Eleccions municipals a Badalona

Des de l'any 1979, a la fi de la transició espanyola, s'han realitzat eleccions municipals democràtiques a Badalona. Tot i que abans de la Guerra Civil s'havien convocat eleccions, aquí es recullen els comicis des del primer de la instauració de la democràcia. A causa de les petites diferències en el nombre de vots que es produeix entre unes fonts o altres, l'article es basa en les dades electorals del Ministeri de l'Interior,[1] si no s'indica el contrari.

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions municipals a Badalona
Tipuseleccions municipals
DataDes de 1979
LocalitzacióBadalona (Catalunya)
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegiralcalde
regidor Modifica el valor a Wikidata

Abril de 1979

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 3 d'abril de 1979
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Socialista Unificat de Catalunya Màrius Díaz i Bielsa 29.810 12 34,85%
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Blanch i Rodríguez 26.481 10 30,96%
Convergència i Unió Pere Sió i Puig 9.213 3 10,77%
Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic Ferran Foix i Carbó 7.391 2 8,65%
Unión de Ciudadanos de Badalona Vicente Marqués Blasco 2.937 0 3,43%
Partit del Treball de Catalunya - 2.928 0 3,42%
Entesa d'Independents per Badalona - 2.307 0 2,7%
Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional Català - 1.742 0 2,04%
Altres 2.718 - 3,18%
En blanc 0 - 0%
Nuls 730 - 0,85%
Total 86.265 27 59,4%

La victòria d'aquestes eleccions va ser pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i com a segona força, molt a prop, hi havia el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), quelcom que representava el decantament a l'esquerra dels ciutadans, amb especial esment dels barris perifèrics, de classe obrera, on hi havia el pes demogràfic del municipi. Per contra, Unió de Centre Democràtic no va aconseguir arrelar a causa de la poca implantació local d'aquest partit, i Convergència i Unió va arrelar només en aquells barris del centre de la ciutat.[2] A les eleccions es van presentar nombroses formacions, entre les quals, a banda de les que obtingueren representació al consistori, destacà també Unió de Ciudadanos de Badalona, partit dirigit per Vicente Marqués i format per persones de l'últim ajuntament franquista, de tendència continuista.[3]

El govern es formà a través del Pacte de Progrés, entre PSUC, PSC i CiU, que van convertir a Màrius Díaz i Bielsa en el primer alcalde de la democràcia a Badalona. No obstant això, en els primers anys de govern es veurien les incompatibilitats entre formacions, per exemple amb CiU, i les desavinences entre les diferents faccions del PSUC, acabarien en algunes dimissions destacades.[3][4]

Maig de 1983

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 8 de maig de 1983
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Blanch i Rodríguez 39.093 12 39,55%
Partit Socialista Unificat de Catalunya Màrius Díaz i Bielsa 35.823 11 36,25%
Convergència i Unió Josep Serra i Aloy 10.118 3 10,24%
Aliança Popular-Partit Demòcrata Liberal-Unió Liberal Jordi Calvet Sánchez 6.168 1 6,24%
Altres 7633 - 7,72%
En blanc 0 - 0%
Nuls 0 - 0%
Total 98.835 27 60,59%

La victòria va ser per a Joan Blanch i Rodríguez del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). En segon lloc s'hi situà el PSUC, que va baixar els seus resultats a causa de l'escissió del sector prosoviètic del partit, que es presentà com a Partit Comunista de Catalunya. El PSC va augmentar els seus vots als barris més poblats, com La Salut, Llefià i Sant Roc. D'altra banda, Convergència i Unió mantingué el seu electorat dels anteriors comicis i UCD, amb la derrota que havia patit a les eleccions generals del 1982, no va presentar candidatura. La coalició popular d'Aliança Popular aconseguí un regidor.[5]

Fou escollit alcalde el socialista Joan Blanch, únicament amb els vots del PSC i enmig d'una gran tensió política, esdevenia un govern local en minoria i ràpidament van iniciar negociacions amb altres partits. El 1984, després de les eleccions autonòmiques, els socialistes van pactar amb Convergència i Unió, que va encarregar-se de les àrees de Cultura, Joventut i Esports; i la de Programació, Estadística i Lleves; a més, el seu cap de llista, Josep Serra i Aloy, esdevenia tercer tinent d'alcalde, quelcom que va ser vist negativament pel PSUC.[5][6]

Juny de 1987

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 10 de juny de 1987
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Blanch i Rodríguez 42.227 13 42,94%
Iniciativa per Catalunya-Partit Socialista Unificat de Catalunya Màrius Díaz i Bielsa 30.626 10 31,14%
Convergència i Unió Marcel Riera i Bou 14.297 4 14,54%
Altres 10.268 - 10,45%
En blanc 931 - 0,95%
Nuls 782 - 0,79%
Total 99.131 27 62,2%

En aquestes eleccions, tant la participació com els resultats per barri van ser molt similars a les anteriors, donant novament com a vencedor als socialistes, que van augmentar la representació al consistori amb un regidor més. No obstant això, van haver governar amb pactes. Iniciativa per Catalunya, sorgida del PSUC i del PCC, va baixar un regidor, mentre que Convergència i Unió, amb Marcel Riera i Bou com a cap de llista, va passar de tres a quatre regidors. Després de difícils negociacions, Joan Blanch va ser escollit alcalde amb el suport d'IC, quelcom que fou ben vist pel sector veïnal, representat per la Federació d'Associacions de Veïns.[7] Tanmateix, la legislatura no estigué exempta de tensions entre socialistes i comunistes.[8]

Maig de 1991

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 26 de maig de 1991
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Blanch i Rodríguez 36.228 14 46,87%
Iniciativa per Catalunya-Els Verds Màrius Díaz i Bielsa 17.730 7 22,94%
Convergència i Unió Marcel Riera i Bou 12.560 5 16,25%
Partit Popular Català Xavier Garcia Albiol 4.741 1 6,13%
Altres 5331 - 6,9%
En blanc 705 - 0,91%
Nuls 250 - 0,32%
Total 77.545 27 46,42%

Els socialistes van tornar a guanyar les eleccions, però aquesta vegada van obtenir la majoria absoluta, gràcies als vots que va obtenir dels barris de Llefià i de La Salut, que els va permetre governar sense pactes. Joan Blanch va tornar a ser proclamat alcalde. Iniciativa per Catalunya, per la seva banda, va veure minvada la seva representació a causa de les discrepàncies internes, que va portar al PCC a presentar-se en solitari. CiU continuà amb la seva tradicional font de vots que eren els barris del centre. En aquesta ocasió, el Partit Popular també va obtenir un regidor, el cap de llista Xavier Garcia Albiol.[9]

Maig de 1995

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 28 de maig de 1995
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Blanch i Rodríguez 31.363 10 32,47%
Iniciativa per Catalunya-Els Verds Manuel Armentero Molina 24.881 7 25,76%
Convergència i Unió Marcel Riera i Bou 19.192 6 19,87%
Partit Popular de Catalunya Xavier Garcia Albiol 15.268 4 15,268%
Altres 4.628 - 4,83%
En blanc 1.206 - 1,25%
Nuls 248 - 0,26%
Total 95.041 27 43,97%

La victòria va ser socialista, tot i que va suposar un retrocés de quatre regidors respecte al consistori anterior, que els va fer perdre la majoria absoluta. No obstant això, el PSC va guanyar a 17 dels 28 barris de la ciutat, especialment en aquells perifèrics. Per la seva banda, CiU va continuar guanyant als barris del centre i IC-EV va guanyar a Morera, Nova Lloreda i a Puigfred (Badalona)-Montigalà (Badalona). El nou ajuntament va prendre possessió en un acte solemne al saló de plens de la casa consistorial el 17 de juny, on Blanch va ser reelegit alcalde només amb els vots del seu partit, amb un discurs on demanava la col·laboració de la resta de forces polítiques per tal de poder dur a terme el govern de la ciutat.[10]

Juny de 1999

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 13 de juny de 1999
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Maite Arqué i Ferrer 34.370 13 40,98%
Convergència i Unió Marcel Riera i Bou 12.917 5 15,4%
Partit Popular de Catalunya Xavier Garcia Albiol 12.822 5 15,29%
Iniciativa per Catalunya-Verds Muntsa Niso Holgado 9.110 3 10,86%
Esquerra Unida i Alternativa Manuel Armentero Molina 4.593 1 5,48%
Altres 8.548 - 10,19%
En blanc 1.503 - 1,79%
Nuls 445 - 0,53%
Total 84.308 27 47,15%

Els socialistes van obtenir una nova victòria, amb la seva nova cap de llista, Maite Arqué i Ferrer, que esdevingué la primera alcaldessa de la ciutat, el 3 de juliol. Aquesta vegada, la segona força va ser Convergència i Unió, a poca distància es va situar el Partit Popular. En aquestes eleccions, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida es van presentar per separat, i ambdós van obtenir representació. El PSC va guanyar a tots els barris de la ciutat menys als del centre, on va guanyar CiU. Arqué va ser escollida alcaldessa amb els vots socialistes, els d'Iniciativa i els d'Esquerra Unida, que es van integrar en el govern municipal: Niso va ser nomenada regidora de Medi Ambient, i Armentero regidor de l'antic districte VIII.[11]

Maig de 2003

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 25 de maig de 2003
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Maite Arqué i Ferrer 35.757 12 40,07%
Partit Popular de Catalunya Xavier Garcia Albiol 15.637 5 17,52%
Iniciativa per Catalunya-Verds-Entesa pel Progrés Municipal Muntsa Niso Holgado 14.669 5 16,44%
Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern 11.716 3 13,13%
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Jaume Vives i Sobrino 6.877 2 7,71%
Altres 3.243 - 3,63%
En blanc 1.345 - 1,51%
Nuls 294 - 0,33%
Total 89.538 27 52,35%

La candidatura dels socialistes va tornar a guanyar les eleccions, tot i que va perdre vots respecte al 2003. La resta de partits van canviar els seus resultats: el PP es va situar com a segona força al consistori, i CiU va perdre dos dels regidors que havia obtingut en les anteriors eleccions. Per la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya va entrar al consistori per primera vegada des que s'instaurés la democràcia. Arqué va pactar novament amb ICV, i aquesta vegada també ho feu amb ERC: Jaume Vives i Sobrino, el cap de llista, va esdevenir regidor de Drets Civils, Convivència i Defensa del Consumidor i quart tinent d'alcalde.[12]

Maig de 2007

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 27 de maig de 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Maite Arqué i Ferrer 21.352 9 28,81%
Partit Popular de Catalunya Xavier Garcia Albiol 16.203 7 21,86%
Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern 12.199 5 16,46%
Iniciativa per Catalunya-Verds-Entesa pel Progrés Municipal Carles Sagués i Baixeras 10.954 5 14,78%
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal Jaume Vives i Sobrino 4.276 1 5,77%
Altres 6.827 - 9,21%
En blanc 2.307 - 3,11%
Nuls 301 - 0,4%
Total 74.419 27 46,02%

La victòria va ser dels socialistes, que van pactar novament amb ICV i amb ERC. En aquestes eleccions la campanya va estar centrada per primera vegada la immigració, que durant aquests anys va augmentar extraordinàriament, i que va ser especialment utilitzat pel PP.[13]

Maig de 2011

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 22 de maig de 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Xavier García Albiol 26.920 11 33,48%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal Jordi Serra i Isern 21.778 9 27,05%
Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern 10.090 4 12,55%
Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal Carles Sagués i Baixeras 7.156 3 8,9%
Altres 11.452 - 14,23%
En blanc 3.036 - 3,78%
Nuls 900 - 1,11%
Total 81.304 27 52,11%

Maig de 2015

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 24 de maig de 2015[14]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Xavier García Albiol 30.567 10 34,21%
Guanyem Badalona en Comú Maria Dolors Sabater i Puig 15.645 5 17,51%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés Jordi Serra i Isern 12.593 4 14,09%
Esquerra Republicana-Avancem-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal Oriol Lladó i Esteller 9.812 3 10,98%
Convergència i Unió Ferran Falcó i Isern 7.097 2 7,94%
Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa Àlex Mañas i Ballesté 5.917 2 6,68%
Ciutadans Juan Miguel López 5.002 1 5,60%
Altres 1468 - 1,64%
En blanc 1.198 - 1,34%
Nuls 499 - 0,57%
Total 89.851 27 57,53%

L'octubre de 2017 la regidora Conxita Botey Teruel es va donar de baixa del PSC després dels fets de l'1 d'octubre passant així a ser regidora no adscrita.[15]

Contra tot pronòstic, Maria Dolors Sabater i Puig va ser escollida alcaldessa en la sessió plenària de l'Ajuntament el 13 de juny gràcies a un pacte entre les forces d'esquerra (PSC, ERC i ICV-EUiA), a més de comptar amb el vot a favor del candidat de CDC Ferran Falcó,[16] mentre els partidaris de Garcia Albiol i els de Sabater seguien la constitució de l'ajuntament des de la plaça de la Vila, amb alguns moments de tensió.[17] Sabater va formar govern, en minoria, únicament amb ERC i ICV-EUiA perquè els socialistes van preferir quedar-se a l'oposició, però no aconseguiria acabar la legislatura com a alcaldessa.

El 2018 la proposta del pressupost municipal no va prosperar al ple, amb l'oposició del PP, PSC i Cs. Atesa la situació, Sabater va decidir presentar-los de nou lligats a una qüestió de confiança.[18] Els socialistes, adduint que s'havien incomplert les condicions que els van portar a donar suport a l'elecció de Sabater com a alcaldessa -la neutralitat davant del procés sobiranista de Catalunya[19] i fer uns pressupostos més socials- van retirar-li la confiança el 7 de maig de 2018.[20] Finalment, la moció de censura que va presentar el socialista Àlex Pastor López, va prosperar el 20 de juny de 2018 amb el suport del Partit Popular i Ciutadans, motiu pel qual Sabater va deixar de ser alcaldessa i Pastor va esdevenir el nou alcalde de la ciutat.[21]

Maig de 2019

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 26 de maig de 2019[22]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Xavier García Albiol 37.539 11 37,58%
Guanyem Badalona en Comú-Esquerra Republicana-Avancem-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal Maria Dolors Sabater i Puig 24.485 7 24,52%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Units-Candidatura de Progrés Àlex Pastor López 19.913 6 19,94%
Badalona en Comú Podem - en Comú Guanyem Aïda Llauradó Álvarez 8.503 2 8,52%
Junts per Catalunya - Badalona David Torrents i Mingarro 5.140 1 5,15%
Altres 3.749 - 3,76%
En blanc 526 - 0,53%
Nuls 272 - 0,27%
Total 100.127 27 63,85%

En el primer ple de l'Ajuntament, la coalició formada per Guanyem Badalona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya, anomenada La Badalona Valenta, formen dos grups diferents; passant a tenir 4 regidors per a Guanyem Badalona en Comú i 3 per a Esquerra Republicana-Avancem-MES.[23]

Aquesta legislatura va comptar amb tres alcaldes diferents al capdavant del consistori: els socialistes Àlex Pastor López i Rubén Guijarro Palma, i el popular Xavier García Albiol. De fet, els pactes postelectorals van procurar evitar que Albiol fos nomenat alcalde per segona vegada. Després d'un ple d'investidura força incert, Àlex Pastor va aconseguir mantenir la vara d'alcalde que ostentava des de la moció de censura de l'anterior legislatura gràcies als suports d'ERC, Badalona en Comú Podem, Junts per Catalunya i tres regidors de Guanyem Badalona en Comú.[24]

Arran de la dimissió d'Àlex Pastor com a alcalde i regidor de Badalona, després d'haver estat detingut pels Mossos d'Esquadra, el 21 d'abril del 2020, per conduir amb símptomes d'embriaguesa i haver-se saltat el confinament decretat per la pandèmia de coronavirus,[25][26] es va convocar un nou ple d'investidura per escollir el seu successor el 12 de maig del 2020. A causa del desacord entre les diverses forces polítiques d'esquerres, especialment entre Guanyem, el PSC i ERC, cap candidat a l'alcaldia no va obtenir la majoria necessària per a ser investit i, d'aquesta manera, tal com estableix la llei, el candidat de la llista més votada a les eleccions del 2019, Xavier García Albiol, fou proclamat automàticament alcalde de Badalona.[27]

Tanmateix, arran de la seva implicació en els Papers de Pandora, l'oposició va presentar una moció de censura contra Albiol el 22 d'octubre del 2021. El 8 de novembre, la moció prosperà i fou proclamat nou alcalde de la ciutat el socialista Rubén Guijarro amb els vots a favor del PSC, ERC, Guanyem, Badalona en Comú Podem i Junts per Catalunya.[28]

Maig de 2023

modifica
Resultats electorals - Eleccions municipals a Badalona, 28 de maig de 2023
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit Popular Xavier García Albiol 50.185 18 55,73%
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés Rubén Guijarro Palma 13.167 4 14,62%
Esquerra Republicana-Acord Municipal Alex Montornès i Torrecillas 6.885 2 7,61%
Badalona en Comú Podem-Confluència Aïda Llauradó Álvarez 6.270 2 6,96%
Guanyem Badalona en Comú-Municipalistes de Catalunya Maria Dolors Sabater i Puig 5.476 1 6,08%
Altres 6.894 - 7,66%
En blanc 1.153 - 1,27%
Nuls 770 - 0,85%
Total 90.805 27 58,05%

El Partit Popular va obtenir una amplíssima majoria absoluta, fet inèdit a la ciutat des de les eleccions municipals de 1991. De fet, va ser la força més votada a tots els barris de la ciutat sense excepció. Xavier García Albiol fou proclamat alcalde de Badalona per tercera vegada i Junts per Catalunya va quedar fora del ple municipal per primer cop. L'únic partit que va mantenir el mateix nombre de regidors que a l'anterior legislatura (però no el mateix nombre de vots) va ser Badalona en Comú Podem, tota la resta van patir davallades importants.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Informació electoral del Ministeri de l'Interior». Ministeri de l'Interior d'Espanya. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2016. [Consulta: 26 maig 2015].
  2. Villarroya i Font, 1999, p. 231.
  3. 3,0 3,1 Villarroya i Font, 1999, p. 232.
  4. Villarroya i Font, 1999, p. 233.
  5. 5,0 5,1 Villarroya i Font, 1999, p. 238.
  6. Villarroya i Font, 1999, p. 239.
  7. Villarroya i Font, 1999, p. 242.
  8. Villarroya i Font, 1999, p. 243.
  9. Villarroya i Font, 1999, p. 245.
  10. Redacció «El nou consistori sorgit de les eleccions municipals celebrades el mes de maig». Badalona. Revista d'Informació Municipal. Ajuntament de Badalona, Edició Especial Nadal 95, 1995, pàg. 9-11.
  11. Redacció «Eleccions 1999». Badalona. Revista d'Informació Municipal. Ajuntament de Badalona, núm. 14 - V època, setembre 1999, pàg. 2-8.
  12. Redacció «El tinent d'alcalde, Jaume Vives i Sobrino, ha mort avui a Badalona». Tot Badalona, Montgat i Tiana, 14-08-2009 [Consulta: 28 maig 2015]. Arxivat 2015-05-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-28. [Consulta: 28 maig 2015].
  13. Hernández, Virginia «Los socialistas ganan, pero menos» (en castellà). El Mundo, 2007 [Consulta: 25 maig 2015].
  14. «Acuerdo de 1 de julio de 2015, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 233/2015, de 30 de marzo, y celebradas el 24 de mayo de 2015, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Araba-Álava, Asturias, Ávila, Badajoz, Barcelona y Bizkaia» (en castellà). Boletín Oficial del Estado n. 159 de 4 de julio de 2015. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, pàg. 55282-55526. ISSN: 0212-033X.
  15. Una regidora del PSC a Badalona es dona de baixa per la reacció del seu partit a les càrregues policials de l'1-O
  16. Vicens, Laia. «Dolors Sabater promet governar Badalona "sense excloure ningú" i a favor de la república catalana», 13-06-2015. [Consulta: 19 juny 2023].
  17. «Tensión en Badalona durante la investidura de la nueva alcaldesa» (en castellà), 13-06-2015. [Consulta: 19 juny 2023].
  18. Redacció. «Sabater insisteix en el pressupost - 28 abril 2018», 19-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  19. CCMA. «Dolors Sabater: "Ens comprometem amb el procés constituent d'una República Catalana"», 27-10-2017. [Consulta: 19 juny 2023].
  20. «Dolors Sabater perd la qüestió de confiança i l'oposició amenaça amb una moció de censura». [Consulta: 19 juny 2023].
  21. Aranda, Germán. «Albiol fa alcalde de Badalona el socialista Àlex Pastor», 21-06-2018. [Consulta: 19 juny 2023].
  22. «Resolución de 10 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Asturias, Ávila, Badajoz, Barcelona, Bizkaia» (en castellà). Boletín Oficial del Estado n. 168 de 15 de julio de 2019. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, pàg. 75979-76368. ISSN: 0212-033X.
  23. TOT, Redacció. «Guanyem i ERC tindran grup propi per separat al ple de Badalona», 20-06-2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  24. «Álex Pastor, alcalde de Badalona tras la retirada de la candidatura de Dolors Sabater» (en castellà), 15-06-2019. [Consulta: 19 juny 2023].
  25. 324cat. «Detingut l'alcalde de Badalona per saltar-se el confinament», 22-04-2020. [Consulta: 19 juny 2023].
  26. 324cat. «Dimiteix l'alcalde de Badalona, detingut per conduir amb símptomes d'anar begut», 22-04-2020. [Consulta: 19 juny 2023].
  27. Pruna, Gerard. «Albiol, nou alcalde de Badalona pel fracàs de l'acord entre Guanyem i el PSC», 12-05-2020. [Consulta: 19 juny 2023].
  28. 324cat. «L'oposició fa fora Albiol: el socialista Guijarro ja és el nou alcalde de Badalona», 08-11-2021. [Consulta: 19 juny 2023].

Bibliografia

modifica
  • Villarroya i Font, Joan (dir.); DDAA. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999.