Viquipèdia

Estonians

Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic. estan relacionats amb els finlandesos i habiten sobretot a Estònia. Parlen l'estonià, una llengua baltofinesa. Tot i que Estònia es considera tradicionalment com un dels estats bàltics, els estonians no estan relacionats a nivell lingüístic amb els pobles bàltics de Letònia i de Lituània.

Infotaula de grup humàEstonians
eestlased Plantilla:Image array
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalAproximadament 1 milió
LlenguaEstonià, Võro, Seto
ReligióMajoritàriament Ateisme, i Luteranisme
Minories de catòlics i Ortodoxos.
Grups relacionatsFinlandesos del Bàltic
Regions amb poblacions significatives
Estònia Estònia: 898,845[1]
Other significant population centers:
Finlàndia Finlàndia44,774[2]
Estats Units Estats Units25,000
Canadà Canadà23,930[3]
Suècia Suècia23,000
Rússia Rússia17,875[4]
Regne Unit Regne Unit14,000[5]
Austràlia Austràlia7,543[6]
Alemanya Alemanya5,000
Noruega Noruega2,871[7]
Ucraïna2,868[8]
Irlanda Irlanda2,560[9]
Letònia Letònia2,000[10]
Bèlgica Bèlgica2,000[11]

Història modifica

Article principal: Història d'Estònia

Prehistòria modifica

 
Cementiris de pedres de l'edat de bronze a l'Estònia septentrional

Estònia va ser habitada pels humans per primera vegada fa uns 10.000 anys aproximadament, just després que el llac glaçat bàltic retrocedís d'aquest territori. Tot i que no es tenen evidències de quines eren les llengües que parlaven aquests primers colonitzadors, sovint es considera que els primers parlants de llengües uralianes relacionats amb els estonians moderns van arribar a l'actual Estònia fa uns 5.000 anys.[12] Això fa que els estonians són considerats el poble europeu que ha viscut de manera permanent en el mateix lloc durant més temps.[13] Per altra banda, algunes estimacions lingüístiques suggereixen que la llengua finno-úgrica va arribar al Mar Bàltic molt posteriorment, potser durant els inicis de l'edat de bronze (cap al 1800 aC).[14][15]

Es creu que el nom Eesti o Estònia deriva de la paraula estis, el nom que donaven els antics germànics als pobles bàltics que vivien al nord-est del riu Vístula. L'historiador romà Tàcit, al 98 aC, fou el primer que va mencionar els estis per escrit. Els primers escandinaus van anomenar a la terra al sud del Golf de Finlàndia, Eistland, i als seus habitants, eistr. Els proto-estonians, igual que altres grups humans de les llengües finlandeses, van ser anomenats chuds (чудь) en les cròniques de l'antic eslau oriental.

L'estonià pertany a les llengües baltofineses, un grup de lesllengües uralianes. El primer llibre conegut en estonià fou editat el 1525, tot i que els primers texts escrits en estonià apareixen en cròniques del segle xiii. Una tesi doctoral de la Universitat de Tartu afirma que tot i que els estonians parlen una llengua baltofinesa, són genèticament més propers als seus veïns letons i lituans que als polonesos o als russos. Aquesta mateixa tesis afirma que els estonians són el poble més proper dels finlandesos.[16]

Consciència nacional modifica

 
Livònia al 1573

Tot i que la consciència nacional estònia va esdevenir significativa al segle xix, en el moviment de la Revifalla nacional estonia,[17] ja anteriorment hi hagué successos i iniciatives que van precedir aquest moviment nacionalista.[18] Per exemple, ja al segle xviii molts estonians es consideraven a si mateixos eestlane.[19] La Bíblia fou traduïda a l'estonià el 1739 i el nombre de llibres publicats en aquesta llengua van passar dels 18 a la dècada de 1750 als 54 durant la dècada de 1790. A finals del segle xviii mes de la meitat dels adults estonians sabien llegir en la seva llengua. Els primers intel·lectuals que es van identificar com estonians a si mateixos van ser Friedrich Robert Faelhlmann (1798-1850), Kristjan Jaak Peterson (1801-22)i Friedrich Reinhold Kreutzwald (1803-92). Des del segle xiii les elits havien estat germanòfiles. Garlieb Merkel (1769-1850), un alemany del Bàltic estofílic (amic dels estonians), fou el primer autor que va considerar els estonians com una nacionalitat igual a les altres i va inspirar el moviment nacional estonià, emmirallat en món cultural germànic del Bàltic de mitjan segle xix. De totes maneres, a mitjans d'aquest segle, els estonians van esdevenir més ambiciosos en les seves reclamacions nacionalistes i van seguir el moviment finlandès nacional de la Fennomania i van inspirar al Moviment Nacionalista Letó. A finals de la dècada de 1860 els estonians es van tornar reticents contra l'hegemonia cultural i política germànica. Tot i això, a la dècada de 1880, els estonians van començar a patir intents de russificació per part de l'Imperi Rus.[18]

Els estonians tenen forts lligams amb les nacions nòrdiques degut a la influència rebuda per centenars d'ocupació escandinava i germànica i a la seva proximitat cultural i lingüística.[20] Tot i això, els estonians es consideraven a si mateix tant nòrdics com bàltics[21][22] sobretot degut a la seva afinitat ètnica i cultural amb els finlandesos.

 
Bandera de la República Socialista Soviètica d'Estònia

Quan Estònia va obtenir la independència de Rússia el 1918, en el Tractat de Pau de Tartu, els estonians que vivien a Rússia van tenir l'opció d'obtindre la ciutadania estonia (eren anomenats optandid) i d'anar a viure a Estònia. S'estima que a la dècada de 1920 hi havia uns 40.000 estonians que vivien a Rússia i que uns 37.578 estonians van anar a viure al seu país d'origen entre el 1920 i el 1923.[23]

Història recent modifica

1940-91 modifica

Hi va haver molts estonians que van patir deportacions organitzades pels programes de migracions de masses de la Unió Soviètica cap a Rússia i altres parts de l'estat. Aquesta també va fer que molts russos anessin a viure a les zones urbanes d'Estònia. Van ser particularment destacades les deportacions en massa practicades per Stalin durant el temps de la guerra.[24]

 
Vestits nacionals Estonis:
1. Kadrina 2. Mihkli 3. Setos 4. Karksi
 
Vestits nacionals estonians:
5. Muhu 6. Karja 7. Tõstamaa 8. Pärnu-Jaagupi

1991-present modifica

Els estonians han esdevingut el grup ètnic majoritari d'Estònia després que aquesta obtingués la independència i van fundar un estat nació que, degut a la seva minsa població ha blindat estrictament la possibilitat que els estrangers obtinguin la ciutadania. No es permeten ciutadanies duals i els individus que abandonen la seva ciutadania estoniana no la poden recuperar.

Emigració i diàspora modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, quan Estònia va ser ocupada per l'exèrcit soviètic el 1944, molts estonians van es van exiliar del seu territori per via marítima a través del mar Bàltic. Molts dels refugiats que van sobreviure en el seu viatge cap a Suècia o Alemanya van emigrar posteriorment cap al Canadà, el Regne Unit, els Estats Units o Austràlia. Alguns d'aquests refugiats i els seus descendents van tornar a Estònia després de la independència del país el 1991.

Des de la independència ha augmentat el nombre d'estonians que han emigrat per treballar a altres països, sobretot a Finlàndia, però també a altres països europeus. Estònia ha esdevingut el país europeu amb una major taxa d'emigració.[25] Això és degut, en part, a la fàcil accessibilitat que tenen per anar a Finlàndia.

Com que Estònia té un baix índex de natalitat i una alta taxa d'emigració, el govern ha pres mesures per a augmentar la natalitat i fer que els emigrants retornessin al país. El president Toomas Hendrik Ilves va donar suport a la campanya Talendid koju! (que els talents tornin a casa)[26] que animava a promoure el retorn dels estonians emigrats que tenen talents que fan falta a Estònia.

Estonians al Canadà modifica

La comunitat permanent més importants d'estonians a l'exterior del país està al Canadà;[27] allà hi ha uns 24.000 estonians[3] (tot i que algunes dades diuen que n'hi ha més de 50.000).[28] A finals de la dècada de 1940 i a inicis de la dècada de 1950 van arribar uns 17.000 estonians al Canadà.[29] Toronto és la ciutat amb una població d'estonians més nombrosa fora d'Estònia. El 1972 es va celebrar en aquesta ciutat el primer Festival estonià mundial. Endel Tulving i Elmar Tampõld són alguns dels estonians canadencs més famosos.

Estonians notables modifica

Arquitectes modifica

Empresaris i polítics modifica

Escriptors modifica

Esportistes modifica

Ciclistes modifica

Jugadors d'escacs modifica

Bibliografia modifica

  • Petersoo, Pille «Reconsidering otherness: constructing Estonian identity». Nations and Nationalism, 13, 1, gener 2007, pàg. 117–133. Arxivat de l'original el 2019-01-12. DOI: 10.1111/j.1469-8129.2007.00276.x [Consulta: 29 abril 2014].
  • RAUN, Toivo U., 1987; Estonia and the estonians, Hoover Press Publications (2a ed el 2001).[30]
  • 2009: Estonian Life Stories, compiled by Rutt Hinrikus, Budapest, Central European University Press.[31]
  • RAUN, Linda, 1955: The estonians, Human Relatins Area Files.[32]
  • SUBRENAT, Jean-Jacques (ed), 2004: Estonia: Identity and independence, Editions Rodopi B.V, Amsterdam-Nova York.[33]
  • ROOS, Aarand, 1994: Words for understanding ethnic Estonians, Kommuinaalprojeckt, 53 pàgines.[34]

Referències modifica

  1. ↑ «Population by ethnic nationality». Statistics Estonia, 30-03-2012. Arxivat de l'original el 7 de gener 2019. [Consulta: 30 març 2012].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.stat.fi/tup/suoluk/suoluk_vaesto_en.html
  3. ↑ 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.canadainternational.gc.ca/baltic_states-pays_baltes/bilateral_relations_bilaterales/estonia_relations_estonie.aspx?lang=eng Arxivat 2017-08-27 a Wayback Machine.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.perepis-2010.ru/results_of_the_census/result-december-2011.ppt Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine.
  5. ↑ 14,000 Estonian mother tongue speakers in the UK
  6. ↑ «2054.0 Australian Census Analytic Program: Australians' Ancestries (2001 (Corrigendum))». Australian Bureau of Statistics, 2001. [Consulta: 17 setembre 2011].
  7. ↑ «Population, by Norwegian/foreign citizenship and country background». Statistics Norway, 01-01-2011. [Consulta: 17 setembre 2011].
  8. ↑ «The distribution of the population by nationality and mother tongue». State Statistics Committee of Ukraine, 2001. Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 29 abril 2014].
  9. ↑ CSO - Statistics: Persons usually resident or present in the State on Census Night, classified by place of birth and age group
  10. ↑ «On key provisional results of Population and Housing Census 2011». Central Statistical Bureau of Latvia, 2012.
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.estemb.be/estonia_and_belgium Arxivat 2015-02-21 a Wayback Machine.
  12. ↑ Virpi Laitinena et al. (2002), Y-Chromosomal Diversity Suggests that Baltic Males Share Common Finno-Ugric-Speaking Forefathers, Human Heredity, pages 68-78, «PDF».
  13. ↑ Unrepresented Nations and peoples organization By Mary Kate Simmons; p141 ISBN 978-90-411-0223-2
  14. ↑ Petri Kallio 2006: Suomalais-ugrilaisen kantakielen absoluuttisesta kronologiasta. — Virittäjä 2006. (With English summary).
  15. ↑ Häkkinen, Jaakko 2009: Kantauralin ajoitus ja paikannus: perustelut puntarissa. – Suomalais-Ugrilaisen Seuran Aikakauskirja 92. http://www.sgr.fi/susa/92/hakkinen.pdf
  16. ↑ [enllaç sense format] http://news.err.ee/v/society/c9cd7d0c-1846-49e8-b02e-d7204ac6fe85
  17. ↑ Gellner, Ernest (1996). Do nations have navels? Nations and Nationalism 2.2, 365–70.
  18. ↑ 18,0 18,1 Raun, Toivo U. (2003). Nineteenth- and early twentieth-century Estonian nationalism revisited Arxivat 2019-01-12 a Wayback Machine.. Nations and Nationalism 9.1, 129-147.
  19. ↑ Ariste, Paul (1956). Maakeel ja eesti keel. Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 5: 117–24; Beyer, Jürgen (2007). Ist maarahvas (‚Landvolk‘), die alte Selbstbezeichnung der Esten, eine Lehnübersetzung? Eine Studie zur Begriffsgeschichte des Ostseeraums. Zeitschrift für Ostmitteleuropa-Forschung 56: 566-593.
  20. ↑ Piirimäe, Helmut. Historical heritage: the relations between Estonia and her Nordic neighbors. In M. Lauristin et al. (eds.), Return to the Western world: Cultural and political perspectives on the Estonian post-communist transition. Tartu: Tartu University Press, 1997.
  21. ↑ Estonian foreign ministry report Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine., 2004
  22. ↑ Estonian foreign ministry report, 2002
  23. ↑ Лоткин И.В. Оптационная кампания и эвакуация граждан прибалтийских государств на историческую родину в начале 1920-х годов. Available at http://library.krasu.ru/ft/ft/_articles/0089688.pdf Arxivat 2006-10-10 a Wayback Machine.
  24. ↑ «Estonian.eu: Soviet deportations from Estonia in 1940s». Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 29 abril 2014].
  25. ↑ The CIA World Factbook Country Comparison of net migration rate https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2112rank.html Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine.
  26. ↑ Talendid koju! http://www.talendidkoju.ee/ Arxivat 2017-12-20 a Wayback Machine.
  27. ↑ Aun, Karl. The political refugees: a history of Estonians in Canada. Canada: McClelland, 1985 [Consulta: 29 abril 2014]. 
  28. ↑ [enllaç sense format] http://www.estemb.ca/estonia_and_canada
  29. ↑ [enllaç sense format] http://www.tgmag.ca/magic/mt51.html Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine.
  30. ↑ «Estonia and the estonians al googlebooks». [Consulta: 29 abril 2014].
  31. ↑ «Estonian Life Stories al googlebooks». [Consulta: 29 abril 2014].
  32. ↑ «The estonians al googlebooks». [Consulta: 29 abril 2014].
  33. ↑ «Estonia, identity and independence al googlebooks». [Consulta: 29 abril 2014].
  34. ↑ «Words for understanding ethnic Estonians al googlebooks». [Consulta: 29 abril 2014].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estonians&oldid=33327482»