Viquipèdia

Bisbat de Verona

El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto. El 2010 tenia 843.229 batejats d'un total de 923.830 habitants. Actualment està regida pel bisbe Giuseppe Zenti.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Verona
Dioecesis Veronensis
Imatge
La Catedral de Verona
Localització
Map
 45° 24′ N, 11° 00′ E / 45.4°N,11°E / 45.4; 11
Itàlia Itàlia
bandera del Vèneto Vèneto
Parròquies381
Població humana
Població940.289 (2017) Modifica el valor a Wikidata (307,99 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície3.053 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Màntua, sud-oest
bisbat de Vicenza, est
bisbat de Pàdua, sud-est
arquebisbat de Trento, nord
bisbat de Brescia, oest
bisbat d'Adria-Rovigo, sud-est Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle iii
Esdeveniment clau
PatrociniSan Zeno
San Pere màrtir
Sants Fermo i Rustico
CatedralSanta Maria Matricolare
Organització política
• BisbeGiuseppe Zenti
Lloc webdiocesiverona.it


La basílica de San Zeno a Verona
La façana del palau episcopal de Verona
Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona.

Territori modifica

La diòcesi comprèn la major part de la província de Verona i una petita part de la província de Brescia (la zona sud i sud-oest del llac de Garda); a més d'una parròquia que es troba a la província de Rovigo. Limita al nord amb l'arxidiòcesi de Trento, a est amb la diòcesi de Vicenza, al sud amb les diòcesis de Pàdua i d'Adria-Rovigo, i a oest amb les de Màntua i de Brescia.

La seu episcopal és la ciutat de Verona, on es troba la catedral de Santa Maria Matricolare.

El territori està dividit en 381 parròquies, agrupades en 18 arxiprestat: Verona centro, Verona nord-ovest, Verona nord-est, Verona sud, Cadidavid, Lago veronese, Lago bresciano, Caprino, Valpolicella, Valpantena-Lessinia centrale, Val d'Illasi, Bussolengo, Villafranca, Soave-San Martino, Ronco, Bovolone-Cerea, Isola della Scala-Nogara i Legnago.

Història modifica

Orígens de la diòcesi modifica

Els orígens de l'Església a Verona són coneguts gràcies al Carmen Pipinianum del segle ix, que inclou una llista dels primers vuit bisbes, des de sant Euprepio de Verona a sant Zeno, que va morir entre el 372 i el 380, que, segons la tradició, «reduxit Veronam ad baptismum».[1] És de destacar també la famosa Pianeta de Ravenna (anomenat Velo di Classe), en el qual no només apareixen els bisbes de Verona, sinó també sants i bisbes d'altres diòcesis, venerats a Verona al segle ix. Segons Lanzoni, aquests dos documents transmeten un catàleg dels bisbes que, «atesa l'antiguitat dels mateixos, derivats dels díptics, com a intactes i genuïns.»[2] El primer bisbe històricament documentat és Lucillo, el sisè del catàleg, que va participar en el Concili de Sardica del 342/343.

L'episcopat d'Euprepio apareix no es col·loca abans del període temporal de la pau donada a l'Església sota l'emperador Gal·liè (260). Al mateix Carmen s'esmenten Sant Fermo i sant Rustico, martiritzats a Verona, probablement en temps de l'emperador Maximià. L'existència de Sant Zeno, que va ser contemporani de sant Ambròs de Milà i autor d'una sèrie d'escrits religiosos, està històricament testificada per documents antics. També sabem que en l'època de Sant Zeno, el paganisme estava encara profundament arrelat a Verona, especialment al camp. Després del bisbe Siagrius, la diòcesi de Verona va passar a dependre de la metròpoli de Milà a la d'Aquileia.

Edat mitjana modifica

Ratoldo, bisbe a principis del segle ix, imposà la vida comunitària als canònica (806) i reorganitzat el clergat. Entre els mestres de la seva escola estava el diaca Pacifico, un gran coneixedor del grec i hebreu. Raterio (meitat del segle x) va ser en canvi un autor distingit, que afavorí l'aprenentatge i la fundació de l'escola de la catedral.

El Papa Luci III va morir a Verona el 1183 després de reunir-se a la ciutat amb Frederic Barbarroja i d'haver celebrat un sínode, durant l'episcopat d'Ognibene, canonista conegut. També a Verona es va dur a terme el conclave que va triar a Urbà III, que va passar la major part del seu curt pontificat a Verona.

En aquest mateix període, durant l'episcopat del cardenal Adelardo, la ciutat de Verona es dividí en parròquies. El 1336 el nombre de parròquies de la ciutat era de 52.

Al segle xiii, els bisbes de Iacopo di Braganze i Gerardo Cossadoca van ser exiliats per Ezzelino da Romano. Fins i tot el bisbe Manfredo Roberti va patir insults i persecució per part dels gibel·lins. En 1276 es va celebrar un sínode contra els càtars, que eren molts, fins i tot entre el clergat. Una mica més de vint anys abans que fos assassinat (1252) i canonitzat (1253) Pere de Verona, un inquisidor dominic Verona que havia portat amb energia la repressió de l'heretgia.

El 1338 el bisbe Bartolomeo della Scala va ser assassinat pel seu nebot Mastino, Senyor de Verona. Això va comportar que Benet XII revoqués a la família della Scala el privilegi de nomenar bisbes. Al mateix segle el bisbe Pietro della Scala va tractar en va de portar els canonges que van obeir el patriarca d'Aquilea sota el control del seu bisbe. No obstant això, quan els Visconti van conquerir Verona, el bisbe Pietro va ser desterrat.

Al segle xv el bisbe Francesco Condulmer va instituir una escola d'acòlits per donar prestigi al culte i capacitació al clergat. La nova escola reemplaçà la vella escola de la catedral, que s'havia retirat amb l'establiment de la universitat. Cap al final del segle, el cardenal Giovanni Michiel va restaurar la catedral i el palau episcopal.

Època moderna modifica

En 1751 la supressió del Patriarcat d'Aquilea, de la que sempre havia depès Verona, va posar fi a les disputes entre el bisbe i els canonges, que fins llavors havien estat subjectes al Patriarca. Simultàniament Verona va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi d'Udine.

L'1 de maig de 1818, en virtut de la butlla De salute Dominici gregis del Papa Pius VII, Udine va esdevenir un simple bisbat i Verona va esdevenir sufragània de la seu metropolitana de Venècia.

Al segle xix es va ser fundar a Verona la Congregació dels Estigmatins. Al mateix segle també va ser molt important per a l'activitat de Sant Daniel Comboni, que va fundar un institut missioner a Verona i després una congregació religiosa dedicada a les missions a l'Àfrica. L'institut Comboni té els seus orígens en una institució existent fundada pel Pare Nicolás Mazza.

En 2006 Verona acullí el IV Congrés Nacional i va ser visitada per Papa Benet XVI.

Cronologia episcopal modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 843.229 batejats sobre una població de 923.830 persones, equivalent al 91,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 645.159 645.402 100,0 915 679 236 705 422 3.280 319
1970 713.513 717.613 99,4 1.195 714 481 597 681 3.439 368
1980 757.337 778.330 97,3 1.155 695 460 655 3 778 3.940 379
1990 771.500 799.829 96,5 1.190 720 470 648 13 685 3.635 379
1999 758.000 787.668 96,2 1.173 735 438 646 18 625 2.650 381
2000 750.000 828.279 90,5 1.115 715 400 672 18 611 2.570 381
2001 750.000 829.000 90,5 1.091 691 400 687 18 694 2.490 381
2002 785.000 845.926 92,8 1.095 695 400 716 18 590 2.534 381
2003 778.000 837.948 92,8 1.080 700 380 720 18 601 2.300 381
2004 775.000 845.021 91,7 1.059 689 370 731 18 574 1.953 380
2010 843.229 923.830 91,3 996 649 347 846 31 522 2.240 381

Notes modifica

  1. ↑ El text llatí del Carmen, a la part que es refereix als bisbes veronesos, diu així:
    « Primer a Verona predicà el bisbe Euprepio,
    segon Demetriano, tercer Simplicio,
    quart Procolo, confessor i pastor egregi;

    quint fou Saturnino i el sisè Lucilio;
    el setè fou Gricino, doctor i bisbe;
    vuitè va ser, pastor i confessor, Zeno, màrtir gloriós.

    Primum Verona predicauit Euprepis episcopus,
    secundum Dimidrianus, tertius Simplicius,
    quartus Proculus confessor pastor et egregius;

    quintus fuit Saturninus et sextus Lucilius;
    septimus fuit Gricinus doctor et episcopus;
    octauus pastor et confessor Zeno martyr inclitus.
    Text llatí i traducció italiana[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Lanzoni, op. cit., p. 923.
  3. ↑ Segons Lanzoni, Lucillo és el primer bisbe del catàleg veronès documentat.
  4. ↑ A la cronologia publicada per Lanzoni, Valente ocupa el 30è lloc després d' Arborio; malgrat que no és la seva posició cronològica, Lanzoni no considera la mesura car "qualsevol intent d'arreglar seria arbitrària"; op. it., p. 934. El lloc oficial de la diòcesi posa a Valente abans de Verecondo.
  5. ↑ El Vel de classe mostra no només els bisbes, sinó també els sants venerats a Verona; aquests, en el curs dels segles, noms falsos, o noms de sants o màrtirs tardanament reconeguts com a bisbes (Lanzoni, . cit op ., pp. 927-930). Aquestes variacions expliquen per què la cronotassi de Lanzoni reconeix 35 bisbes de Euprepio a Sigiberto; per al mateix període, el lloc web oficial de la Diòcesi esmenta 41 bisbes, mentre Gams 47.
  6. ↑ Per un breu període, entre 954 i 956, va ser traslladat a la seu episcopal de Lieja.
  7. ↑ Morí l'1 de febrer de 1815. Cfr. Eubel, vol. 6, p. 439.

Fonts modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Verona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Verona&oldid=32189043»