Pasítea (satèl·lit)

Pasítea (del grec Πασιθέη), també conegut com a Júpiter XXXVIII, és un satèl·lit retrògrad irregular de Júpiter. Fou descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard, l'any 2001, i rebé la designació provisional de S/2001 J 6.[2][3]

Infotaula objecte astronòmicPasítea
Designació provisionalS/2001 J 6 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsJúpiter XXXVIII Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
David C. Jewitt
Jan Kleyna Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment11 desembre 2001 Modifica el valor a Wikidata, Observatoris de Mauna Kea Modifica el valor a Wikidata
EpònimPasithea Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a23.004.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,3289 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P−711,12 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M7.198.760 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i165,138 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre2 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)23,2 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa15 Pg[1] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,00081 m/s²[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Característiques modifica

Pasítea té un diàmetre d'uns 2 quilòmetres, i orbita Júpiter a una distància mitjana de 23,307 milions de km en 726,933 dies, a una inclinació de 166 º a l'eclíptica (164 ° a l'equador de Júpiter), en una direcció retrògrada i amb una excentricitat de 0,3289.

Pertany al grup de Carme, compost pels satèl·lits irregulars retrògrads de Júpiter en òrbites entre els 23 i 24 milions de km i en una inclinació d'uns 165 °.

Denominació modifica

El satèl·lit deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Pasítea, una de les Càrites, deesses de la bellesa, la natura, la creativitat humana i la fertilitat, més coneguda com a Aglaia, és l'esposa d'Hipnos i presideix les al·lucinacions i els al·lucinògens.

Rebé el nom definitiu de Pasítea a l'agost de 2003.[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica