Encontres a la tercera fase

Encontres a la tercera fase
Close Encounters of the Third Kind
Fitxa
Direcció	Steven Spielberg
Protagonistes	Richard Dreyfuss; Melinda Dillon; François Truffaut; Teri Garr; Bob Balaban; Cary Guffey; Roberts Blossom; Lance Henriksen; Carl Weathers; Cy Young; David Anderson; George DiCenzo; Josef Allen Hynek; Josef Sommer; Matthew Robbins; Warren J. Kemmerling; Eugene Dynarski; James Keane; John Dennis Johnston; Basil Hoffman
Producció	Julia Phillips i Michael Phillips
Dissenyador de producció	Joe Alves
Guió	Steven Spielberg, Paul Schrader, Jerry Belson, Matthew Robbins, John Hill i Hal Barwood
Música	John Williams
Fotografia	Vilmos Zsigmond
Muntatge	Michael Kahn
Productora	EMI Films i Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	16 novembre 1977
Durada	134 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Califòrnia, Alabama i Mobile
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	20.000.000 $
Recaptació	306.889.114 $ (mundial); 135.189.114 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema de ciència-ficció, cinema d'aventures, drama, cinema de ficció especulativa i thriller
Qualificació MPAA	PG
Tema	disc volador
Lloc de la narració	Estats Units d'Amèrica
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1978); Oscar a la millor direcció (1978); Oscar a la millor fotografia (1978); Oscar al millor muntatge (1978); Oscar a la millor direcció artística (1978); Oscar a la millor banda sonora (1978); Oscar al millor so (1978); Oscar als millors efectes visuals (1978) ;
Premis	Oscar a la millor fotografia (1976); Premi Saturn al millor director ; National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
Lloc web	sonypictures.com…

Encontres a la tercera fase^[1] (Close Encounters of the Third Kind a l'original en anglès) és una pel·lícula de ciència-ficció nord-americana, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1977 i doblada al català.^[2]

Argument

Claude Lacombe, especialista francès que treballa en ovnis, és convocat a Mèxic per investigar el descobriment d'avions de guerra, TBM AVENGER, desapareguts en una missió el 1945, i trobats en perfecte estat al desert de Sonora. Altres fets estranys es produeixen a la superfície del planeta, i el Dr. Lacombe s'esforça a lligar tots aquests esdeveniments que testificarien existència d'una vida extraterrestre que intenta entrar en contacte amb els éssers humans. Al mateix temps, en un petit poble d'Indiana, Roy Neary, un reparador de cable veu un OVNI; mentre que a alguns quilòmetres d'allà, un nen és aixecat per un plat volador davant dels ulls de la mare, Jillian. Mentre que les autoritats intenten amagar l'assumpte, Jillian i Roy tenen intuïcions, cada vegada més fortes i precises, a propòsit de l'existència d'un lloc enigmàtic on se suposa que tindria lloc la trobada…^[3]

Repartiment

Richard Dreyfuss: Roy Neary
François Truffaut: Claude Lacombe
Teri Garr: Ronnie Neary
Melinda Dillon: Jillian Guiler
Bob Balaban: David Laughlin
Cary Guffey: Barry Guiler
Shawn Bishop: Brad Neary
Adrienne Campbell: Sylvia Neary
Justin Dreyfuss: Toby Neary
Lance Henriksen: Robert

Origen del títol i precisions

El títol Encontres a la tercera fase procedeix del Sistema de classificació de Josef Allen Hynek utilitzat en ufologia per classificar les trobades pròximes. L'estadi RR3 (Trobada Pròxima de 3a fase) correspon al fet de veure un OVNI i els seus ocupants o únicament els ocupants de l'OVNI.

La pel·lícula mostra les trobades pròximes fins a arribar al tipus 5 (RR5), perquè finalment hi ha comunicació amb els ocupants d'un immens OVNI. No obstant això, el tipus RR5 és posterior a la classificació inicial que va elaborar Hynek.

Llocs de rodatge

El rodatge va començar als estudis de Burbank. Una part de l'acció té lloc a la muntanya Devils Tower National Monument, a Wyoming. Un immens hangar amb dirigibles de la segona guerra mundial a Mobile, Alabama, ha servit igualment de plató.

Al voltant de la pel·lícula

El títol de treball de la pel·lícula era Watch the Skies, les últimes paraules de la pel·lícula L'enigma d'un altre món (1951). Se sent igualment aquesta frase durant la pel·lícula, en el dibuix animat que desperta Roy.
A l'escena on Cary Guffey, el jove actor que encarna Barry, havia de mostrar sorpresa davant dels extraterrestres, el realitzador Steven Spielberg va demanar a dos membres de l'equip de rodatge d'amagar-se en caixes darrere la càmera, un disfressat de pallasso i l'altre de goril·la. Durant el rodatge de l'escena, el primer va aparèixer per sorpresa davant Cary, poc sorprès, després el segon. Spielberg va demanar llavors al goril·la que es tragués la seva màscara, fent així somriure Cary.
Aquesta pel·lícula té el rècord del nombre més gran de directors de la fotografia: onze, incloent-hi l'edició especial.
Paul Schrader va escriure el guió original, però quan Spielberg va veure que una bona part del guió no li agradava gens, Schrader va considerar el guió com a «cosa» de Spielberg, i de cop, rebutja sortir als crèdits. Pel que fa a Spielberg, va reescriure totalment la pel·lícula tal com desitjava veure-la.
Per al paper de Roy Neary, Steven Spielberg ho va proposar a Steve McQueen, Dustin Hoffman, Jack Nicholson, Gene Hackman i Lino Ventura, que ho van refusar.
La música de John Williams era ja composta abans del muntatge de la pel·lícula. Spielberg hauria muntat la pel·lícula en funció de la música, contràriament al que es fa habitualment. Spielberg i Williams van considerar que donava a la pel·lícula una sensació lírica pròpia del seu univers.
A la pel·lícula, els humans comuniquen amb els extraterrestres per la música i una tecnologia adaptada. Els oficis dels pares de Steven Spielberg van ser respectivament música i informàtic. Un acostament que Spielberg no havia fet fins que el periodista James Lipton li va fer fixar-se en una entrevista per l'Actors Studio el 1994.
Steven Spielberg estava impacient per ensenyar a l'altre gegant de la pel·lícula, l'actor-director francès François Truffaut el conjunt de l'immens estudi assignat per la pel·lícula, a Mobile, a Alabama, amb l'esperança d'impressionar-lo. Ara bé, aquest no semblava impressionat; més tard, l'equip es va adonar que Truffaut només havia rodat les seves pel·lícules a petits estudis, gairebé íntims, i simplement no podia copçar la immensitat de l'hangar. Però quan va entrar a la sala on Jillian observa les informacions, Truffaut, al mig de la sala, va aixecar els braços a l'aire i va exclamar:Now, this is a studio! («Això és un estudi») i és el que hauria convençut Truffaut de rodar amb el seu admirador.
Steven Spielberg considerava i considera François Truffaut com el seu model i volia fer que rodés en una de les seves pel·lícules. Tanmateix, Truffaut parlava molt mal anglès, i Spielberg va acceptar doncs que Truffaut no parlés més que francès en la versió original.
El codi musical ha estat mesclat per Daft Punk per a la gira Alive 2007. La melodia és interpretada abans del començament de Robot Rock però no figura a l'àlbum.
El logotip de la companyia ROCKWELL INTERNACIONAL que surt a l'esquena dels vestits de certs membres de l'equip científic en el moment de la trobada final té la mateixa estructura gràfica al cartell original de la pel·lícula.
El grup britànic Muse utilitza la famosa melodia d'aquesta pel·lícula abans d'arrencar alguns live o abans de començar el tros Knights of Cydonia per exemple.

El codi musical

Es fa servir un codi musical per comunicar amb la nau extraterrestre. És un gran sintetitzador modular ARP 2500 que s'utilitza per al rodatge de l'escena però la música prové de l'orquestra de John Williams. Spielberg havia demanat al músic un tema musical molt simple que va ser un autèntic repte, ja que calia limitar-se a 5 notes. Williams i el seu cercle havien proposat una multitud de melodies de 5 notes entre les quals va ser escollida la que serà utilitzada.

La partició del codi musical és: Sol (4) La (4) Fa (4) Fa (3) Do (4). Les xifres entre parèntesis indiquen el número de l'octava.

El codi musical

El codi musical de la pel·lícula ha estat parodiat a nombroses pel·lícules i sèries de televisió. Citem per exemple:

1979: Moonraker: el codi de l'entrada del laboratori venecià compost per James Bond.
1982: Deux heures moins le quart avant Jésus-Christ : el codi del pas secret que permet la fugida de Juli Cèsar.
En l'episodi sis de la dotzena temporada de South Park anomenada No hi ha més Internet el codi és interpretat per intentar comunicar amb «Internet» que s'ha decidit no funcionar més.
Aquest codi musical és igualment interpretat al començament de cada concert del grup Daft Punk. És igualment reprès per Matthew Bellamy just davant Knights of Cydonia del seu àlbum The Haarp tour, Live from Wembley .