Eleccions legislatives belgues de 2024

El 9 de juny de 2024 es van celebrar eleccions federals a Bèlgica, juntament amb les eleccions europees i regionals del país. Els 150 membres de la Cambra de Representants van ser triats en onze circumscripcions plurinominals.[1]

Eleccions legislatives belgues de 2024
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Data9 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives belgues i eleccions Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions de 2024 a Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre de la Cambra de Representants de Bèlgica
senador de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelections.fgov.be Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica

Després d'una llarga formació de govern de 494 dies, les eleccions legislatives belgues de 2019 van acabar amb la formació d'un govern liderat pel primer ministre Alexander De Croo i l'anomenada coalició Vivaldi formada pel seu partit, l'Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld) amb el Mouvement Réformateur (MR), els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els ecologistes flamencs i els valons,[2] que va substituir un govern provisional en minoria liderat per Sophie Wilmès, amb poders plens d'emergència donats per l'oposició per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Bèlgica.[3]

Resultats

modifica
 
Eleccions legislatives belgues de 2024
Partit Vots +/– % +/– Escons +/–
  Nieuw-Vlaamse Alliantie 1.167.061
16,71 / 100
0,68
24 / 150
1
  Interès Flamenc 961.601
13,77 / 100
1,82
20 / 150
2
  Mouvement Réformateur 716.934
10,26 / 100
2,7
20 / 150
6
  Partit dels Treballadors de Bèlgica 688.369
9,86 / 100
1,23
15 / 150
3
  Endavant 566.436
8,11 / 100
1,4
13 / 150
4
  Partit Socialista (Valònia) 561.602
8,04 / 100
1,42
16 / 150
4
  Christen-Democratisch en Vlaams 557.392
7,98 / 100
0,91
11 / 150
1
  Els Compromesos 472.755 N/A
6,77 / 100
N/A
14 / 150
N/A
  Open Vlaamse Liberalen en Democraten 380.659
5,45 / 100
3,09
7 / 150
5
  Groen 324.608
4,65 / 100
1,45
6 / 150
2
  Ecolo 204.438
2,93 / 100
3.22
3 / 150
10
  Demòcrates Federalistes Independents 84.024
1,2 / 100
1.02
1 / 150
1

Conseqüències

modifica

Les dretes i els liberals van triomfar a les eleccions desplaçant a socialistes i ecologistes. Alexander De Croo va anunciar la seva renúncia com a primer ministre a partir del 10 de juny romanent com a primer ministre de manera provisional fins que es formi un nou govern federal. Tom Ongena de l'Open VLD, François De Smet de Demòcrates Federalistes Independents (DeFI), i Paul Magnette, del Partit Socialista de Valònia (PS), també van presentar la seva renúncia, encara que la renúncia de Magnette va ser rebutjada per la junta directiva del partit.[4] Conner Rousseau, que havia dimitit de la presidència d'Endavant uns mesos abans, la va recuperar després dels bons resultats del partit.[5]

Referències

modifica
  1. Electoral system IPU
  2. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
  3. Arnoudt, Rik «Premier Sophie Wilmès (MR) vraagt morgen het vertrouwen in de Kamer» (en neerlandès). vrtnws.be, 16-03-2020.
  4. «Post-Belgian Elections Live: PS leader tries to resign, MR wants to form government soon» (en anglès). The Brussels Times, 10-06-2024. [Consulta: 23 juny 2024].
  5. «Conner Rousseau returns after election success for socialists Vooruit» (en anglès). Belga, 10-06-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].