Desorita
La desorita, en anglès i originalment désorite, és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Joy Désor (n. 1990), pel seu treball analític sobre minerals nous. A proposta seva, el nom désorite també honra al seu avantpassat Pierre Jean Édouard Desor (Friedrichsdorf, Gran Ducat de Hesse, 13 de febrer de 1811 - Niça, 23 de febrer de 1882), geòleg suís i professor de l'Acadèmia de Neuchâtel, del que destaquen els seus estudis sobre paleontologia i fenòmens glacials tant d'Europa com d'Amèrica del Nord.[2]
 Desorita | |
|---|---|
 Cristalls marrons de desorita acompanyats de goethita negra  | |
| Fórmula química | Pb₂(Fe³⁺₆Zn)O₂(PO₄)₄(OH)₈ |
| Epònim | Pierre Jean Édouard Desor |
| Localitat tipus | mina Schöne Aussicht, Dernbach, Districte de Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BK.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4389(7) Å; b = 9,324(1) Å; c = 10,093(1) Å; α = 109,024(8)°; β = 90,521(6)°; γ = 97,588(7)° |
| Grup espacial | p1 |
| Color | vermell marronós |
| Macles | no en té |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | taronja |
| Densitat | 4,633 g/cm³⁺ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,000(1) nβ = 2,020 nγ = 2,100 |
| Birefringència | δ = 0,100 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 54° (2) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-087 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Data de publicació | 6 febrer 2024 |
| Símbol | Dso |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La desorita és un fosfat de fórmula química Pb₂(Fe³⁺₆Zn)O₂(PO₄)₄(OH)₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de desembre de l'any 2023,[3] i sent publicada poc després.[2] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És una espècie isostructural amb la jamesita i la lulzacita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 76300.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Schöne Aussicht, a prop de la localitat alemanya de Dernbach, al districte de Westerwald (Renània-Palatinat, Alemanya), on es troba en forma de cristalls irregulars d'uns 0,25 mm de llarg, que es presenten en agregats subparal·lels i radials. Aquesta indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desorita |
- ↑ «Désorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Kampf, Anthony R.; Möhn, Gerhard; Ma, Chi «Désorite, Pb2(Fe3+6Zn)O2(PO4)4(OH)8, a New Phosphate Mineral Isotypic with Jamesite». Minerals, 14, 2, febrer 2024, pàg. 175. DOI: https://doi.org/10.3390/min14020175 [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 77». European Journal of Mineralogy, 36, 1, 06-02-2024, pàg. 165–172. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-165-2024 [Consulta: 6 febrer 2024].