamudra (2004)
- Sixtoo: Chewing on Glass & Other Miracle Cures (2004)
- Damo Suzuki's Network: Hollyaris (2005)
- Damo Suzuki's Network: 3 Dead People After The Performance (2005)
- Damo Suzuki and Now: The London Evening News (2006)
- Damo Suzuki's Network: Tutti i colori del silenzio (2006)
- Omar Rodriguez-Lopez & Damo Suzuki: Please Heat This Eventually (2007)
- Safety Magic: Voices (2007)
- Audioscope: Music for a Good Home (2010)
- Damo Suzuki & The Holy Soul: Dead Man Has No 2nd Chance (2010)
- Damo Suzuki & Cuzo: Puedo Ver Tu Mente (2011)
- Damo Suzuki & Congelador (2011)
- Damo Suzuki & God Don't Like It Ensemble: Live At Cafe Oto (2011)
- Radio Massacre International: Lost in Transit 4: DAMO (2010)
- Can: The Lost Tapes (2012)
- Simon Torssell Lerin / Bettina Hvidevold Hystad with Damo Suzuki (2013)
- Seven Potatoes: Damo Suzuki Live in Nanaimo (2013)
- Damo Suzuki & Mugstar: Start From Zero (2015)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damo Suzuki |
- ↑ Chelosky, Danielle. «Can vocalist Damo Suzuki dead at 74» (en anglès). Stereogum, 10-02-2024. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Robert Greer. «Being Damo Suzuki: The Man Who Practically Invented Post-Punk and Ambient Music» (en anglés). Vice, 15-09-2014. [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ David Pollock. «Damo Suzuki's cancer recovery brought him back to music» (en anglés). The List, 22-07-2010. [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ «Damo Suzuki's Network». Octubre Centre de Cultura Contemporània. [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ Gloria March «Exquisitez en buena compañía» (en castellà). Redacción Atómica, 03-11-2008 [Consulta: 21 novembre 2016].