Eta de la Quilla
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16. La seva massa oscil·la entre 100 i 150 vegades la massa solar, la qual cosa el converteix en un dels estels més massius coneguts en la nostra galàxia. Així mateix, posseeix una altíssima lluminositat, del voltant de quatre milions de vegades la del Sol; a causa de la gran quantitat de pols existent al seu voltant, Eta de la Quilla irradia el 99% de la seva lluminositat en la part infraroja de l'espectre, la qual cosa la converteix en l'objecte més brillant del cel en l'interval de longituds d'ona entre 10 i 20 µm.
Eta de la Quilla és un estel molt jove, amb una edat de dos i tres milions d'anys, i està situada en NGC 3372, també anomenada la Gran Nebulosa de Carina o simplement nebulosa de Carina. Aquesta nebulosa conté diversos estels supermassius, incloent-hi, a més d'Eta de la Quilla, l'estel HD 93129A.
L'estel està envoltat per una nebulosa coneguda com la nebulosa de l'Homuncle. Donada la seva gran massa, Eta Carinae és altament inestable i propensa a violentes ejeccions de matèria. Segons les teories actuals de l'estructura i de l'evolució estel·lars, aquesta inestabilitat és causada per una lluminositat extrema i una temperatura superficial no excessivament calenta, la qual cosa la situa dins del diagrama Hertzsprung-Russell en una regió afectada pel límit d'Eddington. En aquestes circumstàncies, l'elevadíssima pressió de la radiació en la "superfície" de l'estel fa que aquest expulsi grans quantitats de matèria de les seves capes exteriors a l'espai. En la imatge es pot apreciar la nebulosa de l'Homuncle, formada per aquestes ejeccions de matèria.
Eta de la Quilla probablement acabi la seva vida en una explosió de hipernova dins d'uns pocs centenars de milers d'anys. Alguns astrònoms especulen amb el fet que això ocorrerà dins d'un lapse molt menor de temps, però existeixen moltes incerteses sobre aquest tema, doncs l'evolució dels estels supermassius és molt difícil de modelar numèricament.
Variacions de lluentor modifica
Un aspecte cridaner d'Eta de la Quilla és la seva lluminositat variable. Quan va ser catalogada per primera vegada en 1677 per Edmund Halley, es va classificar com de quarta magnitud, però cap a 1730 es va observar un augment considerable de lluminositat, convertint-se en l'estel més brillant de Carina. Posteriorment la seva lluentor va disminuir de nou, i cap a 1782 va recuperar la seva foscor original, però en 1820 va augmentar de nou. En 1827 la seva lluminositat havia augmentat més de 10 vegades i va aconseguir el seu valor màxim a l'abril de 1843, quan amb una magnitud de −0,8 va arribar a ser el segon estel més brillant del firmament nocturn (després de Sírius), malgrat la seva enorme distància a la Terra (7500 anys llum). Posteriorment es va esvair i entre 1900 i 1940 era sols de vuitena magnitud, invisible a simple vista. Actualment és de magnitud 5-6, havent presentat un sobtat augment de lluminositat en 1998-1999.
Eta de la Quilla presenta ocasionalment grans erupcions –l'última, en 1841–. La raó d'aquestes explosions no és ben coneguda, encara que es creu que són causades per acumulació de radiació procedent de l'enorme lluminositat de l'estel. Existeixen teories recents que indiquen que les erupcions podrien estar provocades pel pas del seu estel company pel periastre de l'òrbita.
Futur de l'estel modifica
Els estels extremadament grans i massius com Eta de la Quilla consumeixen el seu combustible molt ràpidament, com ho evidencia la seva alta lluminositat, i es converteixen en supernova o hipernova als tres milions d'anys des de la seva formació (s'estima el temps projectat d'existència del nostre Sol en uns 12 mil milions d'anys, dels quals ja han transcorregut 4,6).
Observacions recents semblen indicar que Eta de la Quilla és un estel binari, amb dos estels orbitant en un període d'aproximadament 5,54 anys. Les observacions fetes per l'Observatori de raigs X Chandra mostren que una altra supernova procedent d'un estel similar a Eta de la Quilla es va veure precedida per erupcions semblants a les quals aquesta mostra amb certa freqüència, per la qual cosa seria possible que, en qualsevol moment, aquest estel es convertís en supernova.[8] A causa de la proximitat d'aquest estel a la Terra (7500 anys llum, una distància ínfima comparada amb la llunyania de les supernoves observades en altres galàxies), un fenomen d'aquest tipus es convertiria en un dels esdeveniments astronòmics més importants de tots els temps.
Distància modifica
La distància a Eta de la Quilla ha estat determinada per diversos mètodes diferents, resultant en un valor àmpliament acceptat de 2.330 parsecs (7.600 anys llum), amb un marge d'error al voltant de 100 parsecs (330 anys llum).[9] La distància a Eta Carinae en si no es pot mesurar usant paral·laxi estelar a causa de la nebulositat que l'envolta, però s'espera que altres estrelles en el cúmul Trumpler 16 estiguin a una distància similar i siguin accessibles per al paralatge. Gaia Data Release 2 ha proporcionat el paral·laxi de moltes estrelles considerades membres de Trumpler 16, en descobrir que les quatre estrelles de classe O més calentes de la regió tenen paral·laxes molt similars amb un valor mitjà de 0,383±0,017 mil·lisegons d'arc (mes), la qual cosa es tradueix en una distància de 2600±100 parsecs. Això implica que Eta Carinae pot estar més distant del que es pensava, i també més lluminosa, si bé encara és possible que no estigui a la mateixa distància que el cúmul o que les mesures de paral·laxi tinguin grans errors sistemàtics.[10]
Les distàncies als cúmuls d'estrelles es poden estimar utilitzant un diagrama de Hertzsprung-Russell o un diagrama de color-color per a calibrar la magnitud absoluta de les estrelles, per exemple ajustant la seqüència principal o identificant característiques com una branca horitzontal, i per tant la seva distància de la Terra. També és necessari conèixer la quantitat d'extinció interestel·lar del cúmul i això pot ser difícil en regions com la Nebulosa de Carina.[11] Una distància de 7330 anys llum (2250 parsecs) s'ha determinat a partir del calibratge de les lluminositats d'estrella tipus O en Trumpler 16.[12] Després de determinar una correcció d'enrogiment anormal a l'extinció, es va mesurar la distància tant a Trumpler 14 com a Trumpler 16 en 9500±1000 anys llum (2900±300 parsecs).[13]
La taxa d'expansió coneguda de la Nebulosa del Homúncul proporciona un mètode geomètric inusual per a mesurar la seva distància. Suposant que els dos lòbuls de la nebulosa són simètrics, la projecció de la nebulosa sobre el cel depèn de la seva distància. Valors de 2300, 2250 i 2300 parsecs s'han derivat per al homúncul, i Eta Carinae està clarament a la mateixa distància.[9]
Referències modifica
- ↑ Jose H Groh «Near-infrared integral field spectroscopy of the Homunculus nebula around η Carinae using Gemini/cirpass» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, juny 2008, pàg. 564–576. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13264.X.
- ↑ «Eta Carinae: a long period binary?» (en anglès). New Astronomy, 2, juliol 1997, pàg. 107–117. DOI: 10.1016/S1384-1076(97)00008-0.
- ↑ David J. Frew «A revised historical light curve of Eta Carinae and the timing of close periastron encounters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 18-07-2011, pàg. 2009-2019. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18993.X.
- ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ 5,0 5,1 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Indicat a la font segons: SIMBAD. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953. Autor: Ralph Elmer Wilson.
- ↑ 7,0 7,1 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «Tras la pista de una nueva supernova.» El País.
- ↑ 9,0 9,1 Walborn, Nolan R. «The Company Eta Carinae Keeps: Stellar and Interstellar Content of the Carina Nebula». A: Eta Carinae and the Supernova Impostors. 384, 2012, p. 25–27 (Astrophysics and Space Science Library). DOI 10.1007/978-1-4614-2275-4_2. ISBN 978-1-4614-2274-7.
- ↑ Davidson, Kris; Helmel, Greta; Humphreys, Roberta M. «Gaia, Trumpler 16, and Eta Carinae». Research Notes of the American Astronomical Society, 2, 3, 2018, pàg. 133. arXiv: 1808.02073. Bibcode: 2018RNAAS...2c.133D. DOI: 10.3847/2515-5172/aad63c.
- ↑ The, P. S.; Bakker, R.; Antalova, A. «Studies of the Carina Nebula. IV – A new determination of the distances of the open clusters TR 14, TR 15, TR 16 and CR 228 based on Walraven photometry». Astronomy and Astrophysics Supplement Series, 41, 1980, pàg. 93. Bibcode: 1980A&AS...41...93T.
- ↑ Walborn, N. R. «The Stellar Content of the Carina Nebula (Invited Paper)». Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica, Serie de Conferencias, 2, 1995, pàg. 51. Bibcode: 1995RMxAC...2...51W.
- ↑ Hur, Hyeonoh; Sung, Hwankyung; Bessell, Michael S. «Distance and the Initial Mass Function of Young Open Clusters in the η Carina Nebula: Tr 14 and Tr 16». The Astronomical Journal, 143, 2, 2012, pàg. 41. arXiv: 1201.0623. Bibcode: 2012AJ....143...41H. DOI: 10.1088/0004-6256/143/2/41.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eta de la Quilla |
- La misteriosa explosión estelar de 1838
- Eta Carinae
- ESO: La imagen con más resolución de Eta Carinae incl. Fotos & Animation