Elara (satèl·lit)
Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Dillon Perrine des de l'Observatori Lick, a Califòrnia, el 1905. Es va anomenar així en honor de la mare del gegant Titius, el pare del qual era Zeus. Va rebre el seu nom de manera oficial el 1975. Té un diàmetre mitjà de 85 km i gira al voltant de Júpiter en una òrbita prògrada amb un període de gairebé 260 dies.
 Elara a prop de la lluminositat de Júpiter |
|
Descobriment
| |
|---|---|
| Descobert per | C. D. Perrine |
| Data de descobriment | 5 de gener de 1905[1][2] |
| Radi orbital mitjà | 11.740.000 km (0,07810 UA)[3] |
| Excentricitat | 0,22[3] |
| Període orbital | 259,64 d (0,708 a)[3] |
| Velocitat orbital mitjana | 3,27 km/s[3] |
| Inclinació | 26,63° (amb l'eclíptica) 30,66° (amb l'equador de Júpiter)[3] |
| Satèl·lit de | Júpiter |
Característiques físiques
| |
| Radi mitjà | 43 km[4] |
| Àrea de superfície | ~23.200 km² |
| Volum | ~333.000 km³ |
| Massa | 8,7×1017 kg |
| Densitat mitjana | 2,6 g/cm³ (suposat)[4] |
| Gravetat a la superfície equatorial | ~0,031 m/s2 (0,003 g) |
| Velocitat d'escapament | ~0,052 km/s |
| Període de rotació sideral | ~0,5 d (12 h) |
| Albedo | 0.04 (suposada)[4] |
| Temperatura | ~124 K |
| Magnitud aparent | 16,3[4] |
ReferènciesModifica
- ↑ Perrine, C. D. «Satellites of Jupiter». Harvard College Observatory Bulletin, 178, 27-02-1905.
- ↑ Perrine, C. D. «The Seventh Satellite of Jupiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 17, 101, 1905, pàg. 62–63. Bibcode: 1905PASP...17...56. DOI: 10.1086/121624. JSTOR: 40691209.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jacobson, R. A. «The orbits of outer Jovian satellites». Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2679–2686. Bibcode: 2000AJ....120.2679J. DOI: 10.1086/316817.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 03-04-2009. [Consulta: 10 agost 2009].