Pòrcia (satèl·lit)

Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert gràcies a les imatges del Voyager 2 el 3 de gener de 1986, i se li va assignar la denominació temporal S/1986 U 1.[4] El seu nom es deu a l'heroïna de l'obra de teatre El marxant de Venècia de William Shakespeare. També se'l coneix com a Urà XII.[5]

Infotaula d'objecte astronòmicPòrcia
Uranus-Portia-Cressida-Ophelia-NASA.gif
Designació provisionalS/1986 U 1 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit natural i satèl·lit d'Urà Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment3 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimPòrcia Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a66.097,265 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,51 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,05908 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi70 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Massa1.700.000.000.000.000.000 kg[2] Modifica el valor a Wikidata
Volum1.300.000 km³ Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,3 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,023 m/s² Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,058 km/s
Albedo0,08 [3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Pòrcia és el segon satèl·lit interior més gran d'Urà després de Puck. L'òrbita de Pòrcia, que es troba dins el radi sincrònic d'Urà, s'està esfondrant a poc a poc degut a l'desacceleració de marea. El satèl·lit pot trencar-se formant un anell planetari o colpejar Urà.

Pòrcia encapçala el grup de satèl·lits anomenats grup de Pòrcia que inclou Bianca, Crèssida, desdèmona, Julieta, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6]

Es coneix molt poc sobre les característiques de Pòrcia a part de la seva mida al voltant dels 140 km,[7] l'òrbita,[8] i l'albedo geomètric al voltant de 0,08.[6]

A les imatges de la Voyager 2 Desdèmona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Pòrcia és 0,8 ± 0,1.[7] La seva superfície és grisosa.[7] Observacions fetes amb el Telescopi espacial Hubble i altres grans telescopis terrestres han trobat traces d'absorció d'aigua gelada en l'espectre de Pòrcia.[6][9]

ReferènciesModifica

  1. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. Data de consulta: 5 setembre 2020. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par.
  3. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/2001Icar..151...51K.
  4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. 7,0 7,1 7,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  8. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  9. Dumas, Christophe «Hubble Space Telescope NICMOS Multiband Photometry of Proteus and Puck». Astronomical Journal, 126, 2003, pàg. 1080–1085. DOI: 10.1086/375909.

Enllaços externsModifica