Ernesto Inàrkiev

jugador d'escacs rus

Ernesto Inàrkiev (Oix, 9 de desembre de 1985) és un jugador d'escacs rus d'origen kirguís, que té el títol de Gran Mestre des de 2002.[1]

Infotaula de personaErnesto Inàrkiev

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Oix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaKirguizstan (–16 novembre 2000)
Rússia (16 novembre 2000–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (2000)
Gran Mestre Internacional (2002) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.732 (setembre 2016)
Identificador FIDE4162722 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Instagram: ernesto_inarkiev Modifica el valor a Wikidata

A la llista d'Elo de la FIDE del novembre de 2021, hi tenia un Elo de 2659 punts, cosa que en feia el jugador número 18 (en actiu) de Rússia, i el número 79 del rànquing mundial.[2] El seu màxim Elo va ser de 2732 punts, a la llista de setembre de 2016.[3]

Va néixer a la República Socialista Soviètica del Kirguizstan, després independent el 1992, i va marxar a viure el 2000, als quinze anys, a Elistà, Rússia,[4] el mateix any que va obtenir el títol de Mestre Internacional. Li van posar el nom d'Ernesto, en castellà, en honor d'Ernesto «Che» Guevara.[1][5]

Resultats destacats en competició

modifica

Als tretze anys va representar el Kirguizstan a l'Olimpíada d'Elista de 1998; també participà en l'Olimpíada d'Estambul de 2000, amb una puntuació conjunta de (+11 =9 –3)[6] (un 67,4%). El 2001 guanyà el Campionat d'Europa Sub-16 a Kallithea, Grècia, i el 2002 el Campionat de Rússia Sub-20.[1][4] El 2004 guanyà el campionat de la República de Calmúquia.

A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Aleksandr Khalifman.[7][8][9]

El 2006 fou tercer a la Superfinal del 59è Campionat d'escacs de Rússia, rere Ievgueni Alekseiev i Dmitri Iakovenko.[10][11]

El 2008, empatà al primer lloc al Grand Prix d'Elista;[1] aquell any, a la llista d'Elo d'octubre, hi aconseguí tenir 2.737 punts, cosa que el situà per primer cop entre els 10 millors jugadors del món. El setembre de 2008, va formar part (amb Ievgueni Tomaixevski, Ievgueni Alekséiev, Piotr Svídler i Dmitri Iakovenko) de l'equip rus que disputà el cinquè matx Rússia - Xina a Ningbo i hi puntuà 1.5/5 amb una performance de 2531.[12] La Xina va guanyar el matx per un global de 26 a 24.[13]

El 2010 empatà als llocs 1r a 4t amb Konstantín Txernixov, Le Quang Liem i Ievgueni Baréiev a l'obert de Moscou.[14]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[15][16] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació. Avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Oleksandr Moissèienko (1-3).[17]

El març de 2012 fou 5è al Campionat d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària) (el campió fou Dmitri Iakovenko).[18][19] El mateix any fou segon al fortíssim obert de Moscou, per darrere d'ígor Lissi i empatat amb Dmitri Kókarev.[20]

El maç de 2014 guanyà el fort torneig Obert de Bakú amb 7 punts de 9 i una performance de 2748, igualat amb Constantin Lupulescu però amb millor desempat.[21] El febrer del 2015 fou clarament campió de l'Obert de Moscou amb 8 punts de 9 i derrotant el vigent campió rus Ígor Lissi a la darrera ronda i finalitzar a un punt per davant de Tigran L. Petrossian, Francisco Vallejo, Anton Kórobov i Vladislav Artémiev.[22]

El maig 2016 es proclamà campió d'Europa individual, a Đakovica (Kosovo), amb 9 punts d'11, mig punt més que el segon classificat Ígor Kovalenko.[23]

El desembre de 2018 empatà al segon lloc al 5è Festival d'Escacs Sunway de Sitges amb 7'5 punts sobre 10, mig per sota del campió, Àlvar Alonso, i empatat amb altres forts GMs.[24][25]

El març de 2021 va participar al 3r Sharjah Masters. Hi va empatar als llocs 1r–7è amb 7/9 (+5−0=4), i finalment fou campió al desempat.[4]

Notes i referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica d'Ernesto Inàrkiev» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 setembre 2010].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 1r novembre 2021].
  3. Evolució Elo d'Ernesto Inàrkiev «FIDE» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Inarkiev claims Sharjah Masters Chess crown» (en anglès). The Gulf Today, 31-03-2019. [Consulta: 1r novembre 2021].
  5. «Hail, young and unknown tribe!» (en anglès). New In Chess, 7, 2006, pàg. 66.
  6. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  7. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  8. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  9. The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
  10. «Reportatge del campionat rus de 2006 a portaldeajedrez.cl» (en castellà). Arxivat de l'original el 2007-05-04. [Consulta: 24 setembre 2010].
  11. «Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia 2006» (en anglès). RussiaChess.org, 04-12-2006. [Consulta: 24 setembre 2010].
  12. «Fifth China vs Russia Match in Ningpo» (en anglès). Chessbase, 24-09-2008. [Consulta: 14 desembre 2014].
  13. «5th Russia-China match: Ningpo 2008» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 desembre 2014].
  14. «Chernyshov wins Moscow Open 2010» (en anglès). ChessBase, 08-02-2010. [Consulta: 24 setembre 2010].
  15. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 26 de novembre de 2011 (anglès)
  16. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 26 novembre 2011].
  17. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 26 novembre 2011].
  18. «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  19. «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  20. «Moscow Open 2012 A» (en anglès). Chess-Results.com, 05-02-2012. [Consulta: 18 febrer 2014].
  21. «Strong Baku Open is won by Inarkiev». chessbase.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  22. «Ernesto Inarkiev convincing in Moscow Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  23. «17th European Individual Chess Championship». chess-results.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  24. Peterson, Macauley «Alvar Alonso ganador del Abierto Sunway en Sitges». chessbase, 27-12-2018 [Consulta: 25 juny 2019].
  25. «Quadre de resultats del 5è Festival Sunway de Sitges». chess results, desembre 2018 [Consulta: 25 juny 2019].

Enllaços externs

modifica


Títols
Precedit per:
Ievgueni Naier
Campió d'Europa d'escacs
2016
Succeït per:
Maksim Matlakov