Estrella de Barnard b
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Estel de Barnard». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: novembre de 2018 |
Estrella de Barnard b o GJ 699 b és un exoplaneta[4] que orbita l'estrella Estrella de Barnard. La seva descoberta va ser publicada el 15 de novembre de 2018 a la revista Nature. Va ser identificat fent servir observacions dels instruments HiRES i Keck i dels espectròmetres HARPS i UVES. Per confirmar la descoberta es va fer servir l'espectròmetre CARMENES i el HARPS i HARPS-N i dades observacionals antigues de fins a 20 anys enrere.[5][6]
 Estrella de Barnard b | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Data de descobriment | 14 novembre 2018[1] |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | estel de Barnard |
| Dades d'observació | |
| Època | J2000.0 |
| Ascensió recta (α) | 17h 57m 48.4998s[2] |
| Declinació (δ) | 4° 41' 36.1114''[2] |
| Constel·lació | Serpentari |
| Semieix major | 0,404 ua |
| Període orbital | 232,8 d |
| Excentricitat | 0,32 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Massa (kg) | 3,23 masses terrestres |
| Velocitat radial | 1,2 m/s[3] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Codis de catàleg | GJ 699 b (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
|
El líder del grup d'investigadors va ser Ignasi Ribas, astrònom del l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Ciències Espacials (ICE).[5]
CaracterístiquesModifica
Tècnicament el descobriment és només d'un candidat a exoplaneta, tot i que la confiança estadística és del 99% de que és real i no un artefacte de les dades. L'equip descobridor seguirà observant l'estrella per tal de confirmar la troballa. L'observació directa per telescopis a terra o en satèl·lits com el WFIRST s'esperen en els propers anys. És possible inclús que es pugui registrar un trànsit del planeta davant la seva estrella.[7]
El planeta es va descobrir fent servir la tècnica de la velocitat radial, observant els moviments periòdics de les línies espectrals de l'estel amfitrió. Aquests moviments denoten un període de 233 dies, que es correspon a una òrbita de 0.4 UA de radi. D'aqui es va deduir que la massa del planeta era de 3.2 cops la massa de la Terra. Les observacions es van fer amb 7 instruments diferents i recollint més de 20 anys de registres, sent un dels conjunt de dades més llargs fet servir mai per aquesta mena de mesures.[8]
Se suposa que és un planeta gelat, amb temperatures mitjanes d'uns -170 C (103 K). La seva òrbita, tot i que és molt propera a l'estrella, està molt a prop de la línia de congelament, ja que l'estrella amfitriona és una nana roja.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://www.nature.com/articles/s41586-018-0677-y.
- ↑ 2,0 2,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ URL de la referència: https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1837/eso1837a.pdf.
- ↑ «Planet Barnard's b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït – Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra | IEEC» (en català). [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ Ribas, I.; Tuomi, M.; Reiners, A.; Butler, R. P.; Morales, J. C. «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard's star» (en en). Nature, 563, 7731, 2018-11, pàg. 365–368. DOI: 10.1038/s41586-018-0677-y. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Billings, Lee «A Frozen Super-Earth May Orbit Barnard's Star» (en anglès). Scientific American.
- ↑ «Icy 'Super-Earth' Exoplanet Spotted Around Nearby Barnard's Star». Space.com.