Viquipèdia

Enrique Lafuente Ferrari

historiador de l'art espanyol

Enrique Lafuente Ferrari (Madrid, 23 de febrer de 1898 - Cercedilla, 25 de setembre de 1985) va ser un historiador de l'art espanyol, especialitzat en la pintura espanyola, fonamentalment en Velázquez, Goya i Zuloaga.

Infotaula de personaEnrique Lafuente Ferrari
Biografia
Naixement23 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Cercedilla (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Es coneix perAcadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Activitat
Camp de treballHistoria moderna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador de l'art
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1930–)
Hispanic Society of America
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Reial Acadèmia de la Història
Instituto de Estudios Madrileños Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMadrid Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar filosofia pura i història. Es va doctorar en Història per la Universitat de Madrid. Durant el doctorat va entrar en contacte amb els historiadors de l'art Elías Tormo i Manuel Gómez-Moreno, dels qui es va considerar deixeble; també va mantenir contacte amb Claudio Sánchez Albornoz, Antonio Ballesteros Beretta i José Ortega y Gasset. Les seves influències fora d'Espanya en el camp de la història de l'art van ser els alemanys Werner Weisbach[1] i Erwin Panofsky.[2] Des de 1928 es va vincular al Museu del Prado (com a catalogador), i al gabinet d'estampes de la Biblioteca Nacional.[3] El 1932, com a professor auxiliar d'Història de l'Art, va participar en el Creuer pel Mediterrani[4] organitzat per Manuel García Morente. Des de 1942 va ser catedràtic d'Història de l'Art a l'Escola Superior Central de Belles arts (Madrid). La seva amistat amb Julián Marías li va proporcionar l'oportunitat d'ensenyar en universitats nord-americanes des de 1952.[5]

Va arribar a ser catedràtic de la Universitat Complutense i, des de 1948, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[6] El 1980 ingressà com acadèmic de número a la Reial Acadèmia de la Història.

Obres modifica

  • Velázquez. Complete Edition (1928)
  • La vida y obra de Fray Juan Ricci (1930)
  • Breve historia de la pintura española (1934 y 1953) Hay reedición de Akal, 1987
  • La pintura española del siglo XVII (1935)
  • La interpretación del barroco (1941)
  • Iconografía lusitana. Retratos grabados de personajes (1941)
  • The paintings and drawings of Velázquez (1943)
  • La vida y el arte de Ignacio Zuloaga (1950, 1972, 1990)
  • La fundamentación y los problemas de la historia del arte (1951, 1985)
  • Belén imaginario (1951)
  • Goya y el grabado español (1952)
  • El libro de Santillana (1955, 1981, 1999)
  • Goya. Gravures et Litographies. Ouvre Complète (1961)
  • De Trajano a Picasso (1962)
  • Museo del Prado. Pintura española de los siglos XVII y XVIII (1964, 1969)
  • Velázquez en el Museo del Prado (1965)
  • Velázquez (1966)
  • Velázquez: príncipes e infantes (1969)
  • Museo del Prado. Pintura italiana y francesa (1967)
  • Museo del Prado. Del Románico a el Greco (1968)
  • Goya (1968)
  • Goya: mujeres en el Museo del Prado (1968)
  • Historia de la pintura española (1971)
  • Ortega y las artes visuales (1971, 1972)
  • Un autógrafo amatorio de Lope de Vega (1973)
  • Museo del Prado. La pintura nórdica (1977)
  • Los Caprichos de Goya (1978, 1984)
  • Los frescos de San Antonio de la Florida (1979)
  • Goya, dibujos (1980, 1988); Goya, Drawings (1980); Goya, Dessins (1980); Goya, Zeichnungen (1980)
  • Ignacio Zuloaga (1980)
  • El mundo de Goya en sus dibujos (1980, 1982)
  • Las crónicas de los cruzados y el reino latino de Jerusalén (1981)
  • La tauromaquia de Goya (1981)
  • Las litografías de Goya (1982)
  • La Real Calcografía de Madrid "Goya y sus Contemporáneos" (1984). Con Juan Carrete Parrondo.
  • Los desastres de la guerra de Goya (1985)
  • Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya (1987)
  • Sobre la historia del grabado español (1989)
  • The life and work of Ignacio Zuloaga (1991)
  • El pintor Joaquín Valverde (1994)
  • Velázquez o la salvación de la circunstancia y otros escritos sobre el autor (1999, 2013)
  • Giovanni Battista Piranesi (2002)

Referències modifica

  1. ↑ «El barroco : arte de la contrarreforma Werner Weisbach (1942).». Arxivat de l'original el 2009-10-25. [Consulta: 6 novembre 2015].
  2. ↑ Prologó su Estudios sobre iconología Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.[1] Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.
  3. ↑ Fernando Huizi Homenaje[2], en El País 15/01/1985.
  4. ↑ Gracia Alonso, Francisco; Fullola i Pericot, Josep Maria. El sueño de una generación : el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 64. ISBN 84-8338-483-3. 
  5. ↑ Julián Marías: Otro centenario: Enrique Lafuente Ferrari[3].
  6. ↑ biografiasyvidas.com


Premis i fites
Precedit per:
José Camón Aznar
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 33
1980 - 1985 		Succeït per:
Eloy Benito Ruano
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Lafuente_Ferrari&oldid=30695948»