Delta de la Vela

(S'ha redirigit des de: Delta Velorum)

Delta de la Vela (δ Velorum) és un sistema estel·lar a la constel·lació de la Vela, la vela de l'Argo navis, el segon més brillant darrere de γ Velorum. La seva magnitud aparent és +1,95 i dista 79,7 anys llum de la Terra. És el membre més brillant de la Falsa Creu, asterisme que forma al costat de κ Velorum, Avior (ε Carinae) i Aspidiske (ι Carinae).

Infotaula d'estrellaDelta de la Vela
Nomenclatura
Bayerδ Vel Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
Format perdel02 Vel (en) Tradueix i * del01 Vel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 44m 42.2266s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-55° 17' 28.2507''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,95[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatbinària eclipsant[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi28,99 mas/a[1] (ascensió recta)
−103,35 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial2,2 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi40,49 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deFalsa Creu Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralA2IV+A4V+F8V[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat67 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Massa2,43 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.290 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació150 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat6.200 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* del Vel Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
HIP 42913 (Catàleg Hipparcos)
SAO 236232 (Catàleg SAO)
HR 3485 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 08433-5431 (IRAS)
2MASS J08444223-5442313 (2MASS)
GSC 08573-03571 (GSC)
HD 74956 (Henry Draper Catalogue)
GJ 321.3 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 9278 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
AAVSO 0842-54 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
δ Vel (nomenclatura de Bayer)
1C 32.25 (First Cambridge Catalogue of Radio Sources (en) Tradueix)
1RXS J084443.0-544226 (1RXS)
CCDM J08448-5442AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CD-54 2351 (Córdoba Durchmusterung)
CEL 2852 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CPC 19 3104 (Cape Photographic Catalogue)
CPD-54 1788 (Cape Photographic Durchmusterung)
CSI-54 1788 41 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSI-54 1788 44 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
GC 12069 (Catàleg General de Boss)
GCRV 5781 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 42913 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 1716 (JP11)
N30 2047 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 2098 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PPM 337198 (Catàleg d'estrelles PPM)
TD1 13061 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 8508 (UBV)
UBV M 14708 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
del Vel (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J08447-5443AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Gaia DR2 5317047711486539392 (Gaia Data Release 2)
PMSC 08419-5420 (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 8293 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Modifica el valor a Wikidata

Delta de la Vela està formada per un sistema binari eclipsant (Delta de la Vela A) i una nana de tipus espectral F6V (Delta de la Vela B) de magnitud aparent 5,5 en una òrbita excèntrica amb una separació que varia entre 0,6 i 3,0 segons d'arc[9] i un període orbital de 142 anys. Delta de la Vela A està formada per dos estels blancs de la seqüència principal, el més lluminós de tipus espectral A0V (Delta de la Vela Aa, de magnitud aparent 2,3) i l'altra de tipus espectral entri A3V i A5V (Delta Velorum Ab, de magnitud aparent 3,4). Estan separades 0,5 ua i el seu període orbital és de 45,15 dies. Els eclipsis, que fan que la lluentor combinada del sistema fluctue entorn del 50% durant l'eclipsi primari i 30% durant el secundari, van ser detectats independentment el 1989 per la missió espacial Galileu[10] i el 1997 per l'afeccionat argentí Sebastián Otero. En unir les dades visuals de Galileu i Otero l'any 2000, Otero, Lloyd i Fieseler pogueren determinar el període orbital i predir els futurs eclipsis i a més notar que l'òrbita del sistema és també excèntrica, atès que l'eclipsi secundari es produeix en la fase 0,43 del cicle orbital (només 19 dies després de l'eclipsi primari).[11] Curiosament, malgrat ser un dels estels més brillants del cel, no s'havia observat prèviament la seva variabilitat.

Actualment hom creu que Delta de la Vela C de magnitud 11, i Delta de la Vela D de magnitud 13, separades visualment 6 segons d'arc i distants 150 ua entre si, no són components físiques del sistema de Delta de la Vela.[12]

A causa de la precessió de la Terra, Delta de la Vela serà l'estel polar de l'hemisferi sud cap a l'any 9.200 n.e.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «Up-to-date linear elements of eclipsing binaries» (en anglès). Acta Astronomica, 2004, pàg. 207–210.
  4. 4,0 4,1 «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  5. «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  6. Pierre Kervella «The nearby eclipsing stellar system {delta} Velorum. I. Origin of the infrared excess from VISIR and NACO imaging» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 06-11-2008, pàg. 107–114. DOI: 10.1051/0004-6361:200810565.
  7. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012, pàg. 120–120. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  8. Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, març 2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
  9. Orbits for five southern visual binaries. Argyle, R. W.; Alzner, A. & Horch, E. P. 2002, Astronomy & Astrophysics, 384, 171.
  10. Blinking star explains mystery aboard Galileo. Spaceflight now.
  11. Delta Velorum is an Eclipsing Binary. IBVS #4999, 2000.
  12. Interferometric observations of the multiple stellar system delta Velorum. Kellerer y otros, 2007, Astronomy & Astrophysics, 469, 633.