Estepa de mamuts

L'estepa de mamuts o estepa-tundra fou el bioma més extens de la Terra durant l'últim màxim glacial. S'estenia des de la península Ibèrica, per tot Euràsia, fins a Nord-amèrica, a través de Beríngia i el Canadà. Anava des de les illes àrtiques fins a la Xina. Era freda, seca i sense gaire relleu, tot i que la topografia i la geografia variaven considerablement d'una regió a l'altra. Algunes zones tenien rius que, mitjançant l'erosió, formaven gorges, barrancs i petites clotades. L'avenç i el retrocés del glaç al llarg dels mil·lennis contribuí de manera més significativa a la formació de valls grans i diversos accidents geogràfics. Tanmateix, en general, l'estepa era un herbassar extens i pla. La vegetació dominant eren herbes i matolls d'alta productivitat.

Ukok, un dels últims vestigis de l'estepa de mamuts

La biomassa animal es componia principalment d'espècies com ara el caribú, el bou mesquer, la saiga d'estepa, el bisó estepari, el cavall salvatge, el rinoceront llanut i el mamut llanut. Alhora, aquests herbívors, eren perseguits i caçats per diversos carnívors, com ara l'os bru, el lleó de les cavernes, l'homoteri, el golut i llop, entre d'altres. Aquest ecosistema, que cobria bona part de l'hemisferi nord, prosperà durant uns 100.000 anys sense canvis importants, però s'encongí fa aproximadament 12.000 anys.

Els éssers humans moderns començaren a habitar el bioma després de la seva sortida d'Àfrica i ja havien arribat al cercle polar àrtic al nord-est de Sibèria fa uns 32.000 anys.