Mandragora autumnalis

Mandragora autumnalis, la mandràgora és una espècie de fanerògama que pertany a la família de les Solanàcies. Les seves arrels han estat usades durant la història en rituals màgics, ja que les bifurcacions tenen una certa semblança amb una figura humana; fins i tot avui dia es fa servir en les religions neopaganes, com ara la Wicca.

Mandragora autumnalis

Arrels de mandràgora
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	53785790
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Solanaceae
Gènere	Mandragora
Espècie	Mandragora autumnalis Bertol., 1820
Nomenclatura
Sinònims	Mandragora officinarum L. 1753 Mandragora officinalis Mandragora turcomanica Mizg. 1955 Mandragora caulescens C.B.Clarke Mandragora vernalis Bertol. 1824

Nom comú

• Mandrágora: portuguès, castellà
• Autumn mandrake, mandrake, Mediterranean mandrake: anglès
• Mandragore: francès
• Alraunwurzel, Gemeine Alraune: alemany
• Alruuna: finlandès
• Alruna: suec
• Alruin: holandès

Flors de mandràgora

Mandràgora masculina (esquerra) i femenina (dreta) segons el tractat de fitoteràpia De Materia Medica de Dioscòrides Pedaci.

Descripció

L' arrel és gruixuda, llarga, generalment dividida en dues o tres ramificacions de color blanquinós que s'estenen per terra. El tall és de color verd fosc; fulles amples i amb superfície rugosa, i tenen el mateix color que el tall. Les flors surten del centre i són de color blanc violaci. La planta arriba als 30 cm. Porta fruits a la tardor, té un color groc o taronja, i aspecte similar a una poma i exhala una olor fètida. Consumir-les pot produir al·lucinacions. Conté alcaloides, com ara atropina i escopolamina. Es feia servir com a anestèsic, com que aquestes substàncies afebleixen els impulsos nerviosos. Administrada en dosis altes pot provocar l'estat de coma.

Distribució

És originària del sud d'Europa, sobretot de Grècia i Itàlia. Aquesta planta creix en els boscos tancats, ombrívols i humits, vora els rius i torrents on no arriba la llum del sol.

Mitologia

Ha estat protagonista de moltes llegendes i rituals. Els mags feien en quelcom similar a una figura humana, tallaven una figura pressionant les arrels a certa alçada per formar un suposat coll, i tallant totes les bifurcacions excepte quatre, que serien les extremitats, i les adoraven com a deus. Durant l'Edat Mitjana les bruixes el feien servir en rituals i per fer ungüents.

Es creia que la planta tenia característiques humanes perquè les seves arrels semblaven dues cames. Hi ha històries que expliquen que aquesta xisclava lamentant-se quan l'extreien de la terra, podent embogir a les persones; i per això, per a arrencar-la del terra se la lligava a un gos. Segons creences populars, creixia sota els patíbuls on queia l'esperma a vegades ejaculada pels penjats (durant les darreres convulsions abans de la mort o per erecció i ejaculació post mortem. Era usada tant en màgia negra com en màgia blanca, com que és verinosa i curativa al mateix temps, segons l'ús; i quan van jutjar a Joana d'Arc la van acusar d'usar la planta, pensaven que per això sentís veus. Es diu que afavoreix la libido.

Cultura

Nicolàs Maquiavel, autor d'El Príncep, va escriure una comèdia titulada La mandràgora en la qual un ungüent extret de l'arrel podia guarir l'esterilitat. També és citada a la novel·la de J. K. Rowling, Harry Potter, en la de Laura Gallego García, Mandràgora i en la pel·lícula de Guillermo del Toro titulada El laberinto del fauno; també apareix en l'obra teatral de Samuel Beckett Esperant Godot. Va ser el nom que va adoptar el moviment surrealista que va formar el poeta Vicente Huidobro.

A la Bíblia, Raquel, la muller de Jacob, va demanar a Lea (l'altra muller d'aquest) les mandràgores que el fill d'aquesta va recollir al camp. A canvi d'elles va cedir a Lea el dret de passar la nit amb el seu marit Jacob. Com que a la Bíblia es diu que Raquel era estèril, potser pensava que aquesta planta l'ajudaria a concebre.

Enllaços externs

• Algunes dades extra
• Erowid Mandrake Vault
• Mandràgora a la flora silvestre d'Israel
• Mandragora - Banda metal de Lituània Arxivat 2015-11-16 a Wayback Machine.

Vegeu texts en català sobre Mandragora autumnalis a Viquitexts, la biblioteca lliure.