Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024

Eleccions parlamentàries del Regne Unit

Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 van ser anunciades el 22 de maig pel primer ministre, Rishi Sunak per a ser efectuades el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025.[1] La convocatòria de les eleccions va ser benvinguda per Keir Starmer, líder de l'oposició i del Partit Laborista,[2] i per Ed Davey, líder dels liberals demòcrates.,[3] i en 2024 Nigel Farage va anunciar que tenia la intenció de presentar-se com a diputat i liderar el Reform UK.[4]

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata futures eleccions generals de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata  → 
Data4 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals britàniques Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir650 membre del 59è Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participació
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
Lab  — Keir Starmer
9.731.363   33.79٪
Punt percentual 1.71
 
2>
Con  — Rishi Sunak
6.827.112   23.7٪
Punt percentual 19.93
 
2>
Reform UK  — Nigel Farage
4.117.221   14.29٪
 
2>
Lib Dem  — Edward Davey
3.519.199   12.22٪
Punt percentual 0.67
 
3>
Green  — Carla Denyer, Adrian Ramsay
1.841.888   6.4٪
Punt percentual 3.7
 
2>
SNP  — John Swinney
724.758   2.52٪
Punt percentual 1.36
 
? ? ?
IND
564.243   1.96٪
 
SF
210.891   0.73٪
Punt percentual 0.16
 
2>
Plaid Cymru  — Rhun ap Iorwerth
194.811   0.68٪
Punt percentual 0.2
 
2>
DUP  — Gavin Robinson
172.058   0.6٪
Punt percentual 0.16
 
2>
APNI  — Naomi Long
117.191   0.41٪
Punt percentual 0.01
 
2>
UUP  — Doug Beattie
94.779   0.33٪
 
2>
SDLP  — Colum Eastwood
86.861   0.3٪
Punt percentual 0.07
 
TUV
48.685   0.17٪
 

Modifica el valor a Wikidata
Nomenament Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Rishi SunakKeir Starmer Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica

A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019, els conservadors, liderats per Boris Johnson van guanyar les eleccions amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, aconseguint la major victòria des de la dècada de 1980 enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%, els seus pitjors resultats des de 1932 i els liberal demòcrates amb l'11,2% i una pujada del 4,1% i el Partit Nacional Escocès amb el 3.9% i una pujada del 0,9%.[5][6]

Johnson va dimitir el 7 de juliol del 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[7] sobre festes i altres reunions del personal del govern i del Partit Conservador celebrades durant la pandèmia de COVID-19 el 2020 i 2021, quan les restriccions de salut pública van prohibir la majoria de les reunions.[8]

Sistema electoral

modifica

Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari, i es disputen 650 escons. El Partit Conservador, que va obtenir la majoria a les eleccions generals del 2019 en el seu programa incloia retornar el dret de vot als ciutadans britànics que viuen a l'estranger més de 15 anys per votar[9] i requerir la identificació del votant, que es van incloure a la Llei electoral de 2022.

Enquestes

modifica
Línies de tendència dels resultats de les enquestes des del 2019, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Resultats

modifica

Els Liberal Demòcrates van obtenir 71 escons, superant el seu màxim històric anterior de les eleccions de 2005.[10]

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
Partit Vots % +/- Escons +/-

Conseqüències

modifica

Rishi Sunak va dimitir com a líder dels conservadors a la vista dels resultats, els pitjors de la història del partit.[11] El 5 de juliol de 2024 es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el seu partit aconseguís la majoria absoluta en les eleccions.[12]

Referències

modifica
  1. «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  2. Hooper, Sarah. «Keir says Labour will 'stop the chaos' in speech after General Election date set» (en anglès). Metro, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  3. «People are crying out for change - Ed Davey» (en anglès). BBC News.
  4. Ben Quinn, Pippa Crerar. «Nigel Farage to stand for Reform UK in general election U-turn» (en anglès). The Guardian, 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  5. «UK results: Conservatives win majority». BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
  6. «General election 2019: Animated tour in 10 stops». BBC, 13-12-2019. [Consulta: 14 desembre 2019].
  7. Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 09-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. «La comisión que investiga el 'Partygate' concluye que Boris Johnson mintió deliberadamente al Parlamento» (en castellà). EITB, 05-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  9. O'Carroll, Lisa. «Britons living abroad regain right to vote in UK elections as 15-year rule ends». The Guardian, 16-01-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  10. Walker, Peter. «Lib Dems oust four cabinet ministers as they win record number of seats» (en anglès). The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 10 juliol 2024].
  11. Eleni Courea, Peter Walker. «Rishi Sunak resigns as Tory leader as well as PM after election defeat» (en anglès). The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  12. «UK general election results live: Keir Starmer arrives at Downing Street for first speech as prime minister» (en anglès britànic). BBC, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].