Muralla Serviana
Les Muralles Servianas (a llatí: Murus Servii Tullii ) eren una barrera defensiva construïda al voltant de les ciutat de Roma al principi del segle IV aC Les murallas tenia una amplada de de 3,6 metres i una longitud d'uns 11 quilòmetres, amb més d'una dotzena de portes.
El nom feia honor al Rei de Roma, Servi Tuli. Encara que el traçat sembla datar del segle VI aC, les restes actuals que es conserven daten del període final de la República Romana, com a prevenció després del saqueig de Roma posterior a la batalla d'Alia durant la primera invasió gala de la península italiana. Els gals, segons sembla, van tenir un fàcil accés a la ciutat, possiblement perquè els etruscs els van obligar a desmantellar les defenses que mantenien.
Estructura i història
Les muralles van ser construïdes amb grans blocs de pedra tosca. Algunes seccions incorporaven una profunda fossa per augmentar la defensa. A la part nord es combinava amb rampes defensives de terra, el que permetia incrementar el gruix del mur i, als defensors, tenir a l'interior una plataforma per rebutjar qualsevol atac. El conjunt tenia armes defensives importants, incloses catapulta s.
Les muralles van ser obstacle suficient per contenir el formidable atac de Aníbal al 211 aC durant la Segona Guerra Púnica. La muralla es va mantenir gairebé idèntica al final de la República i en els inicis del Imperi, per ser posteriorment ampliada per recollir els diferents districtes en què August va dividir la ciutat després de la seva creixement.
No obstant això, amb l'extensió de l'Imperi i la seguretat de la ciutat, atès que les fronteres s'estenien per tot el Mediterrani, les muralles van perdre la seva utilitat. Això, unit a l'increment notable de l'extensió territorial de Roma, va tenir com efecte que part de les muralles foren enderrocades per permetre l'accés als nous barris. Quan en el segle III la ciutat va ser atacada per tribus bàrbares, l'emperador Aureliano si va veure obligat a defensar la ciutat amb uns nous murs.
Algunes seccions de les Muralles Servianas són visibles en diferents punts de Roma. Les més ben conservades i més grans seccions es troben preservades a l'estació Termini i en el Mont Aventino.
Portes de les Muralles Servianas
Les portes que es considera existir en algun moment en les Muralles Servianas, en el sentit de les agulles del rellotge, són:
- Porta Flumentana - des de la Via Aurelia, creuava Roma després de travessar el Tíber.
- Porta Carmentalis - en la part occidental de la Pujol Capitolina.
- Porta fontinalis - es dirigia des del nord del Pujol Capitolina a través de l'Camp de Mart al llarg de la Via Llauna.
- Porta Sanqualis - en el Quirinal.
- Porta Salutaris - en el Quirinal.
- Porta Quirinalis - en el Quirinal.
- Porta Collina - la porta més al nord, al Quirinal, des de la Via Salaria. En aquest lloc acampar Anníbal en el setge de la ciutat en el 211 aC
- Porta viminalis - en el Viminal. Aquesta és la part que es conserva i és visible des de l'estació Termini.
- Porta Esquilina - en el Esquilino, encara visible, on es va construir més tard l'arc de l'emperador Galieno; dóna a la Via Labicana, Via Praenestina i la Via Tiburtina.
- Porta Querquetulana - dóna a la Via Tusculana.
- Porta Caelimontana - aquesta porta es preserva per l'arc de Publius Cornelius Dolabella, reconstruït al 10 aC
- Porta Capena - la porta per la qual la Via Apia abandonava Roma camí al sud d'Itàlia després de separar-se de la Via Llatina.
- Porta Naevia - en el Mont Aventino, donava a la Via Ardeatines.
- Porta Raudusculana - es dirigia al sud, al llarg del Tiber i la Via Ostiensis.
- Porta Lavernalis - unida a la Via Ostiensis.
- Porta Trigemin - una porta triple prop del Fòrum Boario, també dóna a la Via Ostiensis.
Referències
- Coarelli, Filippo, Guida Archeologica di Roma , Arnoldo Mondadori Editore, Milà, 1989.
Enllaços externs
- */Murus_Servii_Tullii.html Les Muralles Servianas a la pàgina de Lacus Curtius, en anglès.
- */portae.html Pàgina de Lacus Curtius que inclou les portes de les Muralles Servianas, en anglès.
