Viquipèdia

Casimir Davaine

metge francès

Casimir Davaine (Saint-Amand-les-Eaux, Nord, 19 de març de 1812 - Garches, Hauts-de-Seine, 14 d'octubre de 1882) va ser un metge francès conegut principalment per als seus treballs sobre el carboncle, malaltia animal transmissible a l'home (zoonosi). Pel fet de ser un dels primers a estudiar i a precisar l'etiologia del carboncle, pot ser considerat com un dels fundadors de la bacteriologia i de la microbiologia. Amb ell, la idea del paper patogen dels bacteris entra progressivament a la medecina.

Infotaula de personaCasimir Davaine

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1812 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Amand-les-Eaux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Garches (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 47
Grave of Davaine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Medicina de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, botànic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaDavaine Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 229172349 IPNI: 32881-1 Modifica el valor a Wikidata

El gran mèrit de Davaine és haver estat dels primers a mostrar que una malaltia animal i humana era deguda a un microbi, en aquest cas un bacteri, anticipant-se i obrint així la via a les investigacions de la microbiologia mèdica.

Biografia modifica

Casimir Davaine fou el sisè fill (de nou) d'un comerciant de licors. Comença els seus estudis a Saint-Amand-les-Eaux, continua a Tournai (Bèlgica) i a Lilla. El 1830, s'inscriu a la Facultat de medicina de París. El 1835, es fa extern de Pierre François Olive Rayer a l'Hospital de la Caritat on troba Claude Bernard, amb el qual fa amistat. El 1837, obté el seu títol de metge i s'instal·la a la Provença per exercir el seu ofici, tot dedicant-se a les seves investigacions. El 1848, és membre fundador de la Societat de Biologia. El 1850, observa amb Pierre François Olive Rayer «petits cossos filiformes» a la sang d'animals atacats pel carboncle. Amb anterioritat aquest descobriment va ser tanmateix reivindicat pel metge alemany Aloys Pollender, que havia destacat identificant Bacillus anthracis descrit per ell com «corpuscles en forma de bastonets» (Stabförmiger Körperchen), però que no va publicar fins al 1855 les seves observacions fetes el 1849. A partir de 1863, fa investigacions sobre el carboncle i la septicèmia del bestiar que li valdran la seva elecció el 1868 a l'Acadèmia de medicina. El 1866, passa algun temps a Saint-Julien-en-Beaujolais (Roine) amb Claude Bernard, malalt, i aprofita aquest curt sojorn en el camp per estudiar els florits de les fruites. El gener de 1869, es casa amb Maria Georgina Forbes amb qui havia tingut un fill el 1845. Durant la guerra francoprussiana de 1870, exerceix el seu ofici de metge amb les tropes franceses i prepara un llibre sobre la seva filosofia de la felicitat i de la vida. El 1871, publica aquest llibre sobre la seva filosofia de la felicitat i de la vida, «Els elements de la felicitat», escrit durant aquesta guerra francoprussiana.

Després d'aquesta guerra, es fa construir una casa a Garches, prop de París i s'apassiona per a la jardineria, lluny dels tumults de la vida.

A partir de 1875, la seva salut es ressent i publica poc. Pel seu estat de salut, no pot assistir als últims moments de Claude Bernard, metge seu i amic.

Mor el 1882 a Garches, vetllat per la seva dona, el seu fill Jules i el seu nebot Alphonse.

La seva casa va ser llegada el 1891 per la seva vídua a l'Assistència pública, per crear-hi un centre de convalescència per a noies de 4 a 12 anys, sense distinció de religió. La seva casa és avui una fundació, la Fundació Davaine.

És enterrat al cementiri del Père-Lachaise a París amb la seva dona i el seu fill.

També va ser el metge de La Dama de les Camèlies, Sra. Alphonsine Plessis, més coneguda amb el nom de Marie Duplessis,[1] del seu amic Claude Bernard, del seu cap Pierre François Olive Rayer i de grans financers de l'època com els Rothschild i els Eichthal.[1][2][3][4][5][6][7][8]

Títols i distincions modifica

  • Membre fundador de la societat de Biologia (1848)
  • Premi de Fisiologia experimental de l'Institut (1854) per a les seves investigacions sobre la generació de les ostres
  • Premi de Fisiologia experimental (1856) per a les seves investigacions sobre el nematode (anguillul del blat niellat) responsable de la malaltia del blat coneguda amb el nom de Nielle.
  • Titular de la Creu de la legió d'honor (1858)
  • Premi de Medicina i cirurgia de l'Institut (1860) per al seu Tractat dels entozoaris
  • Premi Bréant (1865) per a les seves investigacions sobre el carbuncle.
  • Membre de l'Acadèmia de medicina des de 1868
  • Premi Behague de la Societat nacional d'agricultura de França (1879)
  • Premi de Fisiologia (1879).[9][10][4]

Carrera científica modifica

L'expressió «malaltia del carboncle» prové del color negre que agafa la sang dels animals i les pústules dels éssers humans contaminats per la malaltia.

El 1850, Davaine descobreix, amb el dermatòleg francès Pierre Rayer (1793- 1867), un microorganisme a la sang de xais malalts i morts del carboncle. Aquest bacil aïllat a la sang malalta és conegut després com a Bacillus anthracis.

En aquest mateix any 1850, Pierre Rayer publica una prova.[11] sobre el carboncle, que conté la primera descripció del Bacillus anthracis. Rayer hi descriu el resultat de la inoculació de sang carbonosa a xais sans i comprova que la sang de xais sans inoculats té les mateixes característiques que el dels animals afectats d'aquesta malaltia.

El 1863, Davaine demostra que aquest bacil pot ser directament transmès d'un animal a un altre. Publica als Informes de l'Acadèmia de les ciències dos articles.[12] on explica que ha transmès el carbuncle a diversos animals per injecció de sang d'animals carbonosos. Al final del segon article, considera com provat que el bacteri és l'agent causal de la malaltia.

Més tard, el metge alemany, Robert Koch (1843- 1910), aportarà elements sobre l'epidemiologia del carbuncle

El 1865, Davaine rep el premi Bréant per les seves investigacions sobre el carbuncle.[13]

El 1868.,[14] Davaine intenta determinar la duració d'incubació del carbuncle utilitzant una tècnica d'inoculació experimental utilitzant una xeringa de Pravaz.[15][16]

El 1870, publica els seus estudis sobre el contagi del carbuncle en els animals domèstics.[17]

El 1873, demostra que la sang carbonosa diluïda en aigua perd la seva virulència si és escalfada a 55° durant 5 minuts. En canvi si la sang és assecada, els bacteris conserven el seu poder patogen fins i tot pujant a una temperatura de 100°. Intenta experimentalment bloquejar les pústules malignes del carbuncle aplicant un ferro calent i entreveu una possibilitat d'un tractament curatiu.

Casimir Davaine també és conegut per als seus treballs de pioner de la septicèmia. Fa experimentalment la distinció entre el carbuncle i la septicèmia.

Es va interessar igualment per l'embriologia, la teratologia, la patologia vegetal, la parasitologia. En aquest darrer apartat, descriu el 1854 el paràsit Trichomonas hominis.

Citacions modifica

La Viquipèdia no és un recopilador de citacions o refranys. El projecte apropiat és Viquidites.
Aquesta pàgina o secció és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.

Heus aquí el que diu l'historiador de les ciències, Antonio Cadeddu, de Casimir Davaine: "El mèrit de tenir demostrat per primera vegada el paper patogen d'un bacteri per l'home i pels animals domèstics pertany completament a un metge francès, estranyament poc conegut i poc estudiat: Casimir Davaine". (Antonio Cadeddu)[18]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 . Antonio Cadeddu, Les veritats de la ciència. Pràctica, relat, història: el cas Pastor, edició Leo S. Olschki, 2005, pàg. 61 (Isbn 88-222-5464-3).
  2. ↑ . Louis Georges Neumann, Biografies veterinàries, amb 42 retrats dibuixats per l'autor, edició Asselin i Houzeau, 1896, pàg. 81 a 83.
  3. ↑ . Jean Théodoridès, Casimir Davaine (1812-1882) a precursor of Pasteur, Med Hist. 1966 Apr; 10(2), p 155-65.
  4. ↑ 4,0 4,1 . François Renaud, Willy Hansen i Jean Freney, Dictionnaire des précurseurs en bactériologie, ed. Ska, 2005, pàg. 60-61.
  5. ↑ . Jean Théodoridès, Un gran metge i biòleg Casimir-Joseph Davaine, (1812-1882), Analeptica Medico-Historica, ed. Pergamon Press, 1968, pàg. 15-38.
  6. ↑ . Antonio Cadeddu, Les vérités de la science. Pratique, récit, histoire : le cas Pasteur, ed. Leo S. Olschki, 2005, pàg. 60-61 (Isbn 88-222-5464-3).
  7. ↑ . Jean Théodoridès, Casimir Davaine (1812-1882) a precursor of Pasteur, Med Hist. 1966 Apr;10(2), pàg. 156
  8. ↑ . François Renaud, Willy Hansen i Jean Freney, Dictionnaire des précurseurs en bactériologie, ed. Ska, 2005, pàg. 60-61.
  9. ↑ Louis Georges Neumann, Biografia veterinaris, amb 42 retrats dibuixats per l'autor, edició Asselin i Houzeau, 1896, pàg. 82
  10. ↑ Jean Théodoridès, Un gran metge i biòleg Casimir-Joseph Davaine, (1812-1882), Analeptica Medico-Historica, ed. Pergamon Press, 1968, pàg. 21
  11. ↑ . Pierre Rayer, Inoculació de la sang de melsa, Informes Memòries de la Societat de biologia, 1850, tom 11, pàg. 141-144.
  12. ↑ . C. Davaine, «Recerques sobre les transfusions de sang en la malaltia coneguda amb el nom de sang de melsa », Informes de l'Acadèmia de les ciències, 57 (1863), 220-223; idem., «Noves investigacions sobre les trasfusions de la sang en la malaltia coneguda sota el nom de sang de melsa », Informes de l'Acadèmia de les ciències, 57 (1863), 351-353, 386-387, consultables a Gallica.
  13. ↑ . Premi Bréant, informe de l'any 1865, Informes de l'Acadèmia de les ciències, 1866, tom 62, pàg. 538-544.
  14. ↑ . Casimir Davaine, Sobre la naturalesa de les malalties carbonoses, Arch. Gén. Méd. 1868,
  15. ↑ . Casimir Davaine, Experiències relatives a la duració de la incubació de les malalties carbonoses i a la quantitat de virus necessaris per la transmissió de la malaltia, Bull. Acad. Imp. Méd. 1868, 33, 816-821
  16. ↑ Jean Théodoridès, Casimir Davaine (1812-1882): a precursor of Pasteur, Med Hist. 1966 Apr;10(2), pàg. 155-65
  17. ↑ . Casimir Davaine, Estudis sobre el contagi del carbuncle en els animals domèstics, Bull. Acad. Méd, 1870, 35, pàg. 215-235
  18. ↑ . Antonio Cadeddu, Les veritats de la ciència. Pràctica, relat, història: el cas Pastor, edició Leo S. Olschki, 2005, pàg. 60 ISBN 88-222-5464-3
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casimir_Davaine&oldid=33286757»