Juliette Binoche
Juliette Binoche (12è districte de París, 9 de març de 1964) és una actriu francesa de cinema i de teatre. Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi Donostia al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 2022 i el Goya Internacional el 2023.[1]
.jpg)
Biografia modifica
Nascuda d'una mare mestra i d'un pare titellaire, s'inicià molt aviat als cursos d'art dramàtic de la seva mare.
Trajectòria professional modifica
Després d'haver interpretat algunes obres teatrals, debutà en el cinema amb grans directors: Jean-Luc Godard, Jacques Doillon o André Téchiné. El 1986, en el rodatge de Mauvais sang, conegué el realitzador Leos Carax i es convertí en la seva parella. Se separaren durant el rodatge de Les amants du Pont-Neuf, estrenada el 1991.
La seva interpretació amb Daniel Day-Lewis a La insostenible lleugeresa del ser (1987) o a Ferida (1992) amb Jeremy Irons la propulsà a nivell internacional. Sol·licitada per Steven Spielberg per a Parc Juràssic, preferí rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres colors: Blau (1993), i obtingué així el César a la millor actriu. Havia estat ja nomenada quatre vegades i seguiran tres altres nomenaments.
El 1993 donà a llum a Raphaël fruit de la seva relació amb André Hallé. Interpretà papers d'heroïna romàntica a Le Hussard sur le toit (1995) o El pacient anglès (1997) per al qual rebé l'Oscar a la millor actriu secundària i fou igualment nominada per l'Oscar a la millor actriu el 2000 per a la seva participació en la comèdia romàntica Chocolat amb Johnny Depp. El 18 de desembre de 1999 donà a llum a Hannah, el pare de la qual és l'actor Benoît Magimel (se separaren el 2003) amb qui rodà Children of the Century (1999), en la qual interpretà George Sand. El 2002 interpretà a una esteticista xerraire atrapada en un aeroport a Jet lag i el 2005 rodà el thriller Caché de Michael Haneke i el drama Mary d'Abel Ferrara.
El 2007, preparà una gira mundial de ball contemporani amb el coreògraf anglès d'origen bangladeshi Akram Khan per a 2008 i com a publicitat s'oferí per a la portada de Playboy. Binoche ho explica així: «He estat convençuda per un jove equip que vol canviar Playboy, com es voldria canviar el món, parlant del cos de forma diferent, tornant-li la seva ànima».[2]
El 2023 va obtenir el Premi Goya Internacional.[3]
Filmografia i premis modifica
Teatre modifica
- 1977: El malalt imaginari de Molière
- 1977: Le Jeu de la feuillée d'Adam de la Halle
- 1979: L'Ós d'Anton Txékhov
- 1980: Le Roi se meurt d'Eugène Ionesco
- 1981: Enric IV de Luigi Pirandello, posada en escena Jacques Mauclair
- 1982: L'Argent de Dieu de Michel Bodan, teatre del Point-Virgule, París
- 1988: La gavina d'Anton Txékhov, posada en escena Andrei Kontxalovski, amb André Dussolier, Teatre de l'Odéon
- 1997: Naked de Luigi Pirandello, posada en escena de Jonathan Kent, amb Juliette Binoche (Ersilia Drei), Oliver Ford Davies (Onoria), Teatre Almeida Londres
- 2001: Betrayal de Harold Pinter, posada en escena David Leveaux, amb Juliette Binoche (Emma), Liev Schreiber (Jerry), John Slattery (Robert), Teatre Roundabout Nova York
Referències modifica
- ↑ «"As bestas" devoren uns Goya que ignoren "Alcarràs": consulta tots els guanyadors». CCMA, 11-02-2023 [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Vegeu el bloc de Playboy». Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Juliette Binoche rebrà el Goya internacional - À Punt». À Punt, 01-02-2023 [Consulta: 8 febrer 2023].
- ↑ «Mil vegades bona nit». Filmin.cat. [Consulta: 12 gener 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juliette Binoche |