Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Agència Catalana de Seguretat Alimentària
	;
Dades
Nom curt	ACSA
Tipus	agència governamental ; organització de seguretat alimentària
Història
Creació	27 juny 2002
Governança corporativa
Seu	Barcelona;
Altres
Número de telèfon	+34-935-51-39-00
Lloc web	gencat.cat…
	Localització geogràfica

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) és una àrea especialitzada de l'Agència de Salut Pública de Catalunya^[1] que té com a finalitat aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors que incideixen, directament o indirectament, en la seguretat alimentària. La seva seu és al barri del Poblenou de Barcelona.

L'Agència col·labora amb els departaments de Salut, d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, l'Agència Catalana del Consum, administracions locals i associacions de persones que representen els interessos de la població, que tenen competències en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentària, cosa que li confereix un caràcter de transversalitat.

La creació de l'ACSA s'emmarca dins l'evolució global del sistema de seguretat alimentària a la Unió Europea, que abasta tota la cadena alimentària, des de la producció agrària fins al producte a disposició dels consumidors.

Per avaluar els perills associats als aliments, l’ACSA compta amb el suport de grups d’experts en els diferents àmbits, que elaboren estudis científics i projectes de recerca, per tal de solucionar els problemes que es poden originar en seguretat alimentària. A més, l’ACSA, juntament amb el suport de les empreses alimentàries, elabora documents de referència, que permeten unificar els criteris alimentaris, i promociona la implementació dels sistemes d’autocontrol i de traçabilitat . L’ACSA també fa d’intermediari amb altres autoritats de seguretat alimentària, com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).

Els valors de l'ACSA són la transparència, la independència, l'excel·lència científica i la participació.

Objectius

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària té com a finalitat aconseguir el màxim grau de salut alimentària en la comunitat autònoma de Catalunya. Els objectius específics de l'ACSA són els següents:

Actuar com a centre de referència a Catalunya en l'avaluació, comunicació i l'assessorament dels beneficis i riscos per a la salut relacionats amb els aliments. Si ho requereix, pot actuar en col·laboració amb altres organismes de seguretat alimentària estatals i europeus com serien l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), respectivament.
Donar suport tècnic i científic a la coordinació de les actuacions de les administracions públiques catalanes competents en matèria de salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca i consum, d'acord amb la legislació vigent i aplicable.
Col·laborar amb les administracions públiques, les universitats i centres de recerca i els sectors industrials; és a dir, amb els diversos sectors que afecten a la seguretat alimentària tant directament com indirectament, i també amb organitzacions de consumidors i usuaris.
La planificació i el seguiment de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.

Els objectius de l'ACSA, es resumeixen, doncs, en objectius d'avaluació, de gestió i de comunicació, i són complerts mitjançant un seguit de funcions i activitats dutes a terme per la organització.

Activitats i funcions

Les funcions de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària són les següents:

Donar suport als organismes d'inspecció i control especialitzats en les diverses fases de la cadena alimentària, dependents de diferents departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Elaborar i promoure estudis científics d'avaluació de l'exposició de la població als riscos i beneficis per a la salut ocasionats pels aliments, tenint en compte la totalitat de la cadena alimentària.
Elaborar la proposta de Pla de seguretat alimentària i portar-lo al Consell d'Administració de Salut Pública de Catalunya, per a que posteriorment pugui ser aprovat pel Govern.
Elaborar i aprovar la memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya.
Donar suport als diferents òrgans de l'Administració de la Generalitat en l'acompliment de les tasques designades pel Pla de seguretat alimentària.
Avaluar l'assoliment dels objectius assignats pel Pla de seguretat alimentària.
Realitzar un seguiment respecte la comunicació dels beneficis i riscos en matèria de seguretat alimentària.
Elaborar noves propostes per millorar, actualitzar, harmonitzar i fer coherent la normativa en matèria de seguretat alimentària que s'aplica en cadascuna de les fases de la cadena alimentària.
Assessorar les administracions locals per a que compleixin les normatives de seguretat alimentària.
Avaluar els riscos i beneficis de nous aliments, ingredients i processats alimentaris.
Informar i divulgar contínuament amb la finalitat d'informar la població sobre les qüestions més rellevants respecte la seguretat i salut alimentàries, i també qualitat alimentària.
Promoure la formació de professionals relacionats amb la seguretat i qualitat alimentàries, en col·laboració amb els departaments competents en salut, agricultura, alimentació, ramaderia, pesca, consum i medi ambient.

Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2017-2021

El pla de seguretat alimentària de Catalunya estableix un model d'intervenció, basat en definir els objectius que es calen assolir, determinar els indicadors, i escollir les intervencions adequades. El pla pren com a objectiu principal generar un impacte de manera que hi hagi una millora en la situació existent de la seguretat alimentària a Catalunya per assolir els objectius del pla o, com a mínim, mantenir una situació adequada, assumible, factible i que es pugui mantenir al llarg del temps.

Aquest pla té en compte l'ús dels indicadors, els quals són microorganismes o substàncies químiques que permeten fer un seguiment i contrastar els resultats. Amb el seguiment es podrà determinar si el pla establert dóna uns resultats satisfactoris.

A partir d'anteriors plans de seguretat alimentària, com el Pla de Seguretat Alimentària 2007-2010 o el Pla de seguretat alimentària 2012-2016, s'ha determinat quins són els àmbits en els quals aquest pla s'hauria de centrar:

Incidència de les malalties alimentàries en la població.
Exposició de la població a tot tipus de perill alimentari.
Prevalença de perills en aliments que es posen a disposició de la població.
Prevalença de perills en fases prèvies a les fases de la cadena alimentària.
Grau de compliment de les regulacions preventives, de manera que els aliments es mantinguin innocus.
Grau de compliment d'altres normatives que no afecten a l'innocuïtat dels aliments.

Per tant, el pla es basa en la salut dels consumidors, en la exposició a perills i la seva prevalença, i especialment en el compliment de la normativa establerta. A més, és més intuïtiu i fàcil d'entendre que els plans de seguretat anteriors.

Esquema del Pla de Seguretat

Aquest esquema presenta tres bases: objectius estratègics, objectius específics i intervencions. Aquestes bases es col·locaran en un quadre de comandament, que consisteix en una eina de gestió que ens permet fer un seguiment de l'evolució de l'estratègia utilitzada i dels seus resultats.

Objectius estratègics

Aquests objectius tenen com a finalitat entendre què és la política de la seguretat alimentària en la seva globalitat. El nombre de l'objectiu estratègic es defineix en el requadre com a OE-N, sent N el nombre de l'objectiu estratègic.


Número	Enunciat	Indicador
Innocuïtat alimentària
Malalties transmissibles via alimentària causades per agents biològics
OE-01	Estabilitzar les toxiinfeccions alimentàries a un nivell baix tant en termes globals com en determinats àmbits específics (residències, àmbit domèstic, menjadors escolars,...)	Nombre de brots
OE-02	Minimitzar la incidència de malalties d'origen biològic transmissibles via alimentària	Incidència
Presència de perills biològics a la cadena alimentària
OE-03	Minimitzar la presència de perills biològics a totes les fases de la cadena alimentària	Taxes de conformitat amb la normativa vigent i/o referents coneguts internacionalment
Exposició a agents químics per via alimentària i malalties causades
OE-04	Mantenir l'absència de brots de contaminació per agents químics per via alimentària	Nombre de brots
OE-05	Minimitzar la exposició de les persones als perills químics amb la dieta	Taxes de conformitat de la dieta total amb els referents coneguts internacionalment
Presència de perills químics a la cadena alimentària
OE-06	Minimitzar la prevalença de perills químics a totes les fases de la cadena alimentària	Taxes de conformitat amb la normativa vigent i/o referents coneguts internacionalment
Reaccions adverses als aliments
OE-07	Contribuir a minimitzar l'exposició de les persones sensibles als components dels aliments que els poden provocar algun tipus de reacció adversa, facilitant-los una elecció adequada de les seves necessitats	Taxes de conformitat de l'etiquetatge i composició dels aliments amb la normativa vigent.
Condicions generals de seguretat alimentària
OE-08	Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades, donant estàndards previstos en tots els nivells, de manera que disminueixin els riscos a nivells acceptables, guarantint el compliment de les condicions exigides	Taxes de conformitat amb les condicions establertes reglamentàriament
Qüestions relacionades amb la seguretat alimentària
Correspondència dels productes alimentaris amb les qualitats previstes
OE-09	Els productes han de complir amb la qualitat prevista en la reglamentació vigent i la facilitada en l'etiquetatge o informació donada de l'aliment de cara als consumidors	Taxes de conformitat amb la normativa vigent
Benestar animal
OE-10	Les activitats de la cadena alimentària s'han de desenvolupar de manera que s'eviti als animals productors d'aliments qualsevol dolor o patiment innecessaris	Taxes de conformitat amb la normativa vigent
Sanitat animal i vegetal
OE-11	Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades d'alimentació i sanitat animal i complir les normes vigents en la matèria	Incidència i prevalença de malalties en animals productors d'aliments
OE-11		Taxes de conformitat amb la normativa vigent
OE-12	Les activitats de la cadena alimentària s'han de portar a terme en condicions adequades de sanitat vegetal i complir les normes vigents en la matèria	Taxes de conformitat amb la normativa vigent

Control de bones pràctiques

Un dels objectius principals de l’ACSA és garantir la seguretat dels productes alimentaris elaborats, processats i distribuïts per les empreses alimentàries i de pinsos, fet que es garanteix gràcies a l’establiment d’autocontrols mitjançant l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC)^[2].

A partir dels possibles perills per a la salut, s’estableixen sistemes de control, que tenen com a finalitat la prevenció, ja que no s’analitza el producte final, sinó les diferents etapes de producció i comercialització. Aquesta prevenció permet que cap aliment potencialment perillós arribi al consumidor^[3].

Inicialment, abans d’establir l’APPCC, s’han d’aplicar els Programes de Prerequisits (PPR), que comprenen les bones pràctiques d’higiene (BPH) i bones pràctiques de fabricació (BPF), entre altres^[3]. Aquests prerequisits permeten controlar els perills generals gràcies al control condicions higièniques i de treball^[4]. Un cop controlats els perills provinents de l’entorn de treball, el sistema APPCC es pot centrar en controlar els perills específics del producte alimentari o d’etapes crítiques^[2].

L’APPCC s’ha d’adaptar a totes les empreses alimentàries, és a dir, les seves clàusules s’han de poder aplicar a establiments amb diferents característiques, fins i tot a petites empreses.

Traçabilitat

La traçabilitat és un prerequisit imprescindible, ja que qualsevol element i procés pot tenir un efecte sobre la seguretat dels aliments en qualsevol punt de la cadena alimentària. Per tant, tots aquells aliments potencialment perillosos o que no tenen unes característiques específiques seran eliminats del mercat gràcies al control que proporciona la traçabilitat. A més, permet que els consumidors puguin obtenir tota la informació sobre la procedència i propietats del producte alimentari, fent augmentar la seva confiança^[5].

Al gener de 2005, es va establir obligatòriament la necessitat de traçar tots els productes de tot els sectors alimentaris, a través del Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu.

Guies de Pràctiques Correctes d'Higiene

Les Guies de Pràctiques Correctes d’Higiene (GPCH) faciliten la implementació dels sistemes de control en les indústries alimentàries, amb l’objectiu d’assegurar la seguretat i qualitat dels aliments.

Els passos per crear una Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene són:

Un sector alimentari concret elabora el document, seguint uns criteris establerts en una reunió prèvia amb l’ACSA o qualsevol altra Departament de la Generalitat de Catalunya relacionat amb la seguretat alimentària.
Aquest document és revisat per les autoritats oficials de seguretat alimentària a Catalunya, entre elles l’ACSA, i validat després de tenir en compte les observacions i comentaris.
El document es publica i es difon per les diferents empreses del sector alimentari. Aquesta difusió ha de comptar amb un programa de formació dels operaris.
Les empreses implementen voluntàriament la GPCH.

Per tant, aquestes guies permeten que cada un dels sectors estableixi i segueixi les normes de seguretat alimentària adients. El fet que les GPCH siguin elaborades voluntàriament pels propis sectors alimentaris i validades per l’Administració comporta una implicació i col·laboració d’ambdues parts, amb l’objectiu final d’obtenir aliments innocus^[6].

Consells generals de seguretat alimentària

Per prevenir les toxiinfeccions alimentàries i garantir la seguretat dels aliments s’han de respectar unes normes d’higiene durant la preparació i conservació d’aquests. S’ha vist que hi ha una clara relació entre determinades pràctiques higièniques incorrectes i les toxiinfeccions.

Les 4 normes d’higiene bàsiques proposades per ACSA són:

Netejar: rentar les superfícies que entrin en contacte amb l’aliment, rentar-se les mans i els aliments que seran consumits crus (fruites i hortalisses) i protegir els aliments i la cuina d’insectes i d’animals domèstics. Això és important per no contaminar els aliments.

Separar: separar els aliments crus dels cuinats, utilitzar estris diferents per manipular els diversos aliments i conservar-los en espais diferents dins de la nevera. Ja que els aliments crus poden contenir microorganismes susceptibles de contaminar els cuinats.

Coure: coure suficientment els aliments segons les seves característiques. Perquè la cocció elimina els microorganismes perillosos si s’arriba a la temperatura suficient i s’hi està el temps suficient.

Refredar: per conservar un aliment s’ha de mantenir refrigerat. Ja que alguns microorganismes es multipliquen molt ràpidament si el menjar es conserva a temperatura ambient. Per sota dels 4ºC i per sobre dels 75ºC el creixement dels microorganismes es retarda o s’atura^[7].

Organismes relacionats ^{[cal citació]}

Garantir el més alt nivell de salut alimentària i seguretat alimentària en la població catalana és una responsabilitat compartida. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària exerceix funcions de coordinació i supervisió del compliment dels objectius en els diferents àmbits de la cadena alimentària. Com a instruments de coordinació, col·laboració i cooperació l’ACSA ha constituït uns grups de treball i unes comissions on s’aborden tots aquells aspectes de la cadena alimentària relacionats amb la seguretat alimentària.

El tema tractat en grups de treball o comissions pot ser general, quan l’objectiu és decidir estratègies d’actuació dins el sector alimentari; o bé específic, quan es tracta d’aprofundir en aspectes determinats. Col·laboren amb l’ACSA els organismes relacionats amb la seguretat alimentària.

Grups de treball

En els grups de treball hi participen representants dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.^[8] A més d’administracions locals, alguns dels organismes convocats són els següents:

Departament de Salut de Catalunya.
Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) - Protecció de la salut.
Agència Catalana del Consum (DEMO).
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Direcció General de Qualitat Ambiental (DTES).
Direcció General de Comerç (DECO).

El tipus de grups de treball que col·laboren amb l'ACSA es divideixen en:

Grups de treball de coordinació interdepartamental i interadministrativa.
Grups de treball d'autocontrols a la cadena alimentària.
Grups de treball amb consumidors i usuaris.

La periodicitat d’aquests grups de treball és, com a mínim, trimestral, i en el cas dels grups de treball d’autocontrols a la cadena alimentària, l’objectiu dels quals és impulsar l’autocontrol en les empreses agroalimentàries, el tema és específic.

Comissions

En les comissions hi participen representants de les diferents administracions i representants de les associacions de consumidors, usuaris i diferents sectors professionals. A més d’administracions locals, alguns dels organismes convocats són els següents:

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
Creu Roja.
Càritas Catalunya.
Federació Catalana d'indústries de la Carn (FECIC).
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).
Organització de Productors de la Llet (OPL).
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).
Unió de Pagesos (UP).
Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.

Les comissions que col·laboren amb ACSA són:

Comissió en lluita contra el malbaratament i seguretat alimentària.
Comissió de seguiment de la seguretat de la carn i productes de la carn.
Comissió de seguiment de la seguretat de la llet.
Comissió de seguiment de la seguretat de l'aviram.
Comissió de seguiment de la seguretat del peix i productes de la pesca.
Comissió de seguiment de la seguretat dels vegetals.

Divulgació

Divulgació telemàtica

L’ACSA s’encarrega d’elaborar i recopilar tot un seguit de material de qualitat, adequat a les necessitats dels operadors/es. Això és consegüent a que un àmbit essencial de la política de seguretat alimentària és la divulgació i sensibilització. No és possible oferir garanties de seguretat alimentaria si no es presenten coneixements especialitzats dels processos que tenen lloc al llarg de la cadena. Per aquest motiu, des de l’espai WEB de ACSA es vol recolzar els operadors i facilitar-los la seva tasca mitjançant guies de pràctiques correctes d’higiene, que permeten desenvolupar l’autocontrol i les bones pràctiques dels treballadors. A més, es desenvolupen tot un seguit de documents de bones pràctiques (per a la realització d’autocontrols) i mapes de perills, que permeten una millor comunicació i informació sobre els perills relacionats amb el consum de determinats aliments, així com l’establiment de l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC). Finalment, s’elaboren tot un seguit de bases de legislació alimentària, un repertori de normatives oficials de seguretat alimentària publicades en diaris oficials de la unió Europea.

A més a més, l’agència catalana de salut alimentaria es caracteritza per exposar via web tot un seguit d’estudis que es subdivideixen en:

Estudis de dieta total, que consten de temes tant de la presència de contaminants químics com de la presència de micotoxines en aliments.
Estudis d’exposició per al peix i el marisc, que determinen de forma retrospectiva la presència de contaminants químics als productes del mar català.
Estudis de recerca sociològica, basats en la percepció del consumidor i en la realització d’un baròmetre (projecte d’anàlisi per recollir dades i informació sobre coneixements, hàbits i percepció de la ciutadania en matèria de seguretat alimentària).

En definitiva, permet buscar a l’usuari quelcom que desitgi, des de informació dels diversos microorganismes patògens que poden causar malalties de transmissió alimentària fins als diferents tipus d’anàlisis de control que existeixen en la cadena alimentària.

Memòria sobre la situació de la seguretat alimentària

Per llei s’estableix l’elaboració d’una memòria anua sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya. El document permet donar a conèixer a quelcom els riscos que existeixen de patir una malaltia de transmissió alimentària. També dictamina el grau de compliment de les normes vigents en àmbits com la innocuïtat, la qualitat, el benestar animal i altres qüestions relacionades amb la seguretat alimentària.

La informació i les conclusions recollides en aquest document d'anàlisi han de constituir un referent per a tots els implicats en la seguretat alimentària, amb el que requereix ser aprovat per la Comissió Directora de Seguretat Alimentària prèvia la seva publicació a la web de la generalitat de Catalunya.

L’última memòria elaborada data del 2015 i resumeix breument quina és la metodologia d’anàlisi de la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, així com quins són els indicadors d’incidència de malalties transmeses per via alimentària a la població. Altres dades d’interès serien:

Quins són els indicadors de prevalença de perills en aliments (perills biològics): inclou les taxes de conformitat generals per a microorganismes patògens i les mesures d’higiene i l’autocontrol tant dels operadors com domèstiques.
Indicadors de prevalença de perills en aliments (perills químics):inclou les taxes de conformitat generals per perills químics i les dades del programa de vigilància i control d’al·lergògens en aliments.
Indicadors de prevalença de perills en la fase primària de la cadena alimentària: principalment de medicaments veterinaris i tuberculosi i brucel·losi bovina.
Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase primària).
Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase de transformació i distribució).
Indicadors del nivell de compliment de les regulacions preventives que són d’aplicació en les activitats de la cadena alimentària (fase minorista).
Indicadors de percepció de la ciutadania en seguretat alimentària.

Butlletins

ACSA realitza tot un seguit de butlletins electrònics de publicació mensual (Infoacsa) que recullen una selecció de notícies relacionades amb la seguretat alimentaria, la normativa actual i les publicacions destacades. La donada d'alta es duu a terme des del seu propi web i actualment consten amb uns 154 volums diferents.

Campanyes d’informació^[9]

L’educació sanitària és impulsada des del departament de Salut Català gràcies al desenvolupament de campanyes d'informació que van adreçades a la ciutadania en general o sectors específics de la població. Les campanyes es van iniciar al 1982 i han prosseguit fins a l’actualitat. Aquestes es troben recopilades al apartat “actualitat” del web oficial.

Xarxes socials

El canal salut del departament de sanitat de Catalunya es caracteritza per divulgar via xarxes socials el seu contingut, així com informació d’interès ciutadà. Les principals eines informatives utilitzades són: twitter, amb el voltant de 28 milions de seguidors i d’altres xarxes més minoritàries com Facebook i Youtube.

Suport institucional a projectes de recerca

Al marge de les seves funcions, ACSA dóna suport a projectes d’investigació orientats a prevenir i resoldre problemes en l’àmbit de la seguretat alimentària.

Els projectes de recerca més actuals als quals ha donat suport són^[10]:

2015. Xarxa territorial i eines per avaluar els circuits curts d’alimentació: multifuncionalitat socioeconòmica, ambiental i impacte sobre la salut del consum de pa i productes lactis.

Entitats: IRTA, CTNS, IRSTEA (França), CIVAM (França).

2015. Modelització farmacocinètica i farmacodinàmica de bisfenol A i els seus anàlegs: aproximació a les mescles.

Entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV).

2014. Microsistemes per a la detecció ràpida, fiable i rendible de microalgues tòxiques in situ i a temps reals (seasening).

Entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV) i Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

2014. Estudi epidemiològic de Campylobacter i E. coli resistents a antibiòtics en l'escorxador, amb l'objectiu de reduir-ne el risc d'entrada en la cadena alimentària.

Entitats: Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA).

2014. Identificació i prevenció del risc químic en agricultura de regadiu. Impacte holístic de la qualitat ambiental en la incorporació de contaminants en cultius a escala.

Entitats: Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

2013. Promoció d'una aqüicultura de bivalves i pesqueria sostenible i segura mitjançant modelització i caracterització del risc de toxines emergents (PROMAQUA).

Entitats: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

2013. Impacte de les parasitosis en el lluç europeu: anàlisis poblacional sobre el potencial productiu i riscos biològics alimentaris associats.

Entitats: Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, Instituto de Investigaciones Marinas del CSIC i la Fundación Centro Tecnoloxico do Mar (CETMAR).

2012. Avaluació del risc de redistribució de menjars preparats des dels establiments de restauració col·lectiva a entitats de beneficència i acció social com a estratègia per reduir el malbaratament alimentari.

Entitats: Centre Especial de Recerca (Planta de Tecnologia dels Aliments, Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona).

2012. Distribució d'Ostreopsis en el delta de l'Ebre i estudi toxicològic d'Ostreopsis i Gambierdiscus. Importància de les seves toxines i transferència a les xarxes tròfiques.

Entitats: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

2012. Màster europeu sobre gestió de la qualitat en els laboratoris analítics - Erasmus Mundus.

Entitats: Universitat de Barcelona, Universitat de l’Algarve, Universitat de Cadis, Universitat de Bergen i Universitat Politècnica de Gdansk.

2012. Avaluació de la qualitat i de la seguretat de les tecnologies de la cocció al buit i de l'alta pressió hidrostàtica aplicades a tractaments moderats de pollastre i salmó.

Entitats: Centre Especial de Recerca de la Planta de Tecnologia dels Aliments (Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Universitat Autònoma de Barcelona).

2011. Avaluació de factors de risc relacionats amb el consum d'antimicrobians associats a l'aparició de resistència a cefalosporines en animals destinats al consum.