Joaquim Xicoy i Bassegoda
Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 - Barcelona, 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català.[1]
Biografia modifica
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des del 1975 i en la qual va ostentar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).
Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1985-1986 fou Secretari de la Comissió d'Estudi de la fecundació in vitro i inseminació artificial del Congrés dels Diputats.[2]
El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Va ser també president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.
Obres i publicacions modifica
Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau. També va col·laborar a El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Biografia del Parlament de Catalunya Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.