Estrella de Barnard b

Exoplaneta

Estrella de Barnard b o GJ 699 b és un exoplaneta[4] que orbita l'estrella Estrella de Barnard. La seva descoberta va ser publicada el 15 de novembre de 2018 a la revista Nature. Va ser identificat fent servir observacions dels instruments HiRES i Keck i dels espectròmetres HARPS i UVES. Per confirmar la descoberta es va fer servir l'espectròmetre CARMENES i el HARPS i HARPS-N i dades observacionals antigues de fins a 20 anys enrere.[5][6]

Infotaula d'objecte astronòmicEstrella de Barnard b
Artist’s impression of the surface of a super-Earth orbiting Barnard’s Star.jpg
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment14 novembre 2018[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareestel de Barnard Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 57m 48.4998s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 41' 36.1114''[2] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpentari Modifica el valor a Wikidata
Semieix major0,404 ua Modifica el valor a Wikidata
Període orbital232,8 d Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,32 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa (kg)3,23 masses terrestres Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,2 m/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Codis de catàleg

El líder del grup d'investigadors va ser Ignasi Ribas, astrònom del l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i l'Institut de Ciències Espacials (ICE).[5]

CaracterístiquesModifica

Tècnicament el descobriment és només d'un candidat a exoplaneta, tot i que la confiança estadística és del 99% de que és real i no un artefacte de les dades. L'equip descobridor seguirà observant l'estrella per tal de confirmar la troballa. L'observació directa per telescopis a terra o en satèl·lits com el WFIRST s'esperen en els propers anys. És possible inclús que es pugui registrar un trànsit del planeta davant la seva estrella.[7]

El planeta es va descobrir fent servir la tècnica de la velocitat radial, observant els moviments periòdics de les línies espectrals de l'estel amfitrió. Aquests moviments denoten un període de 233 dies, que es correspon a una òrbita de 0.4 UA de radi. D'aqui es va deduir que la massa del planeta era de 3.2 cops la massa de la Terra. Les observacions es van fer amb 7 instruments diferents i recollint més de 20 anys de registres, sent un dels conjunt de dades més llargs fet servir mai per aquesta mena de mesures.[8]

Se suposa que és un planeta gelat, amb temperatures mitjanes d'uns -170 C (103 K). La seva òrbita, tot i que és molt propera a l'estrella, està molt a prop de la línia de congelament, ja que l'estrella amfitriona és una nana roja.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://www.nature.com/articles/s41586-018-0677-y.
  2. 2,0 2,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. URL de la referència: https://www.eso.org/public/archives/releases/sciencepapers/eso1837/eso1837a.pdf.
  4. «Planet Barnard's b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  5. 5,0 5,1 «El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït – Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra | IEEC» (en català). [Consulta: 14 novembre 2018].
  6. Ribas, I.; Tuomi, M.; Reiners, A.; Butler, R. P.; Morales, J. C. «A candidate super-Earth planet orbiting near the snow line of Barnard's star» (en en). Nature, 563, 7731, 2018-11, pàg. 365–368. DOI: 10.1038/s41586-018-0677-y. ISSN: 0028-0836.
  7. Billings, Lee «A Frozen Super-Earth May Orbit Barnard's Star» (en anglès). Scientific American.
  8. «Icy 'Super-Earth' Exoplanet Spotted Around Nearby Barnard's Star». Space.com.