Viquipèdia

Al·lergogen

Un al·lergogen[1] o al·lergen és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com a «estranyes» o «perilloses», però que, en la majoria de les persones, són innòcues. L'individu al·lèrgic està predisposat genèticament a desenvolupar una resposta exagerada després del contacte amb l'al·lergogen.

Algunes de les fonts al·lergèniques alimentàries més destacades, les quals contenen desenes d'al·lèrgens.

Afectació

modifica
Article principal: Al·lèrgia

Un no es fa al·lèrgic si no ha tingut almenys dos contactes amb l'al·lergogen. El primer contacte no comporta cap reacció visible: les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia es fan hipersensibles a una substància inofensiva de manera normal. Després, des del segon contacte, l'al·lergogen arrossegarà, implicant-se amb les cèl·lules esmentades, la cascada de reaccions tenint èxit a una manifestació al·lèrgica (de la simple rinitis al·lèrgica al xoc anafilàctic, passant per la crisi d'asma).

Els al·lergògens, quan penetren a l'organisme, es vinculen sovint a una proteïna portadora. Allà, trobaran una cèl·lula immunitària i reaccionaran amb ella: en l'individu al·lèrgic a aquest al·lergogen, les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia (mastòcits en particular) reaccionaran a aquest contacte (aquesta etapa no es produeix en els individus sans) i alliberaran molècules químiques responsables dels símptomes al·lèrgics com: histamina, serotonina, PAF, leucotriè, prostaglandina, etc.

Nomenclatura

modifica

Des de fa uns quants anys, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en col·laboració amb altres entitats com la Unió Internacional de Societats d'Immunologia (IUIS, de l'anglès International Union of Immunological Societies), ha establert un sistema de nomenclatura comú, a fi de poder identificar tots els al·lergògens i establir un marc conjunt que pugui ser complementat i entès arreu del món. La nomenclatura segueix les regles del Subcomitè de Nomenclatura dels Al·lergògens.[2] Les denominacions es fan a partir dels noms taxonòmics del gènere i les espècies de què es deriven els al·lergògens: les tres primeres lletres del gènere, la primera lletra de l'espècie, i un nombre àrab, segons la prioritat de descobriment i descripció. Aquest últim es farà llevat que l'al·lergen sigui estructuralment homòleg i immunològicament reactiu creuat amb els al·lergògens descrits prèviament de diferents espècies, assignant-se en aquest cas un nombre existent.

 
L'OMS, en col·laboració amb altres organitzacions mundials, va posar en marxa aquest projecte de nomenclatura i base de dades comuna pels al·lergògens al 1984

És possible que una mateixa proteïna o agent al·lergogènic, sigui present en més d'un element. En aquest cas, rebran diferent nomenclatura, tot i que essencialment seran el mateix, o amb una estructura molt propera. Un exemple d'això seria la profilina, el qual es troba de forma estructuralment homòloga i immunològicament reactiva en el bedoll (Bet v 2) i en el meló (Cuc m 2).[3]

Fonts d'al·lergògens

modifica

Molts tipus d'elements diferents poden provocar una reacció al·lèrgica, la qual pot requerir atenció clínica per part d'un metge o un altre professional sanitari.[4] Les principals fonts estan llistades a continuació, entre les quals s'inclouen també els seus principals al·lergògens:

Animals

modifica

Moltes persones desenvolupen una simptomatologia relacionada amb l'al·lèrgia quan són propers a animals, el qual s'associa al seu pelatge. Tanmateix, el pèl dels animals no és precisament la causa de la reacció al·lèrgica, sinó les traces de caspa i restes epitelials, saliva o fins i tot orina. En alguns casos, s'ha aconseguit identificar determinades proteïnes, causants de la reacció immunitària[5][6]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Fel d I (Gats) Uteroglobina Majorment present en saliva i pell dels gats.[7][8] Funció en animals actualment desconeguda
Can f I (Gossos) Lipocalina Majorment present en restes epitelials i capil·lars dels gossos[9] Processos diversos, com la resposta immunitària

Precisament per això, aquests tipus d'al·lergògens poden ser trobats a qualsevol superfície (parets, mobles, sòl, etc.) i poden ser traslladats de maneres molt diverses (aire, aigua, per fomites, etc.) i, per tant, la reacció al·lèrgica es pot desencadenar en un ambient on no necessàriament hi hagi animals. A més, els animals també poden traslladar altres tipus d’al·lergògens en el seu cos, com ara carregar pol·len captat de l'ambient al pèl.[5]

 
Molts al·lergogens han sigut identificats en les restes orgàniques de diversos animals domèstics, destacant els procedents de gos i gat, els quals han sigut seqüenciats i demostrats eficaçment.

Els símptomes habituals d’aquest tipus d’al·lèrgia són semblants a qualsevol altra al·lèrgia nasal: tos, sibilància, congestió, vermellor i picor d’ulls i nas, etc. Algunes persones manifesten reaccions epitelials, des de vermellor fins a urticàries manifestades en cara o pit. L’associació d’aquesta al·lèrgia amb altres problemes respiratoris com ara l’asma, pot desenvolupar símptomes més perillosos.[6][10] El tractament contra les reaccions adverses es basa en antihistamínics, descongestionants, o de manera menys efectiva, tractaments d'immunoteràpia sensibilitzant, que permet disminuir els símptomes a través de l’administració de petites dosis de l'antigen.[6]

En el cas que una persona al·lèrgica tingui animals domèstics a casa, es recomana una bona neteja de la llar i acomodar-la per a què sigui fàcil netejar-la. També deixar àrees lliures del pas de l’animal i establir «zones segures» com ara el dormitori. I convé encarregar a algú les tasques que impliquen més contacte amb l’animal, com ara banyar-lo o raspatllar-lo.[6][10]

Ous

modifica
 
En aquesta imatge es pot observar un ou fregit, en el qual es diferencien clarament les seves dues parts: la clara (on es troben els seus al·lergogens) i el rovell.[11]

L'ou és una de las fonts d’al·lergògens més importants en l'alimentació infantil, i l'al·lèrgia que genera pot afectar en gran manera a la qualitat de vida.[12] De la mateixa manera que la resta d'al·lèrgies alimentàries, els símptomes d'al·lèrgia a l'ou generalment apareixen d'entre uns pocs minuts a unes poques hores després de menjar ous o aliments que continguin ou. Els signes i símptomes varien de lleus a greus i poden incloure erupcions a la pell, urticària, congestió nasal i vòmits o altres problemes digestius. En rares ocasions, l'al·lèrgia a l'ou pot causar anafilaxi.[13] Així i tot, en casos de reaccions greus, és indispensable l'ús d'auto-injectors d'epinefrina.[14] Els principals al·lergògens de l'ou són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Gal d 1[15] Ovomucoide Es troba a la clara d'ou [16] És la proteïna que més freqüentment produeix l'al·lèrgia d'ous [16] i és un inhibidor de la serina proteasa y de la tripsina.[17]
Gal d 2[15] Ovalbumina Aquesta proteïna també es troba en grans quantitats en la clara d'ou [18] La seva funció és desconeguda però es creu que pot usar-se com proteïna d'emmagatzematge.[19]
Gal d 3[15] Ovotransferrina / conalbúmina De la mateixa manera que Gal d 1 i Gal d 2, també es troba a la clara d'ou [20] Aquestas son proteïnes de transport d'unió al ferro i són responsables del transport de d'aquest des dels llocs d'absorció i la degradació dels grupos hemo fins als d'emmagatzematge i utilització.[21]
Gal d 4[15] Lisozima C La lisozima C està present en alt percentatge en la clara d'ou [22] és un enzim que compleix una acció bactericida,[22] protegint l'ou de bacteris com ara Micrococcus luteus, la més habitual.[23]

Llet

modifica
 
Llet en una garrafa al costat de la vaca a la qual se li ha extret.

Hi ha persones que no toleren la llet a causa de la seva intolerància a la lactosa perquè els falta l'enzim lactasa i el seu organisme no pot degradar la lactosa en els seus subproductes menors, la galactosa i la glucosa.[24]

Hi ha però qui no tolera la llet a causa d'una reacció immunitària contra la mateixa llet. No té especificitat sobre l’origen (tot i que majorment es considera la de vaca, perquè es la que més es consumeix), sinó que ve donat per la reacció al·lèrgica contra les proteïnes que conté.[25] Principalment de la caseïna i de les proteïnes del sèrum làctic:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Bos d 8 (Vaca)[26] Caseïna Part sòlida del quall de la llet[27] Transport del fosfat de calci en la llet[27]
- Proteïnes de sèrum làctic Part líquida del quall de la llet[28] Inhibidor de proteases[28]

Es pot desenvolupar al·lèrgia tant de manera conjunta com independent a cadascuna d’aquestes proteïnes. Aquestes proteïnes poden ser presents en més productes alimentaris a part de la llet; per tant s'ha de procurar mirar la informació nutricional si escau.

Els símptomes que mostra aquesta malaltia poden diferir molt de persona a persona. De igual manera, poden diferir en el temps, tenint símptomes als pocs minuts de consumir l’aliment (tos, sibilància, inflamació de la llengua, limitacions respiratòries i vòmits), o a les hores (diarrea, còlics, dolors abdominals, etc.). El símptoma o conseqüència més perillosa, es que es desenvolupi, a causa de la cascada immunològica, una reacció anafilàctica, en la que es pugui bloquejar les vies respiratòries i produir una inflamació general i un xoc. En aquests casos, caldrà tractar amb epinefrina, a més d’una visita a urgències.[29]

Una manera de detectar prèviament aquesta al·lèrgia, es poden realitzar tests epitelials i sanguinis, per tal de presenciar inflamació o presència d'IgE (resposta al·lèrgica) a conseqüència de l'exposició a aquests al·lergògens. Com amb la intolerància a la lactosa, però d’una manera més estricta, cal optar per substitutius làctics, com la llet de soia.[30]

Cacauet

modifica
 
Part que es menja del cacauet, en la qual es troben la majoria dels seus al·lergògens.[31]

En l'al·lèrgia al cacauet s'observa una major freqüència de reaccions greus i mortals que en les altres al·lèrgies alimentàries. Aquesta representa un problema de salut a llarg termini que sovint comença en la primera infància, i que moltes vegades causa (cada vegada de forma més freqüent) reaccions anafilàctiques mortals.[32] Normalment s'associen els cacauets amb als fruits secs, però realment aquests no pertanyen a la mateixa família; els cacauets pertanyen a la família dels llegums, com les mongetes, els pèsols, les llenties o la soja.[33] Els principals al·lergògens del cacauet són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Ara h 1[34] Vicilina. Globulina 7S [35] Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [36] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [37][38]
Ara h 2[34]

Ara h 6[34]

Ara h 7[34]

Conglutina. Albúmina 2S[39] Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [31] La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [40]
Ara h 3[34]

Ara h 4[34]

Globulina 11S Aquesta proteïna es troba en les llavors[41] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [37][38]
Ara h 5[34] Profilina Citoesquelet de les cèl·lules[42] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [43]
Ara h 8[34] PR-10. Familia de la proteína Bet v 1 - Proteïna de resposta de defensa a estímuls biòtics [44]
Ara h 9[34]

Ara h 17[34]

Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 1 Membrana cel·lular[45] Les proteïnes de transferència de lípids no específiques tenen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [46]
Ara h 10[34]

Ara h 11[34]

Ara h 14[34]

Ara h 15[34]

Oleosinas Citosol i membrana cel·lular[47] Les oleosines són proteïnes estructurals que es troben en vesícules greixoses (cossos lipídics) de les cèl·lules vegetals, especialment en plantes amb elevada quantitat d'olis (aquests abunden en els cacauets)[48]
Ara h 12[34]

Ara h 13[34]

Defensines Matriu lipòfila de les cèl·lules[49] Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [50]
Ara h 16[34] Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 2 Membrana cel·lular[45] Les proteïnes de transferència de lípids no específiques tenen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [46]

Fruits secs

modifica

L'al·lèrgia als fruits secs (avellanes, nous tradicionals, nous de Brasil o pacanes) és sovint confosa amb l'al·lèrgia als cacauets. La principal diferència és el lloc de la planta on neix el fruit, i és que els fruits secs es troben en les branques dels arbres. Una altra diferència important és que els fruits secs sempre tenen una closca dura que els protegeix,[33] mentre que els cacauets o altres llegums no.[51]

Les reaccions al·lèrgiques als fruits secs (així com als cacauets) amb freqüència tenen una aparició en els primers anys de vida, generalment persisteixen, i provoquen reaccions al·lèrgiques greus i potencialment mortals.[52] Això sol ser degut a reaccions creuades per anticossos Ig-E de l'al·lèrgia al pol·len, ja que es veu que hi ha una relació important entre aquesta i les al·lèrgies als fruits secs i els cacauets (que tenen proteïnes / al·lergògens molt semblants entre si).[53] Els primers símptomes en ingerir al·lergògens del fruits secs es presenten en mucoses (boca i bronquis), que pateixen una inflamació que pot comportar una dificultat greu per respirar. En cas que aquesta reacció sigui lleu, un antihistamínic és suficient per pal·liar-ne els efectes, però en cas que la reacció no sigui lleu, pot també generar urticària o vòmits; en aquest cas és estrictament necessari utilitzar un autoinjectable d'epinefrina (en cas contrari la reacció al·lèrgica pot ser mortal a causa d'un xoc anafilàctic).[54]

Els al·lergògens de fruits secs que generen més habitualment reaccions al·lèrgiques provenen de les avellanes, les nous, els anacards i les ametlles, encara que també, però amb menor freqüència, de les castanyes, les nous del Brasil, les nous de pi, les nous de macadàmia, els pistatxos, les nous Nangai i les glans.[55]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Cor a 1 (Avellana)[56] Bet v1 homòleg - Proteïna de resposta de defensa a estímuls biòtics [44]
Cor a 2 (Avellana)[57] Profilina Citoesquelet de les cèl·lules[42] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [43]
Cor a 8 (Avellana)[58]

Jug r 3 (Noguera anglesa)[58]

Proteïna de transferència de lípids Membrana cel·lular[45] Proteïnes relacionades amb la defensa[55]
Cor a 9 (Avellana)[59]

Ber e 2 (Nou del Brasil)[59]

Jug r 4 (Noguera anglesa)[60]

Ana o 2 (Anacard)[61]

Proteïna semblant a la globulina 11S Aquesta proteïna es troba en les llavors[41] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[55]
Cor a 11 (Avellana)[62]

Jug n 2 (Noguera negra)[63]

Jug r 2 (Noguera anglesa)[63]

Ana o 1 (Anacard)[64]

Proteïna semblant a la vicilina 7S Embrió somàtic[65] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[55]
Ber e 1 (Nou del Brasil)[66]

Jug n 1 (Noguera negra)[67]

Jug r 1 (Noguera anglesa)[68]

Albúmina 2S Ubicat a la fracció proteica del cotiledó[31] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[55]
Cas s 5 (Castanya)[69] Quitinasa Ib Paret cel·lular de les cèl·lules de les llavors[70] És un biopolímer[71] que no sol ser digerit per animals (com la cel·lulosa).[72] La principal funció de les quitinases (enzims hidrolítics) és la de descompondre els enllaços glicosídics de la quitina.[73]

Blat

modifica
 
Planta de blat (Triticum aestivum)

La celiaquia i l'al·lèrgia al blat sovint són confoses com si fossin el mateix. La celiaquia és una malaltia autoimmunitària que afecta l'intestí en les primeres fases i que produeix una intolerància permanent al gluten (provinent del blat, civada, sègol, etc.); en canvi, l'al·lèrgia al blat és una activació indeguda del sistema immunitari a causa de proteïnes del blat. Ambdues son malalties rares, la celiaquia està present en l'1 per cent de la població global i l'al·lèrgia en un 1 per cent dels nens.

Els principals al·lergògens del blat les proteïnes transportadores de lípids. També són importants la α-amilasa i la ω5-gliadina.[74] Així mateix, la al·lèrgia al blat en gent que treballa en forns de pa es coneix com asma de forner (afecta entre un 4 i un 10 per cent d'aquests treballadors). Per altra banda, aquest tipus de al·lèrgia es la mes comuna en la mainada, responsable de un 90 per cent de al·lèrgies alimentaries en aquest grup poblacional.[75] Els principals al·lergògens del blat són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Tri a 33[76] Serpina Llavor de la planta Se ha vist in vitro que despenya una inhibició en front de la quimotripsina i de la catepsina G.[77]
Tri a 15

Tri a 28

Tri a 29

Tri a 30[78]

Inhibidors de la α-amilasa - Es pensa que estàn relacionats amb la defensa de la planta contra els insectes (curiosament es ve que estàn relacionades amb la qualitat de la pasta).[79]
Tri a 19

Tri a 20

Tri a 21[80]

Gliadinas Llavor de la planta Actua com un reservori nutricional pel embrió de la llavor (es un component del gluten).[81]
Tri a 26

Tri a 36[82]

Glutenines Llavor de la planta Actua com un reservori nutricional pel embrió de la llavor (es un component del gluten).[83]

Insectes

modifica
 
Espècimen de Apis mellifera.

Les al·lèrgies davant picades d'insectes es donen a causa d'insectes pertanyents a l'ordre Hymenoptera (sobretot vespes, abelles i formigues). Els tres principals al·lergògens són, en aquest ordre: l'antigen 5, la fosfolipasa A i la hialorunidasa. La quantitat de verí que és expulsada davant de una picada varia entre especies i inclús en individus de la mateixa espècie: las picadures d'abella expulsen una mitja de 50μg fins a 140μg de verí proteic; no obstant això, les glàndules de verí poden contenir més de 300μg de verí.[84] El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una resposta inmunitària a causa de l'alta quantitat de proteïnes al·lergogèniques (enzims sobretot) contingudes en el mateix.

Les reaccions contra els verins poden variar entre només coïssor fins a reaccions sistèmiques (a nivell cutani, vascular o respiratori). La incidència de les diverses respostes en nens i adults al·lèrgics difereix. En la mainada, els símptomes cutanis es presenten en un 60 per cent dels casos, mentre que en les persones adultes només els presenten un 15 per cent. En canvi, la hipotensió (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix en un 60 per cent dels casos en adults i gairebé mai en la mainada. Al contrari que en l'anafilaxi alimentària, si l'inici de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que l'emprat per a qualsevol altre anafilaxi: una injecció d'epinefrina intramuscularment.[85] Els principals al·lergògens dels principals insectes responsables de les al·lèrgies són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Dol a 5 (Dolichovespula arenaria)

Dol m 5 (Dolichovespula maculata)

Vesp c 5 (Vespa crabro)

Pac c 3 (Pachycondyla chinensis)[86]

Antigen 5 Glàndula de verí No se sap[87]
Dol m 1 (Dolichovespula maculata)

Vesp c 1 (Vespa crabro)

Api m 1 (Apis mellifera)

Fosfolipasa A

(varia el nom segons la especie)

Glàndula de verí i salival Hidrolisi de la fosfatidilcolina[88]
Dol m 2 (Dolichovespula maculata)

Api m 2 (Apis mellifera)

Hialorunidasa Glàndula de verí Hidrolizta àcids hialuronics de alt pes molecular en oligosacàrids petits per així permetre la entrada al espai intersticial dels components del verí.[89][90]
Api m 4 (Apis mellifera) Melitina Glàndula de verí Es el péptid causant del dolor de la picada, la seva funció es permeabilitzar les membranes en les que actua.[90]
Sol gem 2 (Solenopsis invicta) - Glàndula de verí Escampar els solepnosins (uns alcaloids de aquest tipus de organismes) per les cél·lules i teixits propers al lloc de la picada.[91]

Làtex

modifica
 
Extracció de làtex en Hevea Brasiliensis.

L'al·lèrgia al làtex és una al·lèrgia que ha anat creixent des del segle xix a causa de l'ús en molts àmbits de guants fets amb aquesta matèria. Aquesta al·lèrgia pot provocar problemes tant de pell com respiratoris davant de la substància. El làtex prové de l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis) amb un alt contingut de proteïnes amb potencial al·lèrgic; per tant, moltes persones poden ser al·lèrgiques al làtex per distintes proteïnes que hi siguin i no tan sols per una de concreta.[92]

Fins al 2018, fins a 15 al·lergògens (dels quals els quatre principals son Hev b 2, 5, 6 i 13)[93] i isoal·lergògens addicionals havien sigut inclosos a la nomenclatura IUIS.[2] Els principals al·lergògens del làtex són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Hev b 1 Factor d'elongació del caucho Fulles i tija Es creu que està relacionada amb la maquinària de biosíntesi del làtex. També té un paper en la elongació del làtex.[94]
Hev b 3 Partícula petita proteica del cautxú Citoplasma de les cèl·lules laticíferes Involucrat en la biosíntesi del látex.[95]
Hev b 4 Lecitinasa homòloga - Es creu que es una proteïna de defensa.[96]
Hev b 6 Precursor de heveina Cèl·lules laticíferes[97] Actua davant de una ferida fent un efecte coagulant, té propietats antifungiques.[98]
Hev b 8 Profilina Tant de la tija com de les fulles Unió a la actina per afectar la estructura del citoesquelet.[99]
Hev b 2 β-1,3-glucanasa - Es creu que es una proteïna molt important de defensa contra els fongs.[100]
Hev b 7 Proteïna patatin-like Cèl·lules laticíferes[101] Té dues isoformes, Hev b 7.01 i Hev b 7.02. La primera fa una funció de defensa i la segona de inhibidor de la síntesi de látex.[96]
Hev b 9 Enolasa - Relacionada amb la síntesi de piruvat a partir de D-gliceraldehid-3-fosfat.
Hev b 10 Superòxid dismutasa Tota la planta (a nivell mitocondrial) Destrucció del anió superòxid.[102]
Hev b 11 Chitinasa de clase I - Relacionada amb la defensa de la planta.[96]
Hev b 12 Proteïna no específica de transferència de lípids tipo I Fulles i teixits involucrats en el transport de fosfolípids i galactolípids.[103] Transferència de fosfolípids i galactolípids i funció de defensa.[103]
Hev b 13 Esterasa - Té activitat esterasa i lipasa. Pot ser que estigui relacionada en la defensa.[104]
Hev b 14 Hevamina Fulles Té activitat lisozim i chitinasa. Actua aparentment taponant el recipient del làtex i el seu flux.[105]
Hev b 15 Inhibidor de serina proteasa - Actua com una endopeptidasa.[106]

Floridura

modifica

Hi ha constància d'al·lèrgies (abans que tal concepte fos descrit) a floridures des de fa 300 anys. Aquestes al·lèrgies generalment causen problemes respiratoris i símptomes en la pell. Aquests fongs poden actuar causant al·lèrgies tant en llocs tancats (aquest es el mètode de transmissió més perillós per a persones sensibles) com a l'aire lliure. Segons estudis clínics, entre un 5 i un 20 per cent de la població, dependent de les condicions ambientals, es afectada.[cal citació]

L'al·lèrgia a fongs és més comuna en gent que té asma i, per altra banda, la gent potencialment sensible als fongs pot desenvolupar asma. La humitat està estretament relacionada amb el creixement d'aquests organismes. A més a més, aquest tipus de al·lèrgies son estacionals, ja que la quantitat d'aquests organismes va variant durant tot el any. Els ordres dominants per aquestes al·lèrgies son Cladosporidium, Alternaria i Basidiomycota. Els seus principals al·lergògens són:[107]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Alt a 6 (A. alternata)

Cla h 6 (C. herbarum)

Enolasa Citoplasma Sintesi de piruvat a partir de d-gliceraldehid-3-fosfat.[108]
Alt a 13 (A. alternata) Glutatio-S-transferasa Citoplasma Conjugació del glutatió reduït a un ampla nombre de exogen i endogen electrolits hidrofòbics.[109]
Alt a 14 (A. alternata) Manganès superòxid dismutasa Citoplasma Destrueix els radicals del superòxid.[110]

Pol·len

modifica
 
Bedoll un dels arbres més destacats en l'al·lèrgia al pol·len.

El pol·len és el gametòfit masculí de les plantes amb llavors. Quan aquest és transportat (ja sigui pel vent o per insectes, entre d'altres), si entra en contacte amb un pistil o con femella compatible, germina, produint un tub de pol·len que transfereix l'esperma que conté, als òvuls on es troba el gametòfit femení generant un fruit (amb llavors fecundades).[111] El pol·len que no arriba al seu destí pot quedar-se surant en l'atmosfera, o adherit a superfícies, propiciant un contacte directe amb les persones. El contingut d'aquest pol·len varia segons el clima, la geografia i la vegetació (d'arbres, de gramínies i d'una gran varietat de males herbes), i depenent dels seus components pot haver més o menys al·lergenicitat.[112] Com a resultat, un alt recompte de pol·len en general no sempre indica una elevada concentració del pol·len específic al qual cada persona és al·lèrgic.[113] Per poder realitzar aquest recompte de pol·len en l'aire i evitar riscos per a la població al·lèrgica, es realitzen cada any diversos estudis aerobiològics i investigacions al·lergologèniques, sent generalment possible pronosticar les possibilitats de trobar altes concentracions de pol·len al·lergogen en les diferents àrees.

 
Bet v 1, una de les proteïnes més al·lergògenes del bedoll, i de les més destacades en l'al·lèrgia al pol·len.

Concretament, l'al·lèrgia al pol·len té un impacte clínic notable a tot Europa, i hi ha una gran quantitat d'evidència que suggereix que la prevalença de reaccions al·lèrgiques respiratòries induïdes pel pol·len a Europa ha augmentat en les últimes dècades.[112] A més, s'ha vist que l'al·lèrgia al pol·len està estretament relacionada amb l'al·lèrgia a alguns aliments, ja que el 70% de les persones que pateixen al·lèrgia a fruits secs, cacauet, i algunes fruites i verdures també ho són al pol·len (en major mesura al pol·len de bedoll).[114] Concretament, els principals al·lergogens involucrats en aquest fenomen són Bet v 1 i Bet v 2, tots dos pertanyents al pol·len de bedoll.[115]

Quant als al·lergògens del pol·len, els de les gramínies són de moment els més freqüents i els excitadors més potents dels símptomes de l'al·lèrgia. Almenys un 40 per cent dels pacients que tenen hipersensibilitat de tipus I són al·lèrgics a algun o diversos dels al·lergògens de les gramínies.[116] Alguns dels al·lergògens més característics del pol·len són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Phl p 1 (Herba timothy) [3] Beta-expansina [117] Medi extracelular [118] És una proteïna clau en el procés de reproducció sexual d’aquesta gramínia[118]
Phl p 2 (Herba timothy) [3] - Medi extracelular [119] -
Phl p 4 (Herba timothy) [3] Enzima pont de Berberine [117] - Aquesta proteïna interacciona selectiva i no covalentment amb la forma oxidasa FAD (dinucleòtid de flavina-adenina); A més, també prosseeix activitat de oxidoreductasa[100]
Phl p 5 (Herba timothy) [3] - Medi extracelular [120] -
Phl p 12 (Herba timothy)[3] Bet v 2 (Bedoll) [114] Profilina [3] Citoesquelet de les cèl·lules [42] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l’actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l’actina, mentre que la millora a baixes concentracions [43]
Bet v 1 (Bedoll) [114] Proteïna relacionada amb la patogènesi, membre de la família PR-10 [121] Citoplasma cel·lular [122] És una proteïna transportadora d’esteroides [122]

Heura metzinosa

modifica
 
L'heura metzinosa (Toxicodendron radicans) és un arbust o una liana, típic en boscos d'Amèrica del Nord. Pot provocar una dermatitis amb el més mínim contacte.

L'heura metzinosa (Toxicodendron radicans, o Poison-Ivy en anglès) és una planta verinosa nativa d'Amèrica del Nord, que es caracteritza per la producció d’un oli especial anomenat urushiol.[123] Aquest compost, és present tant a arrels, tiges i fulles de la planta, i pot penetrar ràpidament per la pell i causar una dermatitis observable d'entre 24 a 72 hores després de l'exposició.[124]

Es creu que la reacció cutània que pot iniciar, deguda a la seva condició de compost orgànic, depèn del grau de saturació dels seus grups alquils. Diversos estudis indiquen que la presència d’almenys dos enllaços dobles en la molècula primària d'urushiol (químicament conegut com a catecol o 1,2-dihidroxibencè) li donen la condició d’al·lergogen.[125]

La transmissió d’aquest agent pot succeir per diferents vies: a) per contacte directe amb la planta; b) per contacte indirecte, amb algun objecte o cos que hagi estat en contacte prèviament amb la planta, o c) per contacte aeri amb el vapor generat per la crema de planta (l’urushiol pot ser inhalat i afectar les vies respiratòries, i derivar a símptomes al·lèrgics més perillosos).[124]

 
Estructura química del Urushiol. La presència de més d'un doble enllaç a la molècula, indica la seva al·lergenicitat

No tothom mostra al·lèrgia a la planta. Al voltant del 85 per cent de la població mostra els símptomes pertinents a la malaltia, però un 15 per cent de la població és resistent a qualsevol tipus de reacció. El fet de ser al·lèrgic a l’heura, fa més que probable que la persona també ho pugui ser cap a altres espècies vegetals, com ara el roure o el sumac verinós, perquè aquestes espècies també produeixen urushiol com a resina natural.[124]

Es recomana evitar el contacte amb aquests tipus de plantes i cobrir-se adequadament en zones boscoses per evitar l'exposició de la pell. Rascar l'erupció no en causa la dispersió, ja que no és contagiable, però pot complicar la curació de les ferides i causar una possible infecció. En cas d’entrar en contacte amb l’urushiol, es pot netejar la zona amb aigua, sabó i alcohol si escau; tot i que possiblement no eviti la reacció, segurament disminuirà els símptomes. Una vegada aquests apareguin, es pot aplicar loció de calamina o cortisona, o fins i tot compreses amb aigua per poder calmar la picor. Si les erupcions persisteixen, i hi ha altres símptomes com ara nàusees o falta de respiració, caldrà visitar un dermatòleg.[126]

Àcars

modifica

Els àcars són uns animals pertanyents a la classe Arachnida i que actualment estan associats a una activació de la hipersensitivitat tipus I (amb rinitis i símptomes respiratoris). Aquest fenomen es produeix perquè s'alimenten de pell i pèls que queden en el llit; allà es on s'acumula el al·lergen i es produeixen aquestes respostes de hipersensitivitat en individus sensibles.[cal citació]

La humitat, temperatura i regió geogràfica tenen un paper molt important en la presència d'aquests animals (entre 18-24 °C i la humitat segons l'espècie, més de 70 per cent o inclús inferior al 50 per cent). Entre un 1 i un 2 per cent de la població mundial es al·lèrgica al àcars, tot i que aquest percentatge pot ser major en països desenvolupats. Aquests resultats demostren que la al·lèrgia als àcars es una qüestió d'etnicitat, condicions socioeconòmiques, variacions geogràfiques i inclús el paradigma diagnòstic que s'adopti.[127]

Els principals individus responsables d'aquestes reaccions al·lèrgiques son de la familia Pyroglyphidae, especialment Dermatophagoides pteronyssinus, D. farinae i Euroglyphus maynei.[128] D'aquests organismes els principals al·lergògens són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Der f 1 (D. farinae)

Der p 1 (D. pteronyssinus)

Eur m 1 (E. maynei)[129]

Cisteïna proteasa Intestí mitjà i pèl·lets fecals Es una tiol proteasa encarregada de la activació del zimogens del tracte digestiu.[130]
Der f 2 (D. farinae)

Der p 2 (D. pteronyssinus)

Eur m 2 (E. maynei)[131]

Familia NPC2 - No se sap exactament, però es pensa que esta relacionada amb la defensa innata contra els bacteris.[132]
Der f 3 (D. farinae)

Der p 3 (D. pteronyssinus)

Eur m 3 (E. maynei)[133]

Tripsina Intestí i pèl·lets fecals Es una proteasa del intestí encarregada del desenvolupar la degradació del aliments del animal.[134]
Der f 4 (D. farinae)

Der p 4 (D. pteronussinus)

Eur m 4 (E. maynei)[135]

α-amilasa Intestí i pèl·lets fecals Es una altra proteïna digestiva encarregada de la ruptura de enllaços de polisacàrids.[136]
Der f 14 (D. farinae)

Der p 14 (D. pteronussinus)

Eur m 14 (E. maynei)[137]

Apolipoforina - Proteïna encarregada del transport de lípids.[138]


Marisc

modifica

L’al·lèrgia al marisc es una resposta immunitària anormal cap a determinades proteïnes contingudes en certs animals marins, com ara ostres, crancs, gambes, escamarlans o llagostes. Per tant, com és una afecció dirigida contra uns determinats pèptids, és possible que algunes persones només tinguin al·lèrgia contra determinats tipus de marisc (com ara els crustacis o els mol·luscs), i d'altres en mostrin una al·lèrgia total, i hagin d’evitar-ne qualsevol tipus.[139]

 
Podem trobar marisc de totes les característiques, com Pecten maximus, una Petxina de pelegrí predominant al Empordà català

Els símptomes poden variar, però solen ser els típics expressats en al·lèrgies alimentaries: dermatitis atòpica, dolor abdominal i nàusees, sil·labacions, secrecions nasals, etc. També poden provocar reaccions anafilàctiques, i constituir un perill mortal per a la persona si no rep assistència medica urgent. Normalment, els efectes s'expressen entre un minut i una hora després d'ingerir l’aliment en qüestió.[140]

És molt més probable patir aquesta patologia si es pateix una condició de multial·lèrgia, i també es més normal de desenvolupar-se en adults, tot i que també es pot manifestar en edats més precoces.[141]

La millor manera de prevenir els efectes d’aquesta al·lèrgia, es evitar el major contacte possible amb productes que continguin marisc, ja a que fins i tot petites traces poden provocar reaccions greus. Com a mesures de prevenció s'aconsella: a) comprovar els etiquetatges per evitar contingut o possibles contaminacions per traces en altres aliments; b) quan es menja fora de casa, evitar llocs centrats en aquest tipus de productes, o que no mostrin un mètode de treball estrictament separat de mariscs; i mantenir les distàncies tot evitant llocs on el marisc sigui cuinat i processat, ja que hi ha persones que poden manifestar símptomes amb només el contacte o la inhalació de vapor.[141]

Els principals al·lergògens presents en el marisc són (és probable que un mateix pèptid estigui present en més d'un organisme, tot i que rebi una nomenclatura classificatòria diferent):[142][143]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Hom a 1 (llagosta)

Cha f 1 (cranc)[144]

Tropomiosina Majoritàriament en cèl·lules musculars[145] Intervé en el procés de contracció muscular, entre d'altres processos.[145]

És l'al·lergògen principal en el marisc.

Cra c 2 (Gamba)

Pro c 2 (Cranc)[146]

Arginina quinasa Present en totes les cèl·lules[147] Participa en el metabolisme biosintetic de la prolina i arginina a partir

de glutamat[147]

Hom a 3 (llagosta)

Lit v 3 (gamba) [148]

Miosina Majoritàriament en cèl·lules musculars[149] Actua com a proteïna motora en moltes cèl·lules i intervé en el procés

de contracció muscular[149]

Arc s 8 (decàpodes)

Scy p 8 (cranc)

Cra c 8 (gamba)[150]

Triosafosfat isomerasa Present en totes les cèl·lules[151] És un important enzim del procés de glicòlisi, per tant intervé

en l'obtenció energia per a posteriors síntesis anabòliques[151]

Soja

modifica
 
Beinas de la planta de soja.

L'al·lèrgia de soja és una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents en la infància; aproximadament el 0,4% dels nens són al·lèrgics, cosa que fa que aquesta al·lèrgia sigui gairebé tan comuna com l'al·lèrgia al cacauet. La soja és una de les alternatives vegetarianes popular a les carns, i molts aliments processats contenen soja. Per tant, evitar la soja és un gran repte per als pacients que porten aquest tipus d'alimentació.

La soja també és una font important de nutrició per als nadons amb al·lèrgia a la llet, el que fa que el coneixement de la història natural de l'al·lèrgia a la soja sigui especialment important per a aquesta població.[152] A més queda confirmat pel Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria que la llet de soja és un aliment segur per a nadons i nens petits amb al·lèrgia a la llet (com en produir al·lèrgia els símptomes eren pràcticament com els de la llet es pensava que potser hi havia relació entre les dues al·lèrgies i es van fer molts assajos que el van acabar desmentint).[153]

Quant als al·lergogens de la soja, s'han identificat almenys 16 potencials, però es desconeix la seva importància clínica relativa. D'aquests, 8 estan catalogats i estudiats pel que fa a la seva alergenicitat:[154]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Gly m 1 Proteïna hidrofòbica de la soja [155] - -
Gly m 2 Defensines [155] Matriu lipòfila de les cèl·lules[49] Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [50]
Gly m 3 Profilina [3] Citoesquelet de les cèl·lules [42] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [43]
Gly m 4 Proteïna relacionada amb la patogènesi, membre de la família PR-10 [121] Citoplasma cel·lular [122] És una proteïna transportadora d'esteroides [122]
Gly m 5 Beta-conglicina.Vicilina. Globulina 7S [35] Ubicat a la fracció proteica de la soja [36] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [37][38]
Gly m 6 Glicinina.Globulina 11S [155] Aquesta proteïna es troba en les llavors[41] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [37][38]
Gly m 7 Proteïna biotinilada de llavors [155] - -
Gly m 8 [155] Albúmina 2S[39] Ubicat a la fracció de la soja [36] La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [40]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «al·lergogen». #Termedelasetmana. TERMCAT. [Consulta: 24 abril 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 #. «WHO/IUIS Allergen Nomenclature Home Page» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Localization, release and bioavailability of pollen allergens: the influence of environmental factors» (en anglès). Current Opinion in Immunology, 13, 6, 01-12-2001, pàg. 709–715. DOI: 10.1016/S0952-7915(01)00283-7. ISSN: 0952-7915.
  4. ↑ «Stanford Children's Health». [Consulta: 7 octubre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Information on Cat Allergies» (en anglès). WebMD.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «How Pets and Allergies Can Go Hand in Paw» (en anglès). WebMD.
  7. ↑ Ohman, J. L.; Lowell, F. C.; Bloch, K. J.; Kendall, S. «Allergens of mammalian origin V. Properties of extracts derived from the domestic cat». Clinical Allergy, 6, 5, 9-1976, pàg. 419–428. ISSN: 0009-9090. PMID: 824067.
  8. ↑ «Cat skin as an important source of Fel d I allergen» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 86, 4, 01-10-1990, pàg. 462–465. DOI: 10.1016/S0091-6749(05)80200-3. ISSN: 0091-6749.
  9. ↑ Schou, C.; Svendsen, U. G.; Løwenstein, H. «Purification and characterization of the major dog allergen, Can f I». Clinical and Experimental Allergy: Journal of the British Society for Allergy and Clinical Immunology, 21, 3, 5-1991, pàg. 321–328. ISSN: 0954-7894. PMID: 1863894.
  10. ↑ 10,0 10,1 «All About Dog Allergies» (en anglès). WebMD.
  11. ↑ «ESTRUCTURA | Instituto de Estudios del Huevo» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 novembre 2018].
  12. ↑ Caubet, Jean-Christoph; Wang, Julie «Current understanding of egg allergy». Pediatric clinics of North America, 58, 2, 01-04-2011, pàg. 427–443. DOI: 10.1016/j.pcl.2011.02.014. ISSN: 0031-3955. PMC: PMC3069662. PMID: 21453811.
  13. ↑ «Egg allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  14. ↑ «Egg Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  16. ↑ 16,0 16,1 Järvinen, K.-M.; Beyer, K.; Vila, L.; Bardina, L.; Mishoe, M. «Specificity of IgE antibodies to sequential epitopes of hen's egg ovomucoid as a marker for persistence of egg allergy» (en anglès). Allergy, 62, 7, 15-06-2007, pàg. 758–765. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01332.x. ISSN: 0105-4538.
  17. ↑ «Ovomucoid precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  18. ↑ Hoffman, D. R. «Immunochemical identification of the allergens in egg white». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 71, 5, 5-1983, pàg. 481–486. ISSN: 0091-6749. PMID: 6601671.
  19. ↑ Gettins, Peter G. W. «Serpin Structure, Mechanism, and Function» (en anglès). Chemical Reviews, 102, 12, 12-2002, pàg. 4751–4804. DOI: 10.1021/cr010170+. ISSN: 0009-2665.
  20. ↑ «Fordras S.A. Nutraceutical Ingredients, Functional Food, Pharmaceutical API And Culture Media : Ovotransferrin». [Consulta: 7 octubre 2018].
  21. ↑ «Ovotransferrin precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  22. ↑ 22,0 22,1 Schenetti, Matteo. «EPS - LISOZIMA Y CONALBÚMINA» (en castellà). [Consulta: 7 octubre 2018].
  23. ↑ «LYZ - Lysozyme C precursor - Gallus gallus (Chicken) - LYZ gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  24. ↑ «Lactose Intolerance - Cause, Symptoms, Diagnosis, Treatment» (en anglès). WebMD.
  25. ↑ «Lactose Intolerance vs. Dairy Allergy» (en anglès). WebMD.
  26. ↑ Bernard, H.; Créminon, C.; Yvon, M.; Wal, J. M. «Specificity of the human IgE response to the different purified caseins in allergy to cow's milk proteins». International Archives of Allergy and Immunology, 115, 3, 3-1998, pàg. 235–244. DOI: 10.1159/000023906. ISSN: 1018-2438. PMID: 9531166.
  27. ↑ 27,0 27,1 «CSN1S1 - Alpha-S1-casein precursor - Bos taurus (Bovine) - CSN1S1 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  28. ↑ 28,0 28,1 «WAP - Whey acidic protein - Camelus dromedarius (Dromedary) - WAP gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  29. ↑ «Milk allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  30. ↑ «Milk & Dairy Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 DE Jong; Van Zijverden; Spanhaak; Koppelman; Pellegrom «Identification and partial characterization of multiple major allergens in peanut proteins» (en anglès). Clinical <html_ent glyph="@amp;" ascii="&"/> Experimental Allergy, 28, 6, 6-1998, pàg. 743–751. DOI: 10.1046/j.1365-2222.1998.00301.x. ISSN: 0954-7894.
  32. ↑ Kleber-Janke, Tamara; Crameri, Reto; Appenzeller, Ulrich; Schlaak, Max; Becker, Wolf-Meinhard «Selective Cloning of Peanut Allergens, Including Profilin and 2S Albumins, by Phage Display Technology» (en anglès). International Archives of Allergy and Immunology, 119, 4, 1999, pàg. 265–274. DOI: 10.1159/000024203. ISSN: 1018-2438.
  33. ↑ 33,0 33,1 «Peanut Allergy | Food Allergy Research & Education» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-09-18. [Consulta: 7 octubre 2018].
  34. ↑ 34,00 34,01 34,02 34,03 34,04 34,05 34,06 34,07 34,08 34,09 34,10 34,11 34,12 34,13 34,14 34,15 34,16 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  35. ↑ 35,0 35,1 Bush, Robert K.; Taylor, Steve L.; Nordlee, Julie A. «Peanut Sensitivity» (en anglès). Allergy and Asthma Proceedings, 10, 4, 01-07-1989, pàg. 261–264. DOI: 10.2500/108854189778959975. ISSN: 1088-5412.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 TAYLOR, S; BUSSE, W; SACHS, M; PARKER, J; YUNGINGER, J «Peanut oil is not allergenic to peanut-sensitive individuals». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 68, 5, 11-1981, pàg. 372–375. DOI: 10.1016/0091-6749(81)90135-4. ISSN: 0091-6749.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 «Allergen Ara h 1, clone P17 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 «Arah4 - Glycinin - Arachis hypogaea (Peanut) - Arah4 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  39. ↑ 39,0 39,1 #. «Ara h 2 Allergen Details» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2018].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Conglutin-7 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 «Arah3 - Glycinin - Arachis hypogaea (Peanut) - Arah3 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 «UniProt» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 «Ara h 5 - Profilin - Arachis hypogaea (Peanut) - Ara h 5 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Ara h 8 allergen - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 «Non-specific lipid-transfer protein - Juglans regia (English walnut)» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  46. ↑ 46,0 46,1 «Non-specific lipid-transfer protein - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  47. ↑ «Oleosin 17.8 - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  48. ↑ Hsieh, Kai; Huang, Anthony H.C. «Lipid-rich tapetosomes in Brassica tapetum are composed of oleosin-coated oil droplets and vesicles, both assembled in and then detached from the endoplasmic reticulum» (en anglès). The Plant Journal, 43, 6, 16-08-2005, pàg. 889–899. DOI: 10.1111/j.1365-313x.2005.02502.x. ISSN: 0960-7412.
  49. ↑ 49,0 49,1 Petersen, Arnd; Kull, Skadi; Rennert, Sandra; Becker, Wolf-Meinhard; Krause, Susanne «Peanut defensins: Novel allergens isolated from lipophilic peanut extract». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 136, 5, 11-2015, pàg. 1295–1301.e1–5. DOI: 10.1016/j.jaci.2015.04.010. ISSN: 1097-6825. PMID: 26037551.
  50. ↑ 50,0 50,1 Stotz, Henrik U; Thomson, James G; Wang, Yueju «Plant defensins». Plant Signaling & Behavior, 4, 11, 11-2009, pàg. 1010–1012. ISSN: 1559-2316. PMC: PMC2819505. PMID: 20009545.
  51. ↑ «Alergia a los frutos secos y a los cacahuetes» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2018].
  52. ↑ «Peanut and tree nut allergy : Current Opinion in Pediatrics» (en anglès). LWW.
  53. ↑ Teuber, Suzanne S.; Comstock, Sarah S.; Sathe, Shridhar K.; Roux, Kenneth H. «Tree nut allergy» (en anglès). Current Allergy and Asthma Reports, 3, 1, 1-2003, pàg. 54–61. DOI: 10.1007/s11882-003-0013-x. ISSN: 1529-7322.
  54. ↑ «Alergia a los frutos secos y a los cacahuetes» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2018].
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 55,4 Roux, Kenneth H.; Teuber, Suzanne S.; Sathe, Shridhar K. «Tree Nut Allergens» (en anglès). International Archives of Allergy and Immunology, 131, 4, 2003, pàg. 234–244. DOI: 10.1159/000072135. ISSN: 1018-2438.
  56. ↑ Lüttkopf, D.; Müller, U.; Skov, P.S.; Ballmer-Weber, B.K.; Wüthrich, B. «Comparison of four variants of a major allergen in hazelnut (Corylus avellana) Cor a 1.04 with the major hazel pollen allergen Cor a 1.01». Molecular Immunology, 38, 7, 1-2002, pàg. 515–525. DOI: 10.1016/s0161-5890(01)00087-6. ISSN: 0161-5890.
  57. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  58. ↑ 58,0 58,1 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  59. ↑ 59,0 59,1 Beyer, Kirsten; Grishina, Galina; Bardina, Ludmilla; Grishin, Alexander; Sampson, Hugh A. «Identification of an 11S globulin as a major hazelnut food allergen in hazelnut-induced systemic reactions». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 110, 3, 9-2002, pàg. 517–523. DOI: 10.1067/mai.2002.127434. ISSN: 0091-6749.
  60. ↑ Teuber, S.S.; Peterson, W.R.; Uratsu, S.; Dandekar, A.; Roux, K.H. «Identification and cloning of Jug r 4, a major food allergen from english walnut belonging to the legumin group». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 111, 2, 2-2003, pàg. S248. DOI: 10.1016/s0091-6749(03)80879-5. ISSN: 0091-6749.
  61. ↑ Wang, Fang; Robotham, Jason M.; Teuber, Suzanne S.; Sathe, Shridhar K.; Roux, Kenneth H. «Ana o 2, a Major Cashew (Anacardium occidentale L.) Nut Allergen of the Legumin Family». International Archives of Allergy and Immunology, 132, 1, 2003, pàg. 27-39. DOI: 10.1159/000073262. ISSN: 1018-2438.
  62. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  63. ↑ 63,0 63,1 Teuber, Suzanne S.; Jarvis, Koren C.; Dandekar, Abhaya M.; Peterson, W.Rich; Ansari, Aftab A. «Identification and cloning of a complementary DNA encoding a vicilin-like proprotein, Jug r 2, from English walnut kernel (Juglans regia), a major food allergen☆☆☆★★★». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 104, 6, 12-1999, pàg. 1311–1320. DOI: 10.1016/s0091-6749(99)70029-1. ISSN: 0091-6749.
  64. ↑ Wang, Fang; Robotham, Jason M.; Teuber, Suzanne S.; Tawde, Pallavi; Sathe, Shridhar K. «Ana o 1, a cashew (Anacardium occidental) allergen of the vicilin seed storage protein family». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 110, 1, 7-2002, pàg. 160–166. DOI: 10.1067/mai.2002.125208. ISSN: 0091-6749.
  65. ↑ «Identification and cloning of a complementary DNA encoding a vicilin-like proprotein, Jug r 2, from English walnut kernel (Juglans regia), a major food allergen» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 104, 6, 01-12-1999, pàg. 1311–1320. DOI: 10.1016/S0091-6749(99)70029-1. ISSN: 0091-6749.
  66. ↑ Altenbach, Susan B.; Pearson, Karen W.; Leung, Filomena W.; Sun, Samuel S. M. «Cloning and sequence analysis of a cDNA encoding a Brazil nut protein exceptionally rich in methionine». Plant Molecular Biology, 8, 3, 1987, pàg. 239–250. DOI: 10.1007/bf00015032. ISSN: 0167-4412.
  67. ↑ Ebisawa, Motohiro. Food-induced Anaphylaxis and Food Associated Exercise-induced Anaphylaxis. Elsevier, 2012, p. 113–127. ISBN 9781437719925. 
  68. ↑ Teuber, Suzanne S.; Dandekar, Abhaya M.; Peterson, W.Richard; Sellers, Claudia L. «Cloning and sequencing of a gene encoding a 2S albumin seed storage protein precursor from English walnut (Juglans regia), a major food allergen☆☆☆★★★». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 101, 6, 6-1998, pàg. 807–814. DOI: 10.1016/s0091-6749(98)70308-2. ISSN: 0091-6749.
  69. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  70. ↑ Sámi, László; Pusztahelyi, Tünde; Emri, Tamás; Varecza, Zoltán; Fekete, Andrea «Autolysis and aging of Penicillium chrysogenum cultures under carbon starvation: Chitinase production and antifungal effect of allosamidin.» (en anglès). The Journal of General and Applied Microbiology, 47, 4, 2001, pàg. 201–211. DOI: 10.2323/jgam.47.201. ISSN: 0022-1260.
  71. ↑ Akaki, Chikako; Duke, Gary E. «<387::aid-jez8>3.0.co;2-w Apparent chitin digestibilities in the Eastern screech owl (Otus asio) and the American kestrel (Falco sparverius)». Journal of Experimental Zoology, 283, 4-5, 01-03-1999, pàg. 387–393. DOI: 10.1002/(sici)1097-010x(19990301/01)283:4/5<387::aid-jez8>3.0.co;2-w. ISSN: 0022-104X.
  72. ↑ Gutowska, Magdalena A.; Drazen, Jeffrey C.; Robison, Bruce H. «Digestive chitinolytic activity in marine fishes of Monterey Bay, California». Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology, 139, 3, 11-2004, pàg. 351–358. DOI: 10.1016/j.cbpb.2004.09.020. ISSN: 1095-6433.
  73. ↑ Hamid, Rifat; Khan, Minhaj A.; Ahmad, Mahboob; Ahmad, Malik Mobeen; Abdin, Malik Zainul «Chitinases: An update». Journal of Pharmacy & Bioallied Sciences, 5, 1, 2013, pàg. 21–29. DOI: 10.4103/0975-7406.106559. ISSN: 0976-4879. PMC: PMC3612335. PMID: 23559820.
  74. ↑ Micozzi, Sarah; Infante, Sonsoles; Fuentes-Aparicio, Victoria; Álvarez-Perea, Alberto; Zapatero, Lydia «Celiac Disease and Wheat Allergy: A Growing Association?» (en anglès). International Archives of Allergy and Immunology, 176, 3-4, 2018, pàg. 280–282. DOI: 10.1159/000489305. ISSN: 1018-2438.
  75. ↑ Battais, F.; Richard, C.; Jacquenet, S.; Denery-Papini, S.; Moneret-Vautrin, D. A. «Wheat grain allergies: an update on wheat allergens». European Annals of Allergy and Clinical Immunology, 40, 3, 11-2008, pàg. 67–76. ISSN: 1764-1489. PMID: 19334370.
  76. ↑ #. «Tri a 33 Allergen Details» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  77. ↑ «Serpin-Z2A - Triticum aestivum (Wheat)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  78. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  79. ↑ «Alpha-amylase/trypsin inhibitor CM3 precursor - Triticum aestivum (Wheat)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  80. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  81. ↑ «gliaA5 - Alpha/beta gliadin - Triticum aestivum (Wheat) - gliaA5 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  82. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  83. ↑ «GLU-1D-1D - Glutenin, high molecular weight subunit DX5 precursor - Triticum aestivum (Wheat) - GLU-1D-1D gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  84. ↑ Bilo, B. M.; Rueff, F.; Mosbech, H.; Bonifazi, F.; Oude-Elberink, J. N. G. «Diagnosis of Hymenoptera venom allergy» (en anglès). Allergy, 60, 11, 11-2005, pàg. 1339–1349. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2005.00963.x. ISSN: 0105-4538.
  85. ↑ Golden, David B.K. «INSECT STING ANAPHYLAXIS». Immunology and allergy clinics of North America, 27, 2, 5-2007, pàg. 261–vii. DOI: 10.1016/j.iac.2007.03.008. ISSN: 0889-8561. PMC: PMC1961691. PMID: 17493502.
  86. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  87. ↑ KING, T; LU, G «Hornet venom allergen antigen 5, Dol m 5: Its T-cell epitopes in mice and its antigenic cross-reactivity with a mammalian testis protein». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 99, 5, 5-1997, pàg. 630–639. DOI: 10.1016/s0091-6749(97)70025-3. ISSN: 0091-6749.
  88. ↑ «Phospholipase A1 2 - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  89. ↑ «Hyaluronidase - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  90. ↑ 90,0 90,1 Lima, P. R. de; Brochetto-Braga, M. R. «Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera». Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases, 9, 2, 12-2002, pàg. 149–162. DOI: 10.1590/S1678-91992003000200002. ISSN: 1678-9199.
  91. ↑ Sukprasert, S.; Uawonggul, N.; Jamjanya, T.; Thammasirirak, S.; Daduang, J. «Characterization of the allergen Sol gem 2 from the fire ant venom, Solenopsis geminata». Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases, 18, 3, 12-2011, pàg. 325–334. DOI: 10.1590/S1678-91992012000300010. ISSN: 1678-9199.
  92. ↑ Bittner, C.; Velasco Garrido, Marcial; Krach, L. H.; Harth, V. Content of Asthmagen Natural Rubber Latex Allergens in Commercial Disposable Gloves (en anglès). Boston, MA: Springer US, 2016. DOI 10.1007/5584_2016_241. 
  93. ↑ Rougé, Pierre; Culerrier, Raphaël; Campistron, Marion; Granier, Claude; Bienvenu, Françoise «Allergenicity of Hev b 13, a major esterase allergen in natural rubber latex (Hevea brasiliensis) allergy, does not only depend on its carbohydrate moiety». Molecular Immunology, 47, 4, 1-2010, pàg. 871–877. DOI: 10.1016/j.molimm.2009.10.027. ISSN: 0161-5890.
  94. ↑ «Rubber elongation factor protein - Hevea brasiliensis (Para rubber tree)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  95. ↑ «SRPP - Small rubber particle protein - Hevea brasiliensis (Para rubber tree) - SRPP gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  96. ↑ 96,0 96,1 96,2 «Latex Allergens». Arxivat de l'original el 2018-12-07. [Consulta: 27 novembre 2018].
  97. ↑ Gidrol, X.; Chrestin, H.; Tan, H. L.; Kush, A. «Hevein, a lectin-like protein from Hevea brasiliensis (rubber tree) is involved in the coagulation of latex». The Journal of Biological Chemistry, 269, 12, 25-03-1994, pàg. 9278–9283. ISSN: 0021-9258. PMID: 8132664.
  98. ↑ Broekaert, I.; Lee, H. I.; Kush, A.; Chua, N. H.; Raikhel, N. «Wound-induced accumulation of mRNA containing a hevein sequence in laticifers of rubber tree (Hevea brasiliensis)». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 87, 19, 10-1990, pàg. 7633–7637. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC54802. PMID: 2217194.
  99. ↑ «Profilin-1 - Hevea brasiliensis (Para rubber tree)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  100. ↑ 100,0 100,1 «HGN1 - Glucan endo-1,3-beta-glucosidase, basic vacuolar isoform precursor - Hevea brasiliensis (Para rubber tree) - HGN1 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  101. ↑ Wagner, Birgit; Buck, Dietke; Hafner, Christine; Sowka, Slawomir; Niggemann, Bodo «Hev b 7 is a Hevea brasiliensis protein associated with latex allergy in children with spina bifida». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 108, 4, 10-2001, pàg. 621–627. DOI: 10.1067/mai.2001.118289. ISSN: 0091-6749.
  102. ↑ «SODA - Superoxide dismutase [Mn, mitochondrial precursor - Hevea brasiliensis (Para rubber tree) - SODA gene & protein]» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  103. ↑ 103,0 103,1 Beezhold, Donald H.; Hickey, Vicky L.; Kostyal, David A.; Puhl, Henry; Zuidmeer, Laurian «Lipid transfer protein from Hevea brasiliensis (Hev b 12), a cross-reactive latex protein». Annals of Allergy, Asthma & Immunology, 90, 4, 4-2003, pàg. 439–445. DOI: 10.1016/s1081-1206(10)61830-3. ISSN: 1081-1206.
  104. ↑ «Esterase precursor - Hevea brasiliensis (Para rubber tree)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  105. ↑ «Hevamine - Hevea brasiliensis (Para rubber tree)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  106. ↑ «spi - Serine protease inhibitor - Hevea brasiliensis (Para rubber tree) - spi gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  107. ↑ Twaroch, Teresa E.; Curin, Mirela; Valenta, Rudolf; Swoboda, Ines «Mold allergens in respiratory allergy: from structure to therapy». Allergy, Asthma & Immunology Research, 7, 3, 5-2015, pàg. 205–220. DOI: 10.4168/aair.2015.7.3.205. ISSN: 2092-7355. PMC: PMC4397360. PMID: 25840710.
  108. ↑ «ENO - Enolase - Alternaria alternata (Alternaria rot fungus) - ENO gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  109. ↑ «Glutathione-S-transferase - Alternaria alternata (Alternaria rot fungus)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  110. ↑ «Superoxide dismutase [Mn, mitochondrial - Alternaria alternata (Alternaria rot fungus)]» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  111. ↑ Corporation., Encyclopaedia Britannica Educational. «Insect pollination.», 1990. [Consulta: 28 novembre 2018].
  112. ↑ 112,0 112,1 D?Amato, G.; Cecchi, L.; Bonini, S.; Nunes, C.; Annesi-Maesano, I. «Allergenic pollen and pollen allergy in Europe» (en anglès). Allergy, 62, 9, 9-2007, pàg. 976–990. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01393.x. ISSN: 0105-4538.
  113. ↑ «Pollen Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 13-01-2015.
  114. ↑ 114,0 114,1 114,2 Eriksson, Nils E.; Formgren, Hans; Svenonius, Eivor «Food Hypersensitivity in Patients with Pollen Allergy» (en anglès). Allergy, 37, 6, 8-1982, pàg. 437–443. DOI: 10.1111/j.1398-9995.1982.tb02323.x. ISSN: 0105-4538.
  115. ↑ «Identification of allergens in fruits and vegetables: IgE cross-reactivities with the important birch pollen allergens Bet v 1 and Bet v 2 (birch profilin)» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 95, 5, 01-05-1995, pàg. 962–969. DOI: 10.1016/S0091-6749(95)70096-X. ISSN: 0091-6749.
  116. ↑ «IgE antibodies to recombinant pollen allergens (Phl p 1, Phl p 2, Phl p 5, and Bet v 2) account for a high percentage of grass pollen–specific IgE» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 101, 2, 01-02-1998, pàg. 258–264. DOI: 10.1016/S0091-6749(98)70391-4. ISSN: 0091-6749.
  117. ↑ 117,0 117,1 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  118. ↑ 118,0 118,1 «PHLPI - Pollen allergen Phl p 1 precursor - Phleum pratense (Common timothy) - PHLPI gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  119. ↑ «PHLPII - Pollen allergen Phl p 2 precursor - Phleum pratense (Common timothy) - PHLPII gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  120. ↑ «Pollen allergen Phl p 5.0101 precursor - Phleum pratense (Common timothy)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  121. ↑ 121,0 121,1 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  122. ↑ 122,0 122,1 122,2 122,3 «BETV1D - Major pollen allergen Bet v 1-D/H - Betula pendula (European white birch) - BETV1D gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  123. ↑ G., Barceloux, Donald. Medical toxicology of natural substances : foods, fungi, medicinal herbs, plants, and venomous animals (en anglès). Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, 2008. ISBN 9780471727613. 
  124. ↑ 124,0 124,1 124,2 «The Basics of Poison Ivy, Oak, & Sumac» (en anglès). WebMD.
  125. ↑ G., Crosby, Donald. The poisoned weed : plants toxic to skin (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2004. ISBN 9780198035428. 
  126. ↑ «Poison Ivy Allergy: What You Need to Know» (en anglès). Allergic Living, 13-06-2012.
  127. ↑ Fassio, Filippo; Guagnini, Fabio «House dust mite-related respiratory allergies and probiotics: a narrative review» (en anglès). Clinical and Molecular Allergy, 16, 1, 19-06-2018. DOI: 10.1186/s12948-018-0092-9. ISSN: 1476-7961. PMC: PMC6006752. PMID: 29946225.
  128. ↑ Fernández-Caldas, Enrique; Calvo, Víctor Iraola «Mite allergens» (en anglès). Current Allergy and Asthma Reports, 5, 5, 9-2005, pàg. 402–410. DOI: 10.1007/s11882-005-0014-z. ISSN: 1529-7322.
  129. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  130. ↑ Herman, Julie; Thelen, Nicolas; Smargiasso, Nicolas; Mailleux, Anne-Catherine; Luxen, André «Der p 1 is the primary activator of Der p 3, Der p 6 and Der p 9 the proteolytic allergens produced by the house dust mite Dermatophagoides pteronyssinus». Biochimica Et Biophysica Acta, 1840, 3, 3-2014, pàg. 1117–1124. DOI: 10.1016/j.bbagen.2013.11.017. ISSN: 0006-3002. PMID: 24291687.
  131. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  132. ↑ Ichikawa, S.; Hatanaka, H.; Yuuki, T.; Iwamoto, N.; Kojima, S. «Solution structure of Der f 2, the major mite allergen for atopic diseases». The Journal of Biological Chemistry, 273, 1, 02-01-1998, pàg. 356–360. ISSN: 0021-9258. PMID: 9417088.
  133. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  134. ↑ Herman, Julie; Thelen, Nicolas; Smargiasso, Nicolas; Mailleux, Anne-Catherine; Luxen, André «Der p 1 is the primary activator of Der p 3, Der p 6 and Der p 9 the proteolytic allergens produced by the house dust mite Dermatophagoides pteronyssinus». Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - General Subjects, 1840, 3, 3-2014, pàg. 1117–1124. DOI: 10.1016/j.bbagen.2013.11.017. ISSN: 0304-4165.
  135. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  136. ↑ «group 4 allergen - Alpha-amylase - Dermatophagoides pteronyssinus (European house dust mite) - group 4 allergen gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  137. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  138. ↑ «High molecular weight allergen M-177 - Euroglyphus maynei (Mayne's house dust mite)» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].
  139. ↑ «Standford Children's Health - Shellfish Allergy Diet for Children» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  140. ↑ «Shellfish Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  141. ↑ 141,0 141,1 «Shellfish allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  142. ↑ Abdel Rahman, Anas M.; J., Robert; F., Mohamed; L., Andreas. Characterization of Seafood Proteins Causing Allergic Diseases (en anglès). InTech, 2012-03-14. DOI 10.5772/25316. ISBN 9789535102274. 
  143. ↑ Lopata, Andreas L.; Kleine-Tebbe, Jörg; Kamath, Sandip D. «Allergens and molecular diagnostics of shellfish allergy». Allergo Journal International, 25, 7, 2016, pàg. 210–218. DOI: 10.1007/s40629-016-0124-2. ISSN: 2197-0378. PMC: PMC5306157. PMID: 28239537.
  144. ↑ #. «Tropomyosin - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  145. ↑ 145,0 145,1 «TM1 - Tropomyosin - Homarus americanus (American lobster) - TM1 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  146. ↑ #. «Arginine Kinase - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  147. ↑ 147,0 147,1 Morrison, J. F.; Griffiths, D. E.; Ennor, A. H. «The purification and properties of arginine phosphokinase». Biochemical Journal, 65, 1, 1-1957, pàg. 143–153. ISSN: 0264-6021. PMC: PMC1199841. PMID: 13403885.
  148. ↑ #. «Myosin - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  149. ↑ 149,0 149,1 Lodish, Harvey; Berk, Arnold; Zipursky, S. Lawrence; Matsudaira, Paul; Baltimore, David «Myosin: The Actin Motor Protein» (en anglès). Molecular Cell Biology. 4th edition, 2000.
  150. ↑ #. «Triophospate Isomerase - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  151. ↑ 151,0 151,1 Orosz, Ferenc; Oláh, Judit; Ovádi, Judit «Triosephosphate isomerase deficiency: Facts and doubts» (en anglès). IUBMB Life, 58, 12, 12-2006, pàg. 703–715. DOI: 10.1080/15216540601115960. ISSN: 1521-6543.
  152. ↑ «The natural history of soy allergy» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 125, 3, 01-03-2010, pàg. 683–686. DOI: 10.1016/j.jaci.2009.12.994. ISSN: 0091-6749.
  153. ↑ «Soy allergy in infants and children with IgE-associated cow’s milk allergy» (en anglès). The Journal of Pediatrics, 134, 5, 01-05-1999, pàg. 614–622. DOI: 10.1016/S0022-3476(99)70249-0. ISSN: 0022-3476.
  154. ↑ Cordle, Christopher T. «Soy Protein Allergy: Incidence and Relative Severity» (en anglès). The Journal of Nutrition, 134, 5, 5-2004, pàg. 1213S–1219S. DOI: 10.1093/jn/134.5.1213S. ISSN: 0022-3166.
  155. ↑ 155,0 155,1 155,2 155,3 155,4 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 29 novembre 2018].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al·lergogen&oldid=35239915»