Discussió:Àcid desoxiribonucleic

– Leptictidium (discussió) 23:14, 23 jul 2009 (CEST) Ja he comprovat que a Viquipèdia:Anomenar pàgines no hi diu res, però la tònica general no és posar-ho tot sencer? En comptes de les sigles, vull dir. Evolució 23:25, 21 nov 2006 (CET)

Sí, tot i que a en i a es no ho han fet en aquest cas... Tot i això estic d'acord amb el canvi proposat.--SMP·d·+ 13:01, 22 nov 2006 (CET)

Llavors hi introduïm també unes línies a les normes d'estil d'anomenar pàgines? Evolució 19:47, 22 nov 2006 (CET)

DNA i no ADN

Traslladat de la taverna. --V.Riullop (parlem-ne) 18:34, 30 abr 2008 (CEST)

Tot i no ser usuari registrat he participat en la millora d'algun article relacionat amb la biologia molecular, el meu camp professional, i ocasionalment en la creació d'alguns de nous. I he observat sorprès, com ben aviat allà on apreixia el terme DNA (d'àcid dexoxiribonuclèïc)en algun article, aquest era ràpidament corretgit per altres usuaris a ADN. Vull puntualitzar per qui creu que l'ús de DNA és un snobisme per no usar la traducció ADN que l'IEC accepta adopta seu ús com a sigla que és (igualment passa amb RNA i les respectives variants: mRNA, tRNA, rRNA, iRNA, siRNA, cDNA, mtDNA, etc) El terme DNA és correcte en català. Com pot comprovar-se en el diccionari normatiu de l'IEC, ambdos usos són correctes: [QU] [BI] àcid desoxiribonucleic Compost constituït per dos polinucleòtids de desoxiribosa enrotllats l’un al voltant de l’altre formant una doble hèlix, que constitueix el suport material de la informació genètica dels éssers vius i de molts virus, i que és conegut per la sigla DNA o ADN. L'ús del terme DNA (a diferència del que passa en castellà) no és considrat un anglicisme ni n'és vetat el seu ús, sinó tot el contrari. La comunitat científica catalana de la qual en formo part com a investigador bioquímic, fa ús pràcticament exclusiu del terme DNA, més enllà de perjudicis en l'ús de lèxic anglès del qual n'ha existit sempre el corresponent mot català. Malgrat hom pugui emprar el terme ADN com a abreviatura de l'àcid en qüestió, és més acurat l'ús de DNA donada la realitat actual i la seva acceptació. Obviar-ne el seu ús preferent per aquells qui treballem cada dia amb aquest mot és allunyar-se de la realitat. Podreu comprovar revisant la bibliografia científica en català que els llibres i altres suports educatius de les llicenciatures del ram empren només el mot DNA. A títol d'exemple, la traducció catalana de la segona edició del llibre de biologia molecular: Biologia Molecular de la Cèl·lula (Omega 1994, Barcelona, ISBN 84-282-0927-8), traduït per la Dra. Mercè Durfort i Coll, catedràtica de Biologia Cel·lular i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona i Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Confio en que sinó es tradueix ADN per DNA en els articles on hi figura el mot, almenys no s'en veti l'ús en nous articles. Gràcies per la vostra atenció.—el comentari anterior sense signar és fet per 88.25.141.176 (disc. • contr.) 18:29, 30 abr 2008 (CEST)

Crec que ADN es considera més divulgador i DNA més tècnic. Per això seria preferible fer servir ADN a DNA en el context la Viquipèdia. 193.153.239.113 (discussió) 16:19, 4 maig 2008 (CEST)

De cap manera, seria com dir DC (disc compacte) per CD. I trobaries molts altres exemples, més tècnics que les sigles de compact disc on quan es tracta de sigles, el català respecta la nomenclatura original. No es tracta de tècnic ni divulgatiu, el DNA és el DNA. El seu ús si vols ser purista només és tècnic, no s'usa el mot DNA/ADN en l'àmbit domèstic, ni el dia a dia per la població. És per això que tractar que la gent menys entesa usi ADN és allunyar-los de l'ús real d'aquest mot. La gent que busqui a la vikièdia veurà un mot que no trobarà escrit gairebé enlloc més. Bé, no tinc ganes de discutir més sobre el tema, no és una qüestió personal, tansols volia fer més rigorosa la informació de la vikipedia en el que tinc clar que no és del tot correcte. Jo treballo en recerca en el camp de la biologia molecular i he fins col·laborat en l'edició de publicacións pel públic general. Mai s'empra ADN. Fins i tot l'Institut d'estudis catalàns, a través de la seva secció de ciències, prioritza l'ús de DNA, perquè és absurd anar en contracorrent. Queda dit.

Agraeixo el vostre interès.—el comentari anterior sense signar és fet per 81.39.8.138 (disc. • contr.) 20:44, 13 maig 2008 (CEST)

Doncs mira, és lògic que DNA ha de ser acceptat tot i així considero per la gent que no està acostumada a aquest llenguatge troba molt més fàcil i entenedor ADN o ARN. A terme d'exemple jo li arribo a posar "mRNA" a la meva parella i és queda a quadres, però si li poso ARNm segurament em sabrà dir que és Àcid Ribonucleic missatger. A més, a 2n curs de batxillerat els meus llibres sol estan en ARNm, ARNn, i ADN... sempre... et puc dir la referència. Sé que a nivells més alts es deu utilitzar la versió genuinament anglesa però al batxillerat encara s'usa ADN, encara que se sàpiga que es DNA.

S'ha de veure les dos cares, i quin flux de gent que buscarà aquelles pàgines entendrà millor? Però si tu que tens la carrera saps que mRNA és = ARNm, i la gent ARNm pot entendreu però potser mRNA potser no. Per això de ARNm tothom ho entendrà.--KRLS , ✉ 15:27, 25 maig 2008 (CEST)

Crec que "corregir" i canviar DNA per ADN no és una bona opció perquè les dues grafies són acceptades per l'IEC, tot reconeixent una realitat: ADN segueix el nom català i DNA segueix l'acceptació de la grafia anglesa dominant en l'àmbit científic. La GEC opta per la grafia ADN però estic d'acord que el criteri científic caldrà prioritzar-lo. Per tant, que convisquin les dues grafies fins que hi hagi un criteri consensuat per a tota la viquipèdia (es podria realitzar una presa de decisions). --Peer (discussió) 17:25, 25 maig 2008 (CEST)

(No sé si això d'"avaluacions arxivades" significa que la discussió està tancada; si fos així, el meu comentari ja no servirà de res) Estic d'acord amb qui avala la forma DNA. No és cap anglicisme, com molta gent pensa, sinó que es tracta d'unes sigles que tenen un ús internacional, fixat i recomanat per la Comisssió Combinada de Nomenclatura Bioquímica de la IUPAC-IUB (International Union of Pure and Applied Chemistry-International Union of Biochenistry). Les sigles es mantenen a partir de la llengua en què es va fer la descripció i, en aquest cas, va ser en anglès. Hi ha molts casos en què la norma s'ha respectat; per exemple, en el cas de l'LSD, que és l'abreviació de l'alemany Lyserg Säure-Diethylamid i no he vist mai que ningú escrivís DAL (dietilamida de l'àcid lisèrgic). Com tampoc he vist mai escrit TFA en comptes de l'habitual (i internacional) ATP per referir-se al trifosfat d'adenosina. En el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, les sigles DNA/ADN i RNA/ARN no tenen entrada pròpia, però dins de la definició dels termes especialitzats s'empren sistemàticament les sigles DNA i RNA, amb l'orde anglosaxó, que és el fixat internacionalment. --Mercè Piqueras (disc.) 01:07, 17 nov 2010 (CET)

Mentre tinguem fonts que emparin «ADN», l'hem de preferir a «DNA». Em disculpareu la franquesa, però això de preferir termes estrangers als seus equivalents en català per alinear-nos amb l'ús internacional és l'equivalent acadèmic dels comunicadors catalans que es passen al castellà «per arribar a més gent». Alimenta la falsa percepció que el català és una llengua provinciana d'estar per casa i que per parlar de coses serioses hem de canviar a l'anglès o el castellà. Ja tenim aquest malson en informàtica (on és gairebé inaudit que algú digui, en català, «cadena de blocs» o «dades massives» perquè lo internacional és posar blockchain i big data fins i tot a la sopa), com a mínim intentem estalviar-nos-el en altres àmbits del coneixement com la biologia.—Leptictidium (digui) 09:46, 10 abr 2023 (CEST)

Estructura de l'ADN

Crec que l'article està molt bé, però caldria pensar a bellugar part de l'apartat sobre l'estructura de l'ADN (estructures heterodoxes, detalls massa concrets que fan perdre el fil general) a la pàgina estructura de l'ADN, ja que aquest article comença a pesar massa. --Bestiasonica (disc.) 01:05, 3 maig 2013 (CEST)

Doble hèlix dels àcids nucleics

Bon dia, @Paucabot:. He buscat a les pàgines d'ajuda corresponents i no n'he trobat cap que digui que els enllaços només es poden posar quan els articles ja estan creats.—Leptictidium (digui) 10:02, 15 maig 2022 (CEST)

Bon dia, Lepti. Jo no he dit que tots els enllaços hàgin de ser blaus, dic que aquest és molt més útil que estigui en blau perquè, malgrat el nom, el 99.99% de l'article xerra de la doble hèlix en els àcids nucleics. Fes una llegida a l'article i ho veuràs. Tenint un article com aquest, no té cap sentit deixar un enllaç en vermell.

Una alternativa seria redirigir Doble hèlix dels àcids nucleics a Doble hèlix o bé traslladar bona part de la informació que hi ha ara a Doble hèlix a l'article no creat. Pau Cabot · Discussió 10:09, 15 maig 2022 (CEST)

@Paucabot: Bé, en aquest cas, et proposaria que deixem visible l'enllaç general, tot mantenint l'enllaç més concret en el codi (en forma de comentari ocult) per assegurar-nos que no ens n'oblidem el dia que es creï l'article. Quedaria així. Què et sembla?—Leptictidium (digui) 10:14, 15 maig 2022 (CEST)

D'acord. Pau Cabot · Discussió 10:20, 15 maig 2022 (CEST)