Topazi
El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en cristalls complexos d'hàbit prismàtic, transparents a translúcids, que poden ser incolors però també amb tonalitats dèbils rosades, groguenques i blavoses.
 Topazi | |
|---|---|
 Cristalls de topazi | |
| Fórmula química | Al₂SiO₄(F,OH)₂ |
| Epònim | ilhas de São João  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
| Dana | 52.3.1.1 |
| Heys | 17.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic |
| Color | incolor, blanc, blau clar, verd clar, groc, marró groguenc o vermell |
| Exfoliació | perfecta(001) |
| Fractura | irregular, subconcoidal |
| Duresa | 8 (espècie de referència) |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,5; 3,4-3,6 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | Biaxial (+), bire=0.0090-0.0100, 2V(Calculat)= 58-68, 2V(Mesurat)= 48-68. |
| Índex de refracció | nα = 1,606 - 1,629 nβ = 1,609 - 1,631 nγ = 1,616 - 1,638 |
| Pleocroisme | no en té |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | rarament groga, blanca, taronja o groc verdós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | descobert abans de 1959[a] |
| Símbol | Tpz |
| Referències | [1][2][3] |
Etimologia modifica
El nom "topazi" deriva del llatí topazus, i aquest, del grec Τοπάζιος (Τοpáziοs) o Τοπάζιον (Τοpáziοn), de Τοπαζος, l'antic nom de l'Illa de Sant Joan, a la Mar Roja, la qual era difícil de trobar i en la qual s'explotava un mineral de color groc (possiblement olivina groguenca).[5] El topazi com a mineral no es va conèixer fins després de l'era clàssica. Plini va dir que Topazos era una illa llegendària de la Mar Roja i que el topazi (mineral) s'explotava allà. Alternativament, la paraula topazi es relaciona amb el terme sànscrit तपस् (Tapas) que significa calor o foc.[5]
Classificació modifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el topazi pertany a 9.AF.35: "Silicats (i germanats) nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinació 4, 5 i o 6» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesioetaurolita, estaurolita, zincoestaurolita, norbergita, al·leghanyita, chondrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilchondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, onolita, hidroxiclinohumita, leucophoenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroita, welinita, el·lenbergerita, cloritoide, magnesiocloritoide, ottrélita, poldervaartita i olmiita. Segons la classificació de Dana el topazi és un nesosilicat classificat en el grup 52.3.1.1: nesosilicats amb grups insulars d'SiO₄ i O,OH,F,H2O.
Propietats modifica
Propietats químiques modifica
La seva fórmula química és Al₂SiO₄(F,OH)₂. Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el silici, l'oxigen el fluor i l'hidrogen. Un màxim del 30% del fluor pot ser substituït per OH en topazis naturals, tot i que en alguns casos s'han descrit topazis amb OH dominant (Unnamed OH-analogue Topaz).[6] En estudis posteriors s'ha aconseguit sintetitzar topazi amb OH dominant.[7] Altres autors també proposen la fórmula Al₂SiO₄F₂ per al topazi, que, tenint en compte les substitucions que es produeixen entre fluor i OH queda com a Al₂SiO₄F2-xOHx.[7] Altres autors defensen que la substitució entre F i Oh és limitada per l'evitació entre dos protons, i proposen que el màxim teòric per la ratio OH/(OH + F) és de 0,5.[8]
Varietats modifica
S'han descrit tres varietats principals de topazi. El topazi imperial era originalment una varietat de color taronja o groc daurat amb dicroisme vermell; actualment la definició s'ha extés fins a abarcar topazis amb coloracions roses, vermelles, espígol i colors "préssec", tot i que normalment exclou el groc i el marró. S'anomena així a conseqüència de l'exclusivitat que ostentava el tsar sobre els topazis rosats quan foren descoberts a Rússia; és per això que als topazis de certes coloracions se'ls anomena així.[9] Una altra varietat són els diamants de Killiecrankie, que es troben a prop de Killiecrankie, a l'Illa de Flinders, a Tasmània. Els primers espècimens que es varen recollir foren venuts a Europa com a diamants cap al 1800. El nom és encara vigent, i la localitat és encara coneguda per a cercar topazis.[10] Finalment, la pyknita, és una varietat de topazi de gra fi amb coloracions que van des del blanc al groc llimona. En aquest cas, el topazi sol presentar-se en agregats densos de cristalls prismàtics.[11]
-
Topazi imperial procedent d'Ouro Preto, Minas Gerais, Brasil.
Color modifica
El topazi és un mineral al·locromàtic; és a dir, que el color que presenta és produït per impureses, elements o defectes a la xarxa cristal·lina.[12] El topazi típic presenta una coloració de vi vermell, groc, gris clar, taronja vermellós o blau marronos. També es poden trobar topazis de color blanc, verd clar, blau, daurat, rosa, groc vermellós o opacs. La presència de crom a l'estructura genera sovint uns colors rosats, vermells o liles. Certes imperfeccions a nivell atòmic de l'estructura cristal·lina poden causar coloracions grogues, marrons o blaves.[12]
Jaciments modifica
Es troba habitualment en forma de cristalls prismàtics crescuts en buits que estan units amb la roca mare. A més, n'existeix una variant massiva o granulosa. Sovint, es troba acompanyat de beril·li, turmalina i apatita en roques àcides magmàtiques com les permatites. També es troba en gneis. El topazi és molt semblant a un mineral més rar anomenat danburita.
Alguns dels jaciments més importants es troben al Brasil, República Txeca, Saxònia, Noruega, Suècia, Japó, Mèxic, Sri Lanka, Birmània, Pakistan i als Estats Units.
Notes i referències modifica
Notes modifica
- ↑ Per a validar el descobriment d'un mineral, l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) sotmet a votació la publicació on es detallen les propietats del candidat a nou mineral. La IMA es va fundar l'any 1959, i tots els minerals reconeguts per especialistes abans d'aquesta data foren acceptats per la IMA automàticament; és per això que en el cas del topazi, conegut des de l'antiguitat, es considera que fou descobert abans de l'any 1959; és a dir, abans de la fundació de la IMA.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Topazi |
- ↑ «Topaz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Topaz» (en anglès). WebMineral. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Topaz» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Definition of ima status» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «Topaz» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ Zhang, R. Y.; Liou, J. G.; Shu, J. F. «Hydroxyl-rich topaz in high-pressure and ultrahigh-pressure kyanite quartzites, with retrograde woodhouseite, from the Sulu terrane, eastern China». American Mineralogist, 87, 2002, pàg. 445–453.
- ↑ 7,0 7,1 Wunder,, B.; Rubie,, D. C.; Ross II,, C. R.; Medenbach,, O. «Synthesis, stability, and properties of Al2SiO4(OH)2: a fully hydrated analogue of topaz». American Mineralogist, 78, 1993, pàg. 285–297.
- ↑ Barton,, M.D. «The thermodynamic properties of topaz solid solutions and some petrologic application». American Mineralogist, 1982, pàg. 956-974.
- ↑ «Imperial Topaz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Killiecrankie Diamond» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Pyknite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ 12,0 12,1 «Topaz description» (en anglès). Gemological Institute of America, 2016. [Consulta: 17 agost 2016].