Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle el 1665 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg en 1764.

Infotaula objecte astronòmicMessier 22
Tipuscúmul globular i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)VII Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJohann Abraham Ihle Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment26 agost 1665 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,003 Mpc [1] Modifica el valor a Wikidata
Radi50 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−8,5[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,17 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre angular32 ′ Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,59 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)4,72 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−146,3 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 36m 23.94s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-24° 5' 42.9''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,95[5] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada12.000.000.000 anys[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6656 Modifica el valor a Wikidata

M22 és un dels cúmuls d'estrelles més propers a la Terra, amb una distància d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regió del cel de 29 minuts d'arc, és a dir, aproximadament la mateixa àrea que cobreix la lluna. Conté al voltant de 100.000 estrelles de les que 32 són estrelles variables.

Nebulosa planetària modifica

Aquest és un dels quatre cúmuls coneguts que conté una nebulosa planetària. Va descoberta pel satèl·lit IRAS el 1986 i duu el nom de IRAS 18333-2357. L'estrella principal de la nebulosa és una estrella blava d'una edat d'aproximadament 6.000 anys. Els altres cúmuls amb nebuloses planetàries són M15, NGC 6441 i Palomar 6.

Observació modifica

En bones condicions atmosfèriques és observable a ull nu.Amb binoculars es poden resoldre algunes estrelles. Amb un telescopi de 200 mm de diàmetre la visió és espectacular. Per tal d'observar la nebulosa planetària caldrà un telescopi de 300 mm amb filtre UHC.

Forats negres modifica

El telescopi Very Large Array ha observat dos forats negres d'entre 10 i 20 masses solars dins del cúmul globular, l'observació ha estat corroborada posteriorment per l'Observatori de raigs X Chandra el 2012.[7]

Enllaços externs modifica

Referències modifica

  1. Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  2. 2,0 2,1 2,2 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  3. 3,0 3,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  4. 4,0 4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
  5. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
  6. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F338041.
  7. «Hallados por primerza vez dos agujeros negros juntos», 05-10-2012.(castellà)