Bisbat d'Adria-Rovigo

(S'ha redirigit des de: Diòcesi d'Adria-Rovigo)


El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2012 tenia 198.000 batejats d'un total de 204.464 habitants. Actualment està regida pel bisbe Lucio Soravito De Franceschi.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Adria-Rovigo
Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis
Imatge
La Catedral de Lanciano
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 00′ N, 12° 06′ E / 45°N,12.1°E / 45; 12.1
Itàlia Itàlia
bandera del Vèneto Vèneto
Parròquies109
Població humana
Població200.292 (2018) Modifica el valor a Wikidata (167,89 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.193 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
CreacióSegle VII
CatedralSanti Pietro e Paolo , Santo Stefano papa e martire (cocatedral)
Organització política
• BisbeLucio Soravito De Franceschi

Lloc webdiocesi.rovigo.it

Territori

modifica
 
Mapa de la diòcesi
 
La basílica de Sant Tomàs a Ortona

La diòcesi comprèn tots els 44 municipis de l'alt i del mig Polesine, a excepció dels territoris de Ca' Emo, Fasana Polesine, Mazzorno Sinistro i Cavanella Po, les frazioni d'Adria, i de Villa d'Adige, frazione de Badia Polesine; i inclou la frazione Lusia del municipi de Barbona, a la província de Pàdua.[1]

La seu episcopal és la ciutat de Rovigo, on es troba la catedral de Santo Stefano papa. A Adria hi ha la catedral de Santi Pietro e Paolo i l'adjunta seu vella de San Giovanni.

El territori està dividit en 13 vicariats i 109 parròquies.

Història

modifica
 
El palau episcopal d'Adria.
 
El palau episcopal de Rovigo.

No és possible determinar la data de la fundació de la diòcesi d'Adria. La tradició manté que el fundador va ser sant Apol·linar, bisbe de Ravenna, a finals del segle ii, però encara que la influència de l'exarcat de Ravenna a la diòcesi d'Adria és cert no hi ha documents que confirmen aquesta tradició. Durant molt temps es va considerar com a autèntic el privilegi de Valentinià III (419-455), que va declarar Giovanni Angeloptes metropolità de Ravenna concedint-li jurisdicció de 14 esglésies sufragànies entre les quals estava Adria. Cesare Baronio en els seus Annales ad annum 432 demostrà que el document era fals i havia estat compost entre els segles vii i el viii.

Les actes del Consell del Laterà celebrat el 649, proclamat pel Papa Martí I, són sens dubte el primer document que parla de la diòcesi d'Adria; de fet, la llista de participants es va nomenada Gallinostius Hadrianensis episcopus.

En la inscripció de la pica baptismal de Santa Maria della Tomba a Adria, que data dels segles vii o viii, no és cert el nom del tercer bisbe, Bono, mentre que al Baptisteri de Sant Giovanni havia una inscripció, ara col·locat a la llinda la porta esquerra de la façana de Santa Maria della Tomba, que es nomena el quart bisbe, Giovanni I. A partir d'aquest moment les notícies sobre els bisbes i les diòcesis d'Adria es basen en documents segurs.

El 14 de març de 863 el papa Nicolau III, encomanà un títol al bisbe Leoque afegeix el poder temporal a la jurisdicció espiritual sobre la diòcesi, a partir del que alguns historiadors anomenen el «feu episcopal». Inicialment se'ls va concedir poders sobre el comtat de Gavello, al que seguiren altres béns i altres terres.

El 920 el bisbe Paolo va abandonar Adria a causa de les pressions dels bàrbars del nord i les inundacions en curs i es va traslladar a Rovigo; el papa Joan X amb el breu Et per te[2] li concedeix en feu la Curtem Bonevigo quae vocatur Rodige.

Al voltant de l'any 1200 amb l'arribada dels Este diòcesi van perdre les últimes possessions temporals. Després dels Este els seguiren gradualment els Carrara, els venecians, els francesos i els austríacs abans de l'annexió a Itàlia.

El 1776 el bisbe Arnaldo Speroni degli Alvarotti començà la construcció de la nova catedral, que seria consagrada per Carlo Pio Ravasi l'11 desembre de 1826, i va erigir el nou seminari diocesà a Rovigo el 1779.

A escala regional a través dels segles, la diòcesi ha experimentat canvis significatius en les seves fronteres. El 7 de setembre de 1792, després de la supressió de l'abadia de Vangadizza, el Senat de Venècia afegí a la diòcesi 12 parròquies corresponents a les localitats de Badia (San Giovanni), Baruchella, Salvaterra, Crocetta, Villafora, Rasa, Barbuglio, Saguedo, Cavazzana, San Martino di Venezze, Borsea i Fratta.

El Papa Pius VII amb dues butlles, De salute dominici gregis de l'1 de maig de 1818 i Cum non gravibus del 9 de març de 1819, va canviar de nou el territori diocesà. Les parròquies de Crespino e Sant'Apollinare van passar de la jurisdicció de Ravenna a la d'Adria, mentre que les de Cornacervina, Rero con Finale, Guarda Ferrarese, Ro, Ruina, Zocca, Serravalle e Mesola, va anar a l'arxidiòcesi de Ferrara, o a canvi d'això van passar a la diòcesi d'Adria Melara, Bergantino, Bariano amb San Pietro (avui Castelnovo Bariano e San Pietro Polesine), Massa Superiore (avui Castelmassa), Ceneselli, Calto, Ficarolo, Gaiba, Stienta, Gurzone, Santa Maria Maddalena, Canaro, Fiesso, Trecenta, Pissatola, Sariano, Salara, Bagnolo, Zelo, Occhiobello i Barbona va passar a la diòcesi de Pàdua. Després d'aquests canvis, la diòcesi tenia 150.000 habitants i 78 parròquies.

Adria sempre havia estat sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna; en 1803, a instàncies del govern de Napoleó, va esdevenir part de la nova seu metropolitana de Ferrara, fins al 1818, quan va esdevenir sufragània del Patriarcat de Venècia.

El 7 de juliol de 1909 amb el decret Ea semper fuit de la Sagrada Congregació Consistorial la cúria episcopal va ser traslladada d'Adria a Rovigo. Després d'aquest trasllat la gent d'Adria atacà el bisbe Tommaso Pio Boggiani i durant quinze dies es llançà un interdetto contra la ciutat d'Adria.

El 30 de setembre de 1986, la diòcesi assumí el nom actual sota el decret Cum procedere oporteret de la Congregació per als Bisbes i la catedral de Rovigo va ser elevada a la dignitat de la cocatedral.

Cronologia episcopal

modifica

Estadístiques

modifica

A finals del 2012, la diòcesi tenia 198.000 batejats sobre una població de 204.464 persones, equivalent al 96,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 269.000 270.000 99,6 231 195 36 1.164 50 578 98
1959 251.540 251.569 100,0 212 181 31 1.186 40 785 106
1969 205.968 206.142 99,9 232 210 22 887 46 763 99
1980 207.400 207.600 99,9 240 206 34 864 1 58 484 112
1990 200.151 200.975 99,6 203 173 30 985 1 38 417 109
1999 199.983 201.745 99,1 183 156 27 1.092 40 316 109
2000 199.983 201.745 99,1 186 158 28 1.075 42 296 109
2001 199.990 202.172 98,9 182 154 28 1.098 42 258 109
2002 199.990 202.172 98,9 177 149 28 1.129 42 253 109
2003 200.128 202.864 98,7 175 147 28 1.143 44 195 109
2004 200.128 202.878 98,6 176 145 31 1.137 48 190 109
2006 202.069 204.179 99,0 169 138 31 1.195 48 185 109
2012 198.000 204.464 96,8 159 129 30 1.245 2 56 160 109
  1. Gabrielli
  2. El text del breu a Cappelletti, op. cit., pp. 15-16.
  3. És incert que fos frare menor o que pertanyès als Humiliats
  4. Segons Gams i Cappelletti Antonio Contarini hauria mort al 1387, però no concorda amb la butlla de nomenament d'Ugo Roberti, donada per Eubel, datada l'1 de setembre de 1386; Rolandino, citat per Gams i Cappelletti però ignorat per Eubel, no troba espai a l'actual cronologia, a menys que no es tracti d'un antibisbe.
  5. Segons Gams i Cappelletti. Eubel menciona un sol bisbe Degli Obizzi, Giacomo, i ignora a Giovanni che Mainardino.
  6. Il 12 de setembre de 1520 i nomenat bisbe de Modena mantenint l'administració de la seu d'Adria.
  7. Segons Gams; Eubel diu el 10 d'octubre de 1553.
  8. Segons Gams; Eubel diu el 23 de novembre de 1553.
  9. Present a la cronologia de Gams, i absent a Eubel, el qual commenta: De eo tamen nihil invenitur in actis (Sanctae Sedis) ante promotionem ad Vicentina.
  10. GigaCatholic i Catholic Hierarchy senyalen erròniament el 31 d'octubre de 1908 i el 9 de gener de 1912 com a data d'inici i final.

Vegeu també

modifica