Obre el menú principal

Desdèmona (satèl·lit)

Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[7] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[8]

Planeta extrasolarDesdèmona
Uranus-Desdemona-NASA.gif
Imatge del descobriment de Desdèmona
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott / Voyager 2
Data de descobriment 13 de gener de 1986
Radi orbital mitjà 62.658,364 ± 0,047 km[1]
Excentricitat 0,00013 ± 0,000070[1]
Període orbital 0,473649597 ± 0,000000014 d[1]
Inclinació 0,11252 ± 0,037° (to Uranus' equator)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 90 × 54 × 54 km[2]
Radi mitjà 32,0 ± 4 km[2][3][4]
Àrea de superfície ~14,500 km²[5]
Volum ~164,000 km³[5]
Massa ~1,8×1017 kg[5]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ assumed[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,011 m/s2[5]
Velocitat d'escapament~0,027 km/s[5]
Període de rotació síncrona[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo0,08 ± 0,01[6]
0.07[3][4]
Temperatura ~64 K[5]

Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[2] i albedo geomètric de 0,08.[6]

A les imatges del Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[2] la seva superfície presenta un color grisós.[2]

Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. 4,0 4,1 Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculat basant-se en d'altres parèmetres
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externsModifica